Corria l'any 2001 i les joventuts del PSC de Badalona empaperaven la ciutat per anunciar que el socialistes "regalaven" pisos. Ens havíem d'afanyar perquè serien uns 900 i no hi hauria per tothom, així que vam córrer a agafar tanda, i ja ens van avisar: "tingueu paciència, la cosa va per llarg". Joves parelles amb poc recursos, solters amb ganes d'independitzar-se ja d'una vegada, i tota mena de persones somiant per tenir un habitatge digne algun dia ens fèiem números -quan no plans d'habitatge de tota mena- tot esperant rebre una trucada del Departament d'Habitatge de l'Ajuntament badaloní.

Els més de 6.000 sol.licitants ens preguntàvem si finalment serien 840, 900 o mil els pisos desitjant rebre com a resposta una xifra ben alta per somiar una mica més encara que tinguéssim el número 2031 a la cua del pa. Aleshores van aparèixer les primeres pors, l'Ajuntament no sabia en realitat quants pisos anava a construir tot i que sempre parlava de 900 com a xifra al voltant de la qual trobaríem la veritat.
Però la veritat és que el "socialistes" badalonins són uns mentiders, i sense cap mena de vergonya anuncien ara que potser ni tant sols en faran 600, molts dels quals són per re allotjar gent afectada per plans urbanístics.

Tinc la sospita que els seus amics es troben entre aquests 533. Com ara la família de l'ex-cap de Gabinet d'Alcaldia Àngel Puyol ara dimitit perquè sembla que quan dirigia l'empresa municipal Engestur, va facilitar una seva filla i la germana de la seva actual secretària l'adquisició d'uns pisos construïts per Engestur.

Al setembre una notícia ens deia que no quedava sol edificable a la ciutat, el titular però volia dir un altre cosa: badalonins marxeu de Badalona perquè el poc que es construeix a la ciutat es per als barcelonins que ho poden pagar. Mentrestant curiosament si que se'n troba terreny per a us comercial (visca el POEC!). I al final del mateix mes l'Ajuntament reconeixia que portaven un any de retard en el Programa Municipal d'Habitatge i que finalment serien 891 el pisos. Ja teníem un xifra exacta però menys paciència.

Al novembre continuava allunyant-se la possibilitat que un badaloní adquirís un pis doncs les darreres notícies ens confirmaven que un habitatge mitjà a la ciutat ja costava més de 334.000 euros (més de 55 milions de les antigues pessetes). Amés des del govern s'afirmava que la majoria de les famílies tenen un deute que pot arribar fins al 80% dels ingressos familiars degut a les hipoteques. Tremolàvem tot sabent que en menys d’un any un pis a barris com St.Roc o La Salut havien passat de tenir un cost de 108 mil euros a 168 mil.

I finalment sabem la nova d'aquesta colla de fatxendes que lluny de pagar per la seva incompetència només rep regals dels pares: Com pot ser que un dels equips socialistes més incompetents de la història (el de cultura encapçalat per Caterina Mieras) sigui ara qui porta les regnes del Departament de Cultura de la Generalitat? Després d'aconseguir obrir les finestres per regenerar l'aire viciat del Palau de la Generalitat sembla que un altre virus impregna les seves parets, reproduint l'amenaça que vivim a l'apassionant món local del cinturó "socialista" de Barcelona. I com sempre si no ets del club no toques a les festes majors, no aconsegueixes locals de creació cultural per a joves, no tens subvencions per gravar discos o publicar llibres, ni llicències de construcció, ni molt menys habitatge.

Els eco socialistes i EUiA tampoc estan lliures de culpa, eren part del govern que va crear el pla i ara només parlen perquè, de fet, són els actuals responsables de la Regidoria d'Habitatge. Quina vergonya. Personalment tenia l'esperança de veure un tarannà fiscalitzador que aturés l'aplanadora de l'oligarquia local, però sembla que munyir la vaca surt més a compte. Hauré de continuar somiant.

On són les dimissions? Però encara tenen la barra de mirar cap a un altra banda?

Que esperen de nosaltres ara? Jo ho se. Esperen que la majoria dels badalonins no vagin a votar la propera vegada com és habitual, que el tripartit els visiti per fer-se fotos amb vostès i demostrar que sempre són els que queden més guapos, que la societat civil local continuï dormint gràcies a les seves petites subvencions i jocs de llocs de confiança o pel passotisme del "no m'agrada la política ni els polítics", que el PP torni a dir si a una guerra... En resum esperen que com sempre oblidem el mal que li estan fent a aquesta ciutat des de fa ja tants anys.

Agàfin's un llarg descans si us plau, no ens importen gens les seves disputes internes per veure qui pot xuclar més de la vaca badalonina. Necessitem nous aires perquè ens estan ofegant a base de projectes llampants que mai s'arriben a fer realitat o que finalment la Generalitat o l'empresa privada porten a terme perquè vostès es facin l'àlbum de fotos, mentre els problemes reals (habitatge, educació, seguretat, immigració, violència domèstica, atur...) es fan crònics a Badalona.

Joves socialistes de Badalona fareu ara una empaperada amb el lema "Us ho heu cregut. Era broma!"?

Per cert, vull el meu pis!. La meva mare sempre diu que el regals no es treuen.

Miqui Mel
26 de Gener 2005.

Article relacionat