L'Estat democràtic que va existir durant la República, va acceptar l'especificitat de Catalunya i del País Basc.

No va ser així en la Constitució del 1978. No va ser això en l'establiment de l'Estat de les autonomies, el qual es va crear precisament per negar aquesta especificitat.

La voluntat franquista es va continuar i continua en la voluntat centralitzadora, catòlicovaticanista i castellanista de l'Estat postfranquista que tot ho vol controlar des de Madrid.

Una vegada més, immediatament després de l'intent del cop militar del 1981, quan el Rei (sensible a les forces conservadores espanyoles) va convocar al seu despatx totes les forces polítiques amb representació parlamentària, excepte els nacionalistes catalans i bascos, acte que reflecteix poca sensibilitat democràtica, a més a més d'una visió centralista de l'Estat espanyol.

Va ser també en aquell moment quan es va anul.lar el privilegi del Partit Socialista de Catalunya de tenir grup parlamentari propi.

Aquesta resistència de l'establishment polític hispano-castellanista i catòlicovaticanista a admetre l'especificitat catalana és, paradoxalment, la que pot portar a la desagregació d'Espanya, ja que en la mesura que l'establishment polític català interpreti aquesta especificitat com a més autonomia i més capacitat de control sobre els seus recursos, i aquestes demandes es considerin per part de les altres comunitats autònomes com a privilegis generalitzables a totes, llavors s'establirà una dinàmica desagregadora de la qual les dretes uniformadores (i les seves aliades, els sectors jacobins de les esquerres) seran les úniques responsables. La manera de salvar Espanya és precisament reconèixer-ne la plurinacionalitat, que és al que aquelles s'oposen.

L'anàlisi de la situació política que es genera a la península celtibèrica, no es pot fer només amb el criteri de dretes i esquerres, hi ha una altra raó que ve des del fons de la Història - des de l'Edat Mitjana i més al fons -, i que es va fer palesa amb l' aliança entre l'Estat Vaticà i l'Estat Espanyol quan la constitució d'Espanya en el segle XIV-XV.

En el fons de la qüestió s'hi troba un "mal" que resta amagat, tot sovint darrera de mentides i falsificacions de la Història, i que el dia que es descobreixi, farà que tothom rebutgi Espanya i ningú vulgui "ser" espanyol per no morir-se de vergonya.

A Madrid i a d'altres llocs, als espanyols que només són espanyols, els fa més por la Veritat que la bomba atòmica.

Llibert Llaurador.

21 d'octubre 2005.