És
evident que quan més fort es fa l'independentisme
i, en general, el catalanisme democràtic al país,
més forta és també l'activitat dels
agents del més ranci espanyolisme i el neo-nazisme.
Això no vol dir pas que creixi el nombre d'individus
d'ideologia feixista, però si que davant l'evidència
que les seves postures son cada cop més minoritàries
-almenys als PPCC- reaccionen de l'única manera
que saben: amb la violència contra tot allò
que no és immaculadament blanc i espanyol. Això
fa que, especialment a Catalunya, gaire bé tothom
en sigui potencial víctima: catalanistes, okupes,
punks, homosexuals, lesbianes, estrangers, nouvinguts,
socialistes, anarquistes, redskins, sharps...
Durant
els darrers mesos hem llegit sobre episodis a Reus, Girona,
València, Gandia, Canals, Salou, Esplugues, Castelló,
Mollet, Sant Cugat, Berga, Barcelona, Hospitalet de Llobregat,
Agullana, i un llarguíssim i lamentable etcètera.
Des
de fills de famílies franquistes a hereus del falangisme,
passant per adoradors del nazisme i del tradicionalisme
radical, i acabant amb joves de baix nivell cultural i
psicològic cercant "respecte" mitjançant
l'atemoriment dels altres. Les seves coartades ideològiques
són sovint molt febles i per això s'expressen
sense arguments, de manera intolerant i violenta.
A
Badalona hem viscut almenys tres incidents greus des de
finals d'agost: un noi de 19 anys agredit al carrer d'en
Prim, un intent d'homicidi de dos nois (redskins) a Can
Ribó l'1 d'octubre, i la pallissa propinada per
militars neonazis a un policia local el passat dia 23
a la plaça de la Vila.
La
solució no és fàcil ni única,
no ens n'enganyem. La creació d'una assemblea antifeixista,
com s'ha fet a d'altres municipis, podria ajudar a portar
un seguiment més continu del problema i també
a despertar les consciències ciutadanes. Cal però
molta més coordinació i voluntat d'acabar
amb el problema. S'han d'endurir les sancions i també
cal que els jutges apliquin amb més rigor les sentències
i s'anomeni a aquest fenomen pel seu nom. No ajuda gens
que la Consellera d'Interior, els cossos de seguretat
i alguns jutges es dediquin a negar sistemàticament
el caire feixista de moltes agressions i alguns assassinats
que es produeixen al país.
A
la nostra ciutat s'ha d'afegir també l'actitud
de la policia municipal, que més d'un cop a fet
ja gala d'utilitzar la violència indiscriminada
per reprimir ciutadans pacífics. En la darrera
ocasió van passar ràpidament de víctimes
a botxins, i ja va sent hora que algú pari els
peus a aquells membres que no mereixen portar cap placa
als seus uniformes.
Les
autoritats haurien de fer quelcom també per començar
a analitzar quina ideologia es difon o es cova a les casernes
militars, d'on no només surten discursos d'innegable
flaire colpista (i s'ataca la voluntat del Parlament de
Catalunya respecte a l'Estatut sense que ningú
els contesti) sinó que amés es formen individus
que engreixen les files de partits neo-nazis (el cas de
València al setembre i el més recent de
Badalona) i que van pel món apallissant tothom
qui no els agrada. No veig cap reacció dels governs
(tampoc el local) per aturar aquest perillós fenomen,
cosa que el fa encara més preocupant. Cal actuar-hi
d'una vegada.
S'aproxima
un altre 20N i com sempre haurem d'estar vigilants de
possibles accions d'aquests fills de l'odi i la ignorància.
Utilitzant la nefasta gerga d'un dels seus ideòlegs
(Mr.Losantos) potser es que ens estan tractant de "balcanitzar"
i nosaltres no ens hi deixem. Per sort la violència
no forma part del nostre repertori des de fa ja molt de
temps.
15
de novembre 2005.
