La penúltima ha estat la censura d'inspiració feixista que farà l'estimat Rubianes buscar-se un altre teatre si vol estrenar mai a Madrid. I ja aventuro que si ho aconsegueix no seran flors i violes.
Estimats lectors, s'han demanat mai per un moment que succeiria si a Catalunya reproduíssim la manera de fer dels nostres veïns?, es a dir, si no deixéssim estrenar als nostres teatres aquells autors que ens menystenen, si canals catalans emetessin per a la resta de l'Estat fent befa dels espanyols, si utilitzéssim llicències de ràdio espanyoles per insultar a diari la terra dels castellans, si il·legalitzèssim aquells partits que viuen al marge de la nostra realitat i no respecten la nostra llengua, si poséssim pals a les rodes a les OPAs de les companyies espanyoles sobre les nostres per regalar-les després a d'altres més llunyanes, si pressionéssim delegacions oficials d'altres països amb tot els mitjans per tal d'evitar que terceres no siguin acceptades en federacions esportives internacionals, si féssim boicot als productes amb etiqueta made in spain afectant la comptabilitat de moltes empreses, si multéssim els vehicles que circulen per les nostres carreteres per portar una E o enganxines de braus a la matrícula, si distribuíssim premsa que utilitza la mentida i la violència verbal a diari, si anéssim convidats a les universitats públiques espanyoles a fer apologia de l'anti-espanyolisme, si el president de la Generalitat pactés amb el PP la reforma de la Constitució a esquenes del PSOE, si prohibíssim la utilització del castellà al Parlament de Catalunya, si ens quedéssim amb la part gran del pastis impositiu i donéssim unes engrunes als del costat, si enviéssim escriptors en català a representar la literatura castellana allà on ens convidin, si...
Certament, si això succeís no ens trobaríem a Catalunya. Òbviament seríem a Espanya. I algú encara em demana per què jo també vull un estat propi.

10 de setembre 2006.