| |
|
| |
| EL
DIMONI DE BADALONA |
| |
|
Dimoni
pelut,
que a l'infern no t'hi han volgut,
has passat per un forat,
i les banyes t'hi han quedat.
(canço popular catalana)
Tot plegat començava el 8 de maig de 1785 quan
un grup de pescadors
van cremar una figura a la platja durant les festes
del Roser, segons
recull el Baró de Maldà en la seva obra
"Calaix de Sastre". Aplegava
anècdotes i succesos que s'esdevenien durant
el seus viatge per la geo-
grafia catalana. Sembla però que es referia a
un mascaró de proa que va
quedar inservible, l'escusa però és bona.
Des de 1940 gràcies a un grup d'administradors
de la Confraria de Sant Anastasi (Francesc de Paula
Giró, Jaume Giró i Damià Vergès),
i la col·laboració de l'impagable Josep
Maria Cuyà, s'institucionalitza la celebració
"inventada" per revitalitzar la festa local
en un moment ben trist, i que a hores d'ara és
de les tradicions més arrelades a la ciutat
de Badalona.
Si voleu saber-ho tot sobre la tradició de
cremar el Dimoni a Badalona
llegiu el llibre "El
Dimoni de Badalona". Un explèndid repàs
a la història
dels dimonis que es cremen a la ciutat des de 1940 recuperant
una vella
tradició, tot un símbol modern de la Badalona
d'avui.
|
| |
L'obra
és de l'Andreu Mas -periodista d'El Punt-,
les fotografies de Pere Jiménez,
i el pròleg de Joan Mayné -antropòleg
i museòleg-. L'ha editat El Punt i no pot
faltar a la vostra biblioteca.
Sabies que a Badalona
el Dimoni té el seu cau...
"...Diuen que prop de la carena, per la vall
de Canyet amunt, hi ha una de les entrades de l'Infern.
És per allí que el Dimoni baixa cap
a Badalona, entrant pel pas de la Guineu.
Va haver-hi una època que el Dimoni s'estava
molt sovint pels voltants de Badalona. Era tan gandul
que sempre se'n pensava alguna de nova per no haver
de caminar. Entre la mandra i les ganes d'embolicar
la troca, no perdia cap ocasió per prendre-li
el pèl a qualsevol que passés per allí.
Les seves entremaliadures eren temudes per tothom,
perquè no hi havia manera de parar-li els peus..."
Aquest és un fragment de la llegenda "L'Hereu
Mas i el Dimoni" que amb moltes més podreu
trobar al llibre "El Cabàs dels Micacos".
Es tracta d'un intessantíssim recull de llegendes
badalonines aplegades per Jan Grau i Guillem Escriche.
Aquest llibre, editat per Edicions El Mèdol
en la seva col·lecció l'Agulla, ha comptat
amb la col·laboració d'un bon nombre
de persones, cosa que ha permès recuperar moltes
històries
gens conegudes per la majoria dels ciutadans.
Des de Micacoweb felicitem a tots ells per la seva
tasca i engresquem a tothom
a posar el seu gra de sorra per rescatar la Badalona
de sempre.
|
| |
| |
| |
|
|
|
