Dietari

Si teniu cap suggeriment o algun retall que voldrieu veure al dietari, envieu un missatge a [email protected].

Febrer 2001

• El cor de la ciutat arrasa. En aquest article publicat a l'AVUI teniu una comparativa de les audiències durant les arrencades dels diferents serials de TVC. El recent El cor de la ciutat, és el que ha tingut una millor arrencada. També aquest articulet antic publicat als inicis de la sèrie.

Gener 2001

• Dubtes forumístics. El pare del Mateu, Eulàlia i Raimon Montsolís, es deia Mateu, o Fèlix? Aquest és l'interrogant plantejat pels seguidors de la sèrie, que argumenten que al llarg de la mateixa es va fer servir tots dos noms per referir-lo (la tan conciliadora com esbojarrada proposta de la Zowie és que li diem Matrix). L'Enoc ens copypasteja la nota de premsa que va passar TV3 al començament de la sèrie...
  
  "La trama s'emarca en el pas de la tercera a la quarta generació de la família Montsolís, elaboradors de cava des del 1912, quan Mateu Montsolís Margalló, comerciant de Barcelona es va casar amb Eulàlia Freixas Guirau, hereva d'una petita empresa familiar del Penedés.
  
  El 1942, Mateu Montsolís casa el seu hereu amb la pubilla dels Aymerich-Canals, Mercè. Així s'uneixen dues caves, ja de dimensions mitjanes, en una única empresa, que acabar denominant-se, simplement, Montsolís. Mateu Montsolís II, al llarg dels quaranta i cinquanta, converteix l'empresa en una de les més importants de Catalunya.
  
  L'acció arrenca quan Mateu Montsolís III, que és al capdavant de les caves, des de la mort del seu pare, quinze anys enrere inicia l'expansió cap als mercats internacionals, després d'haver consolidat l'empresa, ajudat per un enleg, Eduard Estivill, de qui es diu que és fill il·legítim de Mateu." (...)

• Regalet dels reis. A principis de gener TV3 ens va sorpendre amb un regal inesperat: la reposició matinera de Nissaga de Poder! Els vídeos dels forumistes comencen a treure fum mentre podem tornar a disfrutar de l'exquisita perversitat dels germans Montsolís en les seves primeres entremaliadures pel Penedés. La revisió a posteriori de la primera etapa de la sèrie ens fa entendre perquè Josep Maria Benet i Jornet sempre va defensar la gran qualitat del producte malgrat les crítiques que plovien de tots els costats i malgrat el desconcert general al públic, que vam trigar un temps en pendre-li mesura a aquesta gran Nissaga dels Montsolís. Nissaga de poder, de dilluns a divendres de 10:30 a 11:00.

Decembre 2000

• Después de la Lluvia a TVE. Televisión Española va emetre l'adaptació de l'obra del Sergi Belbel presentada a Sitges. El segon visionat em resulta tan o més divertit que el primer. Aquí podeu descarregar un vídeo de quatre minuts. Està en format Real Movie (per descarregar el reproductor gratuïtament, visiteu http://www.realplayer.com).

Novembre 2000

• Terra Baixa al TNC. Llegiu aquí una notícia extreta del diari AVUI sobre la controvertida adaptació del Ferran Madico d'una de les obres cabdals del teatre català, amb intèrprets ben coneguts pels seguidors dels diferents serials de TVC.

• Entrevista Silvia Clara Bosch Sabaté. La Silvia parla de la Clara, un personatge claus dintre de la coralitat de la sèrie El cor de la ciutat.

• Palabras Encadenadas. L'obra de Jordi Galceran arriba a la cartellera de Madrid traduïda al castellà. Aquí teniu una seqüència amb els dos intèrprets, Àngels Gonyalons i Carlos Sobera.

Octubre 2000

• Tràiler del Tramvia. Més o menys, en RealMovie. El teniu aquí.

• Dues Dones. Aquí teniu un llarg vídeo (més de 3 megues) de la pel.li Dues Dones. En RealVideo, necessitareu el RealPlayer 7 com a mínim (si no el teniu, visiteu http://www.realaudio.com). També podeu escoltar el medley musical que sona amb els crèdits del final.

• Quadern del Tramvia. Quadern de teatre escrit per Joaquim Noguero i publicat al diari AVUI.

• El Temps de Planck. Aquest gran musical de Sergi Belbel i Òscar Roig està de gira per Catalunya. Aquí teniu el corresponent reportatge que van fer a la Revista del Espectacle, un vídeo de quatre minuts on podreu escoltar i veure alguns segments de l'obra. Per veure el vídeo necessitareu el RealPlayer, versió 7 o superior.

• Un tramvia anomenat desig. Primer cop que es porta aquesta peça al teatre català, amb Emma Vilarasau, Marc Martínez i Aurea Màrquez. A veure què tinc... Article del diari AVUI; entrevista a l'Emma i comentaris del director Manel Dueso publicats a El Periodico. I article de La Vanguardia. Que els disfruteu.

• Después de la lluvia. Dissabte 7 d'octubre vaig estar a Sitges durant la presentació de Después de la lluvia, adaptació televisiva de l'obra de teatre del Sergi Belbel, amb un super-repartiment integrat per Kiti Manver, Manuel Dueso, Vicenta Ndongo, Susana Monje, Pere Ponce, Emma Vilarasau, Mónica López i Iván Massagué. Sergi Belbel (que no va estar present a Sitges): "És una comèdia, però els personatges no ho saben". Miguel Mellado (realitzador): "Ese retrato de lo absurdo... de las relaciones personales cuando por en medio está la competitividad (...) Cuando cae la lluvia, libera una serie de comportamientos, de vínculos... pero no tienen mucho futuro". Después de la lluvia s'emetrà durant la temporada tardor/hivern a TVE. Aquí teniu un articulet del Periódico.

Setembre 2000

• Entrevista. Avui he llegit a la contraportada de La Vanguardia aquesta entrevista i m'ha vingut de gust posar-la a la web.

• Altres webs. Cada dia més completes i interessants: la plana de Sant Andreu de Palomar sobre El Cor de la ciutat (http://www.sant-andreu.com/elcordelaciutat), i la plana que fa la Teri sobre Emma Vilarasau (http://www.geocities.com/teri2400). Ah! També podeu visitar la plana oficial del Cor (http://www.tvcatalunya.com/elcordelaciutat).

• Sintonia de l'Herència. Atreida ha aconseguit la sintonia de Nissaga: L'Herència en format mp3; la teniu aquí.

• Emma Vilarasau i el glamour. Entrevista publicada a La Vanguardia.

• El Cor comença a bategar. Aquesta nit, després de Plats Bruts, s'emet el primer episodi de la nova sèrie de TVC. Per cert que ja pots visitar el fòrum de TVC de El cor de la ciutat i una plana no oficial. feta, entre d'altres, pel Xagori i l'incomparable Ènoc. ¡Quina emoCió!

• Articulet El cor de la ciutat. Com sempre, els senyors de l'AVUI ens expliquen coses sobre els serials de TVC. En format PDF, aquí.

• Vídeos laberíntics. ¿Heu vist la nova secció amb música i vídeos de Laberint d'Ombres? Feu-li una ullada i m'expliqueu si us agraden.

Agost 2000

• Web no oficial de l'Emma Vilarasau, l'autora és la mítica forumista Teri, i l'adreça: http://www.geocities.com/teri2400 (recordeu que la plana està en construcció). Una visita absolutament obligada.

• Amb el cor a Sant Andreu. Article publicat al diari AVUI sobre El cor de la ciutat, la sèrie que podrem veure a TV3 a partir del setembre. El podeu llegir aquí.

Juliol 2000

• Entrevista a la Mónica López. Quatre anys després de la mort de l'Abril, la Mónica López reparteix la seva feina entre teatre, cinema i algunes participacions a la tele. Aquí teniu l'entrevista que li van fer a El Periodico, tal i com la va transcriure l'Enoc.

• Missatge de l'Emma pels forumistes. Amb motiu de la festa Laberint de Nissagues, l'Emma Vilarasau va fer arribar als forumistes seguidors de Nissaga el següent missatge:

  Si hi va haver un personatge que l’audiència va estimar intensament va ser l’Eulàlia perquè així era ella, estimava i odiava amb intensitat, sense límits.
  Per a mi va ser un personatge difícil però molt especial i sumament agraït, no només a nivell professional sinó també a nivell personal per les nombroses mostres d’afecte i estimació que he anat rebent del públic.
  Reflexe d’això i en certa manera, era el que passava al fòrum de Nissaga. Ara, per això, us dono les gràcies a tots els nissagueros per ser-nos tant fidels.
  Un petó molt fort,
  Emma Vilarasau
  PD: I com que sé que agradava especialment... aquí va un "IMBÈCIL" com només el sabia dir l’Eulàlia.
  14 de Juliol del 2000
  
  Agraïments especials de part del Koko: Maureen del fòrum, i a l'Emma, clar!

• Koko perdut al Laberint de les Nissagues. Crònica de la festa organitzada per la gent dels fòrums de Laberint i Nissaga...
  
  Després d'uns quants missatges sembla que no hi va haber acord al fòrum per tal d'anar a la trobada en equip, així que tot solet vaig anar a l'estació de Sarrià i vaig agafar els ferrocarrils. Portava un paperet amb les direccions donades al fòrum per algú que no recordo: baixar a l'estació de la rambla, baixar per la rambla, passar per sobre del pont i girar a l'esquerra, seguir el carrer gran fins arribar al carrer de Sant Oleguer. Després de mitja horeta caminant, arribava. Eren dos quarts de deu, i tothom ja hi era.
  
  Al front del comité de recepció estava la Casablanca, que molt amablement em va presentar algunes persones. La veritat és que quedar amb cinquanta persones que no coneixes és una mica estrany, especialment en el cas de que hi hagi una amistat virtual: la trobada esdevé una mena de festa de disfresses en què les disfresses són les personalitas veritables. Quan em preguntaven qui era se'm feia estrany dir que 'Koko'. No sóc cap amant dels nicks, i de fet no em sento especialment identificat per aquest nom... Com els deia, in real life sóc el Raúl, un noiet de ciutat senzill i una mica inquiet.
  
  Durant aquesta primera part de la trobada vaig poder gaudir d'una exposició que recopilava material nissaguero i laberíntic, i també vaig saludar molta més gent de la que puc recordar. Vaig parlar amb les MandM, molt agradables per cert. Vaig estar breument amb la Bl@u, que feia honor al seu nom amb un vestit del seu color preferit. Em vaig trobar a l'Atreida, amb qui he parlat moltes hores al xat, però sembla que a la vida real no tenim la mateixa química... I la Maureen estava molt solicitada, així que no li vaig poder agrair personalment haver-me donat l'empenta definitiva per anar a la festa. A mí em feia una mica d'angúnia lo de la trobada, en part per no coneixer a ningú del fòrum, en part pel tema del transport, i també per la meva incopetència per expressar-me en català. Així que gràcies Maurren. Una abraçada, ets una crack!
  
  A la trobada van anar alguns actors. Al que feia de Sr. Capdevila a Nissaga no el vaig veure, o potser sí, segurament no m'hi vaig adonar. També hi eren la Marta Ferrandis i l'Ivan Lavanda, que són els que feien de Vane i de Cesc a Laberint. Tampoc els vaig voler atavalar massa, aquest cop per por de que s'agobiessin amb tants seguidors. Però vaig poder comprobar que són maquíssims i molt agradables, i van amenitzar la jornada amb un munt d'anècdotes d'uns rodatges, els de Laberint, que ja semblaven enyorar... Per cert que la Marta quasi em mata quan abans d'anar-se ens va fer un petó a tots i em va dir... "tu eres el Koko, no?" Això és tenir memòria! Jo que em vaig passar la nit preguntant un i mil cops a la gent... "tu qui eres?"
  
  Més tart vam passar a una mena d'auditori on la veu del Jordi Novelles presentava al Channing que, com a conductor de l'espectacle, va donar pas a l'excel.lent muntatge de la Maureen on vam veure les opinions d'uns quants forumistes. Per exemple, les MandM confessaven que per tal de guanyar el Trívial Laberíntic havien arribat a prendre apunts mentre miraven la sèrie. I la pròpia Maureen rememorava la mítica escena de Laberint en què l'Aurora parla amb el contestador de la Mireia després d'haver estat violada per l'Eloi...
  
  Després del vídeo va venir un petit debat, moderat amb gran professionalitat per l'Enoc, que va donar mostres del seu genuí sentit de l'humor i va deixar anar algunes de les perles de la nit. Al debat es va parlar molt del tema morts, de la intriga, dels personatges favorits,... La Mona va dir que a ella li agradaven molt les morts, però l'eSpock i l'Atreida van defensar un punt de vista més moderat en aquest sentit. Per cert que tots van dir que si fossin ells els guionistes la Vane encara seria viva... Per tancar el debat l'Enoc va fer la gran pregunta als guionistes, ¿qui va matar al Godall? i el Jaume Ribera va respondre que els de la Willer. Després, la Marina Penya (penso) va demanar que ens deixessim de debats perquè hi havia fam.
  
  La petició de la guionista va fer efecte, i molt aviat ens van presentar els sopar. Dues llargues taules farcides de tota mena de delicatessens: truites, embotits, pà amb tomàquet estil Carla, begudes. En veure tant mejar se'm va anar la fam de cop, i la veritat és que no en vaig prendre massa. Però sí vaig tenir l'oportunitat de parlar una bona estona amb el Jaume Ribera, amb la Marina Penya (no fos cas que es tractés de l'Anna Fité... glups!), amb l'Albert Guinovart, i amb altres forumistes, especialment amb la Casablanca, que és en viu tan encantadora com ho sembla al fòrum, i amb altres forumistes novatos com la Kate i la C@rme.
  
  El Jaume i la Marina van respondre les nostres qüestions amb molta paciència. Van confirmar les nostres sospites que la Carla havia estat creada per tal de suplir l'absència de la Rita, i lo mateix amb el Joplin quan va substituir l'Alfred a ca la Cèlia. També vam tenir temps per parlar de "El cor de la ciutat", una serie costumista que promet força i que començarà al setembre. A l'Albert Guinovart no feia falta preguntar-li res: ell mateix tenia un munt d'anècdotes per explicar. Jo, amb la meva simpatia habitual (glups!) li vaig dir que tot i que m'agradaven les seves bandes sonores, la música de la careta de Laberint no m'agradava gens. Si ej que, mira que en sóc de carallot! [tampoc tant, encara em vaig callar que la de la careta de Nissaga tampoc m'agrada gaire:-þ.
  
  A les dues de la matinada ens van fer fora del Centre Cívic. Ambientats amb les ombres de Sabadell vam estar una estona més sentint les divertides anècdotes de la Marta i del Ivan, i finalment vam començar a marxar cap a Barcelona. Alguns van haver d'agafar taxis amb la mala sort de pinxar una roda pel camí. Jo anava al cotxe de la C@rme i no vam tenir cap problema, deixant de banda que ens vam perdre un moment per Sabadell. Durant el viatge, l'eSpock ens va explicar moltes coses i, humans que som, vam parlar una estona del Gran Hermano...
  
  La següent parada va ser la discoteca Bikini a Barcelona. Hi havia molta cua, i no hi vam poder entrar. Vam estar una llarga estona al carrer fins que la gent va començar a desfilar. Alguns, cap a casa, i altres, cap l'estació per pendre uns xurros i esperar els primers trens de la matinada. Jo, amb la tendència al cansament que em caracteritza, vaig despedir-me i vaig anar a casa, on una horda de gats morts de fam m'esperava...
  
  Gràcies a tots per la bona estona,
  una abraçada!
  Koko

• Audiència del darrer Laberint. Poder llegir dos articles sobre el darrer episodi de Laberint d'ombres, aquí.

• Papitu també diu adéu. Josep Maria Benet i Jornet es va despedir al fòrum de Laberint. Aquí teniu el seu missatge:
  
  Ara que aquesta història s'ha acabat, gràcies pels vostres entusiasmes, per les vostres indignacions, per la vostra companyia..., tant si ens animàveu com si ens escridassàveu. Sou collonuts. Hem suat,creieu. Com sempre. Però val la pena... per vosaltres i per d'altres seguidors severs i generosos com vosaltres. Espero que us "enganxareu" a la propera sèrie. Jo no hi seré i per tant... ¡podré fer-ho! Estigueu segurs que Lluis Arcarazo i Jordi Galceran faran una feina esplèndida feina. Ho sé... perquè els conec i he tingut la sort de treballar amb ells! Jo us dic adéu. Una abraçada a tots
  
  Una abraçada per tu!

• Adéu-siau, Laberint d'Ombres. S'ha acabat Laberint, aquí teniu la meva despedida d'aquesta sèrie que ens ha acompanyat durant 469 episodis...
  
  Aquest dilluns hem viscut un altre final, el del Laberint.
  
  I hem pogut comprobar que els guionistes, per una vegada, ens van fer cas. Vam demanar un misteri que ens permetés jugar als detectius, i ens el van donar. Aquest cop van deixar de banda allò que deien que 'a Laberint seria molt dificil predir per on anirien els trets'. El darrer episodi va resoldre els principals interrogants sense cap mena de sorpresa. Ni ombres, ni Benjamí, ni Ingrid. Tots els assassinats van anar com semblava que havien anat: Oscar matant al Jofre, Roman fent xantatge a l'Asensi i apunyalant la Raquel, Asensi matant el Roman i el Recasens...
  
  Aquest darrer episodi no va sorpendre gaire. De fet, va semblar una combinació de coses que ja haviem vist a Nissaga i altres sèries: el personatge agònic que dóna el seu nounat a un altre que no en pot tenir (com la Laia a Nissaga); el personatge que mor envoltat dels seus éssers estimats (Assumpció i Tomàs a Nissaga); el suïcidi amb cotxe estimbat (Laia i Amadeu a Nissaga, Mireia a Laberint); la resolució dels assassinats a dues bandes i amb flashbacks (com a Secrets de Família amb les confessions de Narcís i Jordi); les clàssiques escenes d'enterrament;...
  
  I amb això no vull dir que no hagi estat un bon episodi final. Ha estat realment emocionant, m'ha tingut en tensió tota l'estona, i tot i que estava clar que l'Asensi no mataria la Gemma i l'Estel, m'han fet patir de valent. Com passa en aquests episodis amb tanta acció, els moments més emotius que es van intercalant poden arribar a fer nosa, però els darrers discursos de la Mercé han estat en general ben mesurats i ben agraïts... Les seves últimes paraules, molt ben triades.
  
  Sempre m'ha intrigat la relació de les persones amb les ficcions a que s'hi exposen, ja siguin llibres, pel.lícules, còmics, obres de teatre, interactive fiction, series de televisió... Jo penso que els 'culebrons' són molt especials perquè, al tenir-los presents durant tant de temps desenvolupes una relació molt especial amb els personatges. Els autors dels serials de TVC han mostrat una gran sensibilitat i en general han entés que per nosaltres, aquest personatges, són quelcom més que simples personatges, i que per tant mereixen ser tractats amb molta cura, perquè ens els estimem, i perquè a vegades, els odiem.
  
  El Salvador ha tingut un final ben digne. Ha pogut experimentar, aquell dia que la Gemma el va portar a Can Bocabrut, que tots podem ser cruels i injustos, com ell ho va ser. I ha demostrat que ell també és capaç d'estimar sense límits. La Lara ha trobat la seva mare papallona a la petita Cèlia, i ja forma part d'una família ben especial. I l'Aurora ha aconseguit allò que tant volia: una filla seva, i una persona a la que estima sense dubtes.
  
  Diuen que al setembre començarà El Cor de la Ciutat, amb gent tan interessant com el Galceran, la Carulla o la Sansa. Desitjo que aquesta sigui una sèrie valenta capaç de parlar de qualsevol tema, on els personatges evolucionin, i les històries tinguin un tant de veritat, o, al menys, de sinceritat. Desitjo, també, que els seus responsables no l'allarguin massa (les elongacions excessives, que afortunadament per ara no hem patit massa, són el principal motiu pel qual sento un cert rebuig per deixar-me enxampar per aquest Cor de la Ciutat). Ja posats a demanar, demanaria també que l'emissió fos una mica més aviat, que a dos quarts de cinc molts ja hem d'estar a la feina o escola...
  
  Una abraçada a tots els forumistes, i a tota la gent que amb la seva feina ha fet possible aquest laberint amb tantes ombres i amb tantes emocions.

• Travessa Laberíntica, Finis. Heus aquí els resultats definitius de la Travessa Laberíntica:
  1ers: Julià, Mona (16 punts)
  2ons: Marga, MandM (15 punts)
  3ers: Channing, Enoc (14 punts)
  4rts: Franny, Bl@u (13 punts)
  5e: Koko (12.5 punts)
  6es: Casablanca, @Jordi (12 punts)
  7e: Joantic (10 punts)
  8e: Tplana (9.5 punts)
  Gràcies a tots els participants pel seu entusiasme! I felicitats als guanyadors!

• Laberint, el desenllaç. Dilluns 10 de juliol a les 22:30, TV3 emet el darrer episodi de Laberint d'Ombres. Els guionistes disposen d'una hora del prime time per aclarir tants i tants interrogants. A continuació teniu l'article publicat a El Periodico, prement aquí l'article molt més complet publicat a l'AVUI i també d'aquest diari una entrevista a la Montserrat Carulla qui també participarà a El Cor de La Ciutat. Per cert, diu la Montserrat que el Salvador s'ha curat? Mmmm... :-)
  
  TV-3 muestra hoy la salida de su 'Laberint d'ombres' tras más de dos años de intrigas
  Tras 469 episodios de intrigas, muertes (exactamente 48 personajes), nacimientos (cinco) y variopintas relaciones amorosas (35), se hace por fin la luz en Laberint d'ombres : TV-3 ofrece hoy su gran final, en un especial de más de una hora y en horario de máxima audiencia, que mostrará la salida de este enredo de pasiones, conspiraciones, secretos de familia y enfermizas pasiones por el poder.
  Tres de las preguntas claves a las que, en principio, se da respuesta esta noche son: es Salvador Borés (el actor Marc Cartes) tan malo como aparenta (lleva más de 20 cadáveres), o en su oscuro pasado está la justificación de su comportamiento? Será Quim Gispert (Jordi Boixaderas) la media naranja de la inestable Aurora (Aurea Márquez)? Saldrá Mercè Pedrós (Imma Colomer) del estado de coma en el que está sumida desde que dio a luz a su hija? En principio, esta noche se da respuesta a éstas y otras cuestiones, pero cómo se plasmarán estos desenlaces es un secreto que se guarda con gran celo. Sólo se ha adelantado que la pequeña Estel Pedrós Aymerich (Gemma Ojaldón), la hija de Gemma Aymerich (Montse German), es pieza clave para el desenlace final.
  Estas tramas, y otras de similar calibre, son las que han mantenido en vilo a una buena parte de la audiencia catalana, ya que Laberint d'ombres ha sido, a lo largo de dos años (se estrenó el 4 de mayo de 1998), uno de los programas más vistos de Catalunya, con una media de 537.000 espectadores (32,6% de cuota). Un importante seguimiento, pero lejos de sus predecesoras. Poble Nou tuvo de media 748.000 personas (en 197 episodios); Secrets de família , 678.000 (en 187 capítulos), y Nissaga de poder, 661.000 (para 483 entregas).

• Papitu diu fins després. Aquí teniu l'article que ha fet per la gent de El Periódico i que han publicat al Teletodo, cortesia de l'Enoc del fòrum de Laberint.

• Andreu / Albert. Pels curiosos, aquí teniu l'adreça de la plana web d'Andreu Martín http://partal.com/aelc/autors/martinandreu/ (un dels creadors de Laberint d'Ombres) i la de la plana de l'Albert Guinovart http://www.barcelonet.com/guinovart/, compositor musical de molts dels serials (incloent Nissaga).

Juny 2000

• Travessa Laberíntica. Els del fòrum de Laberint d'Ombres, aprofitant que la sèrie està en la seva recta final i només en queda un mes d'emissió, hem fet una travessa on cadascú ha apostat com creu que acabaran les trames principals. En total són vint-i-cuatre qüestions que dotze forumistes hem contestat segons les nostres previsions personals. Podeu veure el contingut de totes les travesses, aquí. Aquesta plana s'anirà actualitzant a mesura que s'aclareixin els diferents interrogants. Sort a tots els participants!

• Art a TVC. Voleu visitar la plana de l'autora d'algunes de les pintures que guarneixen els escenaris de Nissaga: L'Herència, Laberint d'Ombres i Crims? Visiteu la plana de la Carme Bassa!

Maig 2000

• El Cor de la ciutat és el títol provisional de la nova sèrie que TVC prepara per les sobretaules, donat que Laberint d'Ombres acava definitivament el 9 de juliol. Es tracta d'una sèrie coral de caire costumista segurament ambientada al Rabal barceloní i a altres localitzacions. Els autors de la bíblia són Jordi Galceran, Manel Bonany i Lluís Arcarazo. Alguns dels actors que hi participaran: Victòria Pagés, Pep Munné, Montse Guallar, Margarida Minguillon. Més informació, en aquest retall de l'AVUI.

• Careta de Laberint. Aquí teniu un video amb la careta de Laberint, que malhauradament no inclou la música de l'Albert Guinovart.

• Vicenta N'Dongo, entrevistada pel Llorenç Tarrés a l'AVUI, comenta...
  Ll.T. Ara enregistra l'adaptació d'una obra de Sergi Belbel -'Después de la lluvia'- dirigida per Miguel Mellado.
  V.N. Portem unes setmanes de rodatge i, de moment, puc dir que és un plaer treballar amb aquesta gent.
  Ll.T. Al costat d'actors com Pere Ponce i Emma Vilarassau qualsevol hi estaria a gust...
  V.N. Sí, però més pel seu talent i manera de ser que no pas pel seu nom. Per exemple, l'Emma Vilarassau, i no ho dic perquè sigui ella, és una actriu estupenda, increïble. I també valoro moltíssim l'esperit de la Kitty Manver, que sempre té ganes de treballar; és una constant de no parar.

• Crims canvia d'horari. L'índex d'audiència cada dia més baix de la sèrie Crims ha portat a TVC a enderrerir el seu horari d'emissió més enllà de mitjanit.

Abril 2000

• Més articles repescats. Aquest cop, sobre l'obra Olors del diari AVUI, i sobre el seu autor Benet i Jornet de lanetro.com.

• You know my philosophy... Això no té RES a veure amb Nissaga, però em venia de gust posar-ho al Dietari. Està relacionant amb  una de les millors comèdies de la televisió americana: Cheers.

Març 2000

• Nous retalls de l'Avui. Com sempre, el diari AVUI ens parla de les sèries de TVC. Aquí teniu un article sobre Crims i l'entrevista al Marc Cartes (Salvador Borés del Laberint d'Ombres). Per les fans (i els fans!) del Marc Cartes que no tinguin l'Acrobat Reader, aquí teniu la seva foto.

• El públic també té alguna part de responsabilitat. Com es coordinen els guionistes d'una sèrie com Nissaga de Poder o Laberint d'Ombres? Un guionista de Laberint es va prendre les molèsties d'explicar-ho al fòrum de la sèrie...
  
  Als productes que donen tanta feina com una sèrie diària, els equips de guionistes es divideixen bàsicament en tres grups: argumentistes, escaletistes i dialoguistes.
  Els argumentistes pareixen la idea ("la Bíblia"). Ho fan per trams que poden ser de tres mesos -mínim- a nou mesos -màxim-. Si les sèries s´allarguen, van fent "Bíblies". De tota manera, normalment, més o menys està clar com comença i com acaba la sèrie i les característiques dels personatges principals.
  Els escaletistes es dediquen a anar dosificant l´argument setmana a setmana, dia a dia i seqüència a seqüència, compensant trames, situacions, personatges, etc. i ho plasmen en escaletes diàries (que vé a ser com un resum del que passa).
  Els dialoguistes posen en dança les escaletes fins aconseguir que cada personatge en cada situació s´expressi el més ajustadament possible.
  A més hi ha el coordinador -o adaptador dramàtic- que revisa, unifica i corregeix els guions acabats (dialogats) i el responsable o autor de la sèrie que hi dóna el vist-i-plau i hi diu l´última paraula pel bé de la sèrie i -naturalment- pel prestigi de l´obra resultant i de la seva pròpia responsabilitat.
  Cada guionista, sigui la que sigui la seva tasca, s'ocupa de tots els personatges que li corresponguin a cada capítol que li toqui. No hi ha "personatges en propietat". Altra cosa és que els uns o els altres assessorin els seus companys si els seus coneixements de medicina, dret, història, moda, etc. són més complets. Si cal, es demana assessorament puntual a especialistes. És a dir, els capítols sencers són responsabilitat d´un escaletista i d'un dialoguista (al marge del treball previ de l´argumentista i de la supervisió posterior del redialoguista i de l'autor.
  Evitar, com tu dius, "inconsistències" (i, sobretot, repeticions, contradiccions, i absurds) és responsabilitat de tots.
  No entenc què vols dir quan preguntes "quins mitjans de comunicació utilitzem". Si et refereixes a les fonts d'informació, et responc que totes -o les màximes de què som capaços- que tinguin a veure amb el que es tracta, ja sigui per consulta a un especialista, llibres, enciclopèdies, internet, mitjans de comunicació, memòria i coneixements de cadascun dels components de l´equip, etc. (A part del sentit comú propi i aliè de tots els integrants de l'equip de la sèrie i, fins i tot, en algun cas, de l'opinió fonamentada d'algun forumista informat i intel.ligent).
  Gràcies per la felicitació. Es fa el que es pot i els mèrits -quan n´hi han- són compartits. Hi ha un equip immens que fa possible que una sèrie tingui, si més no, uns mínims de dignitat. Els guionistes, els actors, els realitzadors, els productors, els músics i els muntadors musicals, els decoradors, els equips de vestuari, perruqueria, maquillatge i atrezzo, els muntadors d´imatge, els il.luminadors, els càmeres, els encarregats de la presa de so. I, per descomptat, els responsables últims de la cadena que hagi encarregat la sèrie. (I els que segur que em deixo).
  I... Bé, el públic també té alguna part de responsabilitat, ¿no et sembla?
  Espero haver estat d'alguna utilitat.

• Crims al Teletodo. La Teri ha tingut el detall d'escanejar per a tots nosaltres imatges corresponents al reportatge publicat al Teletodo que parla de Crims... Les podeu veure al nostre Album de fotos (trobareu un enllaç al sumari).

• Estrena de Crims. L'estrena de la esperada nova sèrie protagonitzada per Emma Vilarasau, C R I M S, ha estat una mica polèmica. Polèmica per tractar-se d'una producció amb gran pressupost que ha tingut una baixa audiència al seu primer episodi(15% de la quota de pantalla), i polèmica per la gran diversitat de opinions que ha generat. L'estètica de la sèrie recorda molt a Blade Runner, a Twin Peaks i a Expedient X, amb una posada en escena és molt cinematogràfica que suggereix en lloc d'explicitar i que no té cap pretensió de resultar realista. Els actors estan tots molt bé i la trama principal, la de la mort de la germana de la protagonista, sembla que ens sorprendrà. I recordeu allò que ens van dir fa temps: a l'últim episodi es descobrirà un secret d'importants implicacions per l'Olga...

• L'hort dels cirerers. Si voleu veure imatges d'aquesta obra de teatre i informació teatrera actualitzada puntualment no deixeu de visitar la plana que la Zowie dedica a l'actor Jordi Bosch: http://www.geocities.com/Hollywood/Theater/2769/index.html.

• Molt aviat... Crims! Donc sí, ja queda menys, el diumenge 19 de març TV3 estrena Crims, la nova sèrie ideada per Jaume Cabré, dirigida per Jordi Frades i protagonitzada per Emma Vilarasau i Ramon Madaula. No us perdeu la corresponent plana a http://www.crims.net.

• Ventura Pons. Aquí teniu un retall on es parla de les pel.lícules de Ventura Pons, el director de Morir (o no), Amic / Amat, El perquè de tot plegat, Actrius, Carícies i altres pel.lis (això de pel.li m'ho ha enganxat la Isabel Coixet!).

• Dues Eulàlies. Per un costat, l'entrevista que han fet a El Periodico a l'Emma amb motiu de l'estrena de la sèrie Crims. El podeu llegir aquí (format HTML). Per altre, l'entrevista que van fer a l'Avui a l'Àngels Sánchez amb motiu del seu personatge a Nissaga: L'Herència (Eulàlia Montsolís i Vilalta).

• Sobre Els Sense Nom. Aquí teniu un parell de cosetes relacionades amb la pel.lícula del Jaume Balagueró: l'entrevista que van fer els de l'Avui al director i al James Ramsey, l'autor de la novel.la original (PDF 1, PDF 2), i el tràiler de la pel.li en format MPG. Ah! I l'adreça de la plana oficial de la pel.li: http://lossinnombre.filmax.com.

Febrer 2000

• Olors! Doncs això, que després del retard motivat sembla ser per la pneumònia de la Rosa Maria Sardà, a la fi s'ha estrenat al TNC (Teatre Nacional de Catalunya) aquesta obra del Josep Maria Benet i Jornet. Com ja sabeu, l'adaptació l'ha fet (com tantes altres!) el Mario Gas, i els intèrprets són la Rosa Maria Sardà (que reprèn el paper que va interpretar a Una vella, coneguda olor i Baralla entre olors), Carme Molina, Pere Arquillué, Rosa Boladeras i Joan Anguera. La molt comentada escenografia és del Jon Berrondo.

• Retalls. La incansable Atreida s'ha encarregat de passar a format informàtic dos articles relacionats amb Nissaga. Un, l'entrevista que li van fer a l'Emma al novembre a l'Avui, altre, un reportatge de La Vanguardia sobre el final de Nissaga de Poder.

• L'in[c]ert futur de la Carla. Doncs sí, ho tinc claríssim. Els guionistes de Laberint d'Ombres han aconseguit fàcilment que tots ens estimem aquest personatge, de manera que el seu assasinat serà un cop dur que ens tindrà enganxats a la sèrie per molt de temps, i motivarà el retorn a Sabadell de la seva ex-amiga Rita. Els principals sospitosos, com és natural, seran el Salvador i el Bruno.

• Els Goya. Com era d'esperar, Todo sobre mi madre s'ha emportat els Goyas a millor pel.lícula, director (Pedro Almodóvar), actriu (Cecilia Roth), música (Alberto Iglesias), direcció de producció, muntatge i so. Solas també s'ha emportat molts premis: direcció novel i guió original (Benito Zambrano), actriu revelació (Ana Fernández), actor revelació (Carlos Álvarez) i actriu de repartiment (Maria Galiana). Felicitats a tots, tot i que jo hauria volgut que el premi de millor actor hagués estat per l'incomparable Josep Maria Pou d'Amic / Amat, l'excel.lent pel.lícula del Ventura Pons qui, per cert, té en cartellera la seva adaptació del Morir (o no) de Sergi Belbel. A veure quan Espanya descobreix al Ventura, que a vegades sembla que el coneguin més a Nova York!

• Ventura Pons. Aquí teniu l'entrevista que van fer a l'Avui al Ventura amb motiu de l'estrena de Morir (o no), adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre del Sergi Belbel.

• Sílvia Munt i Eulàlia Montsolís. Llegint una entrevista que li feien a El Periódico (o era a l'Avui?) ens hem assabentat que els de dramàtics de TVC van proposar a la Sílvia Munt interpretar l'Eulàlia Montsolís. La Sílvia comenta que un dels motius per no acceptar va ser l'insuficient sou que ofereix TVC als actors. De tota manera, en els darrers anys la Sílvia ha pogut desenvolupar la seva carrera en altres camins ben interessants, com demostra el seu documental Lalia premiat als Goya.

Gener 2000

• Premis. Ens informa la Zowie dels premis de la crítica teatral (XI edició, 17 / 1 / 2000, Teatre Romea)...
  En l'apartat de interpretació hi havien 8 premiats, entre ells els "nostres" Emma i Jordi, per "El criptograma" i "Cantonada Brossa" respectivament; obres que he pogut gaudir 'in person', cosa que em fa doblement feliç. Moltes felicitats a tots dos! -- Zowie.

• Novetats al Laberint. La trama de Laberint d'Ombres ha fet un salt de set anys, i recomença en el moment en què el Salvador Borés surt del psiquiàtric on ha estat tancat. Els guionistes jugaran amb l'interrogant de la suposada curació (o no) del Salvador, mentre es produeixen nous assasinats a Sabadell. La resposta, al cap de la Morell, el Jornet i el Luchetti. Article de l'Avui sobre el tema en format PDF, aquí.

• Nissaga recull l'Herència. Darrer episodi de les nissages... Toni i Mireia enceten la seva relació un altre cop. Mercè es responsabilitza de les caves del Raimon ajudada pel Xavier Solano. Mort el Màrius, el Jesús es reconcilia amb la Pietat, que torna amb el Jordi Camps. La mare del Màrius, l'Antònia, té una segona oportunitat a la vida. Mateu Cabanillas assesina l'Alexandre Ros en descobrir la seva intriga per acabar amb l'Anne. El Mateu també té temps d'explicar a l'Eduard que el Rogeret és pare del fill de l'Eulalia abans de foradar-se d'un tret el cap. L'Eduard rebutja els seus fills, fet que motiva que el Rogeret intenti suicidar-se. Afortunadament, l'Agustina aconsegueix fer entrar raó a l'Eduard explicant-li qui va ser la seva veritable mare. L'Eduard salva la vida del seu fill en l'últim moment. Finalment, l'Eulalia i el Rogeret fugen amb el seu fill i l'Eduard aconsegueix un bocí de felicitat al costat de l'Empar.

• Els dos Eduards. Amb motiu de l'acabament de Nissaga: L'Herència, a l'Avui van entrevistar a l'Eduard Farelo. Podeu trobar l'entrevista, força interessant, en format PDF, aquí.

• Nou mes, nou Fotogramas. El Fotogramas de gener parla de Els Sense Nom, que ha recaptat 130 milions de pessetes en les primeres quatre setmanes de projecció i que ha estat la primera pel.lícula projectada en format digital a Espanya, durant el festival de cinema de Sitges. Això del format digital vol dir que en lloc d'utilitzar els clàssics rotllos fotogràfics la pel.lícula s'ha convertit a format digital, codificant-se en zeros i uns que els sistemes informàtics poden manegar i que poden enmagatzemar-se sense la pèrdua de qualitat que el temps imposa als rotllos. Una pel.lícula consumeix al voltant d'un terabyte, es a dir uns 8.796.093.022.208 (2 elevat a 43) zeros i uns. L'Emma Vilarasau és el Rostro del mes del Fotogramas, on també es parla del seu anterior debut al cine amb Una noche en Casa Blanca (1987, Antoni Martí) i del seu retorn a la televisió.

• ¡Ja ha arribat el 2000! I encara seguim existint... (¡quina cosa em fa utilitzar conceptes com aquest!).

Any 1999 | Tornar enrera