Dietari 1999
Decembre 1999
¡Bones festes i feliç defecte 2000 a tots! Des d'aquesta humil plana us vull desitjar a tots als nissaguero-laberíntics unes festes ben potens (com diria el Toni Castro). I recordeu que, tot i que Nissaga està de vacances tindrem dues interessants semanes de Laberint en mig de les festes...
Nissaga: L'Herència se'n va de vacances abans de plegar definitivament. Fins al mes de gener, després del nadal, no podrem veure els dos episodis que resten de Nissaga: L'Herencia. Tot i que estava previst que la sèrie seguís més enllà dels 26 capítols, el baix índex d'audiència ha portat als directius de TVC a decidir el seu acabament. El mes de gener s'emetran l'episodi 24 i el darrer, el 25 (que serà un episodi especial).
Novembre 1999
A la fi s'estrena Los Sin Nombre. L'estrena de la pel.lícula ha estat finalment el 15 de novembre. De la primera a la segona setmana s'augmentat el nombre de cinemes en què es projectava, cosa que fa pensar que la pel.lícula ha tingut més èxit de l'esperat. De tota manera, unes setmanes després l'afluència de públic disminueix considerablement. Es tracta d'una pel.lícula molt digna que compta amb bones interpretacions i cameos de molts actors catalans: Pep Tosar, Jordi Dauder i altres. Ah! I la música de Carles Cases és, com és habitual en ell, excel.lent. Desitgem molts èxits al Jaume Balagueró, que actualment està participant al projecte Fantastic Factory, dins del qual s'encarregarà de la direcció d'una nova pel.lícula fantàstica. Per cert que al Fotogramas d'octubre el Balagueró comenta que li agraden David Cronemberg i David Lynch, i que no l'interessa el terror adolescent tipus Scream (personalment us diré que tot i que no m'agrada aquest terror adol.lescent, penso que les per ara dues pel.lícules de la sèrie Scream són realment divertides i intel.ligents).
L'Emma a l'Avui. El dominical de l'Avui inclou una
entrevista a l'Emma Vilarasau. Aquí teniu la portada on surt una foto d'ella. Moltes
gràcies a l'Atreida, que és qui s'ha molestat en
escanejar-la per tots nosaltres.
L'Emma visita l'Andreu. Amb motiu de l'estrena de Los Sin Nombre, l'Emma Vilarasau és entrevistada per Andreu Buenafuente al programa La Cosa Nostra. Durant l'entrevista l'Andreu comenta que l'Emma no surt a Nissaga: L'Herència i ella no respon res. L'Emma parla de la nova sèrie Crims que protagonitza i que TV3 deuria emetre a partir de febrer.
Octubre 1999
L'Estiueig. El Jordi Galceran ha adaptat aquesta obra
que dirigeix el Sergi Belbel per al Teatre Nacional de Catalunya.
Una única funció que aglutina
Els desficis de lestiueig, Les aventures de lestiueig i El retorn de
lestiueig, tres comèdies que, si bé estan lligades entre si, van ser
originàriament escrites per Carlo Goldoni per ser representades de manera independent.
Lautor italià les va estrenar el 1761 a Venècia amb lobjectiu de retratar
una classe emergent com era la burgesia, que converteix lobsessió per
lestiueig en un objectiu de vida. Per conrear les relacions socials, presumir,
consumir, aparentar, aconseguir contractes més profitosos i, en definitiva, viure millor
el pròxim hivern. (...) Segons el director Sergi Belbel, el retrat que Goldoni fa de la
burgesia es torna àcid i crític a Lestiueig, una comèdia que va girant cap a un
to cada vegada més amarg. Goldoni fa una crítica "a una societat consumista" i
"posa en escena els nostres vicis, és perfectament vigent". (...) Belbel lloa
la tasca dels actors de Lestiueig, amb un repartiment format per Laura Conejero, Pep
Cortés, Lluís Soler, Jordi Boixaderas, Glòria Roig, Marc Cartes i Fermí Casado, entre
daltres. El director també tira floretes a la versió de Galceran, ja que, diu:
"Quan el TNC em va proposar la direcció daquesta obra, em va agafar un atac de
pànic, mai havia fet un espectacle tan gran, però em vaig tirar a la piscina i he fet
una obra amb quinze personatges, amb lavantatge de tenir a la meva disposició els
actors i ladaptació que volia". -- Avui, 30 / 10 / 1999.
Novetats Benetianes. Deu anys després d'haver passat pel Teatre Lliure de Barcelona la comèdia ¡Ay Caray! de Josep Maria Benet i Jornet s'estrena a Madrid, traduida per Emilio Gutiérrez Caba i interpretada per Fernando Delgado, Iñaqui Miramón i Guillermo Montesinos, amb direcció de Manuel Ángel Egea i la fotografia de Fabià Puigserver original del primer muntatge. El Papitu també prepara una nova i destroyer comèdia, Eso a un hijo no se le hace... "Me interesaba hacer una cosa más cínica, más loca en la que me cargo las relaciones de padres e hijos, o mejor dicho, de madre e hijo. En la obra, lo que pasa entre ellos es muy salvaje, lo más salvaje que uno se pueda imaginar. Me divería hacer una cosa bestia, desgarrada, cínica..." -- Papitu Benet, La Vanguardia 23 / 10 / 1999.
També el Méliès d'Or! Doncs sí, Los Sin Nombre també ha guanyat el premi Méliès d'Or que s'ha fallat el diumenge 17. Per cert que l'estrena definitiva de la pel.lícula serà el dia 29, coicidint amb la de The Blair Witch Project.
Palmarés complet de Sitges 99 aquí. La pel.lícula japonesa Ringu
guanyadora de la secció fantàstic, menció especial a The
Blair Witch Project (pel.lícula que tenia dividit al jurat), Les Enfants du Marais guanyadora del premi Cinemania
dins la secció Gran Angular, Premi de la crítica José Luís Guarner
per Mones com La Becky.
¡Felicitats Emma! El dia 16 d'octubre de 1999, el jurat del festival de cine Sitges 99 (amb Isabel Coixet i Assumpta Serna entre d'altres) ha reconegut la feina de l'Emma Vilarasau a Los Sin Nombre atorgant-li el premi a la millor interpretació femenina. Durant la cerimonia d'entrega, per la tarda, l'Emma va recollir el seu premi en mig d'un gran aplaudiment... "Entre los aplausos de cortesía generales, tan sólo destacó el entusiasta recibimiento que el Auditori Gran Sitges prodigó a Emma Vilarasau cuando recogió su premio a la mejor actriz por su trabajo en Los sin nombre" -- (La Vanguardia 17 / 10 / 99). La pel.lícula també ha guanyat el premi a la fotografia i el premi Méliès d'Argent, que li dóna la possibilitar d'obtenir el premi Méliès d'Or a concurs amb altres pel.lícules europees. Des de Sang i Foc felicitem a tot l'equip de Los Sin Nombre, i desitgem bona sort (en forma de papers interessants) a l'Emma. Respecte al futur professional d'aquesta molt treballadora actriu sembla que està compromés amb els Crims de TV3 fins al febrer, tot i que ja hi té moltes ofertes a Madrid. ¡A veure si un dia ens la redescobreix l'Almodóvar!
¿Tornarà l'Emma a Nissaga? El prometedor futur professional de l'Emma sembla esborrar les nostres esperances de tornarla a veure a Nissaga. Jo ja m'havia muntat la pel.lícula: l'Eduard descobriria la relació incestuosa dels seus fills (que nomenarien el seu net... Eduard) i comprendria la veritat sobre la seva procedència. El Mateuet mataria a l'Eduard (per fer-se amb les caves) i fins i tot aconseguiria carregar tots els seus crims a l'Alexandre. La mort d'aquest personatge clau, l'infeliç Eduard, es compensaria amb el retorn més esperat... Clar que els designis de Papitu són inescrutables (thanks godness!). Els més optimistes pensen que Emma tornarà a Nissaga, i que de fet Crims no és més que una tapadora per despistar al personal (¿quin seria el fals títol del qual va parlar algún cop el Benet i Jornet i amb què treballaven els responsables de Nissaga L'Herència als inicis del projecte?).
Los
Sin Nombre a Sitges. La pel.lícula protagonitzada per Emma Vilarasau i
Karra Elejalde s'ha presentat els dies 8 i 9 d'octubre al Festival Internacional de Cinema
de Catalunya Sitges 1999, competint dins de la secció fantàstic. Coses que s'han dit: "... el director de fotografía Xavi Giménez elige - y no falla en
el intento - una iluminación similar a la de Seven, aquella tramposa pesadilla
que encumbró a David Fincher y que aquí marca el tono. El latrocinio incluye, asimismo,
el motel de Norman Bates en Psicosis y La noche de los muertos vivientes.
Demasiado solemne, con atorrantes subrayados sonoros (si bien la partitura de Carles Casas
es excelente) y reiterados insertos de videoclip, Los Sin Nombre es, sin embargo,
un producto comercial solvente, aunque en la parte final la película se derrumbe un poco.
Pero Balagueró consigue inquietar en su pretensión de mostrar las raíces del mal y
evidencia un talento visual que tener muy en cuenta" -- La Vanguardia 9 / 10 / 1999
article "Los Sin Nombre" convence a pesar de sus referencias ajenas.
"Me atrajo su determinación, su deseo de bajar a los infiernos
si es necesario por recuperar a su hija" -- Emma Vilarasau, parlant del seu
personatge. "Entretener y hacer pasar el rato, por sí
solo, me parece poca cosa: el cine tiene que suministrar también momentos intensos y
estimular sensaciones fuertes" -- Jaume Balagueró, que també va destacar "la
entrega y la ilusión de Emma Vilarasau y el instinto y la genialidad instantánea de
Karra Elejalde".
Cinemes amb i sense noms. L'estrena de la pel.lícula Los Sin Nombre de Jaume Balagueró està previst pel 29 d'octubre als cines de Catalunya, en dues versions: castellana i catalana. Altres pel.lícules interessants per una tardor de por: The Blair Witch Project, The Sixth Sense.
El Nacional fa olor a Benet i Jornet. L'obra Olors de Josep Maria Benet i Jornet amb direcció de Mario Gas i protagonitzada per Rosa Maria Sarà es representarà aquesta temporada al Teatre Nacional de Catalunya.
Setembre 1999
Els Periodistes s'empassen l'Herència. Des de mitjans de setembre s'emet la nova remesa d'episodis de Nissaga: L'Herència (que havia acabat durant l'estiu amb el molt temut assasinat d'en Raimon). La sèrie s'emet els dilluns, després de Plats Bruts i competint amb Periodistas de Tele5. Plats Bruts aconsegueix al voltant de 800.000 espectadors cada setmana; Nissaga difícilment arriba als 400.000 ja que la major part de la gent sembla preferir Periodistas. Per altra banda, Laberint d'Ombres aconsegueix cada dia més de 500.000 espectadors.
Juliol 1999
0.9 morts per episodi. A finals de juliol s'emet el desè episodi de Nissaga: L'Herència, amb un balanç esgarrifós: deu episodis, nou morts. Per ordre de (des)aparició: company Anne, Glòria Vilalta, Montserrat Capdevila, Mariona Montsolís, Sara (companya Mariona), Boira (gossa dels Montsolís), Gabriel Montsolís, Tomàs, Raimon. Molts dels seguidors de Nissaga trobem que d'aquesta manera s'han carregat Nissaga de Poder. No volem un altre assasí en sèrie, per això ja hi ha Laberint d'Ombres i el seu Salvador Borés.
Juny 1999
Futbol vs Nissaga. No només hem d'esperar una setmana l'arribada de cada episodi nissagero, sinó que cada dimecres que hi ha un partit de futbol d'interès, la sèrie no s'emet. Esperem que al setembre canviin el dia d'emissió.
Maig 1999
Massa sang per no tant foc. Nissaga L'Herència. Primer episodi. Què m'ha semblat? Doncs... bé i malament. Primerament, dir que tots els actors joves estan molt i molt bé, que la petita Eulàlia m'encanta (per cert, vau veure-la a Amic / Amat?), que entre l'Alexandre i el Mateuet hi ha una tensió molt ben aconseguida, que el joc sobre qui era qui m'ha semblat original, que l'el.lecció de la Victòria Pagés com a Mireia adulta és perfecta... Però el tema morts, aquí no m'ha agradat un pèl. Cinc morts en un episodi: la Glòria (morta de vella), Montserrat Capdevila (inanició), un profesor anglès (assasinat pel Mateuet) i lo pitjor... el morbós, cruel i gratuït assasinat de la pobre Mariona i de la seva nova companya (Sara) a mans de l'Alexandre i cervell del Mateuet (el fill adoptiu de la Mariona). Si la manera de continuar una sèrie és destrossar la anterior i carregar-se cada personatge que fa nosa, millor pleguem i fem una cosa nova. Clar que, potser pensant que l'audiència vol carnassa, Papitu, Sergi i Lluís no tindran en compte la (no tan sols) meva opinió. Esperem que la nova sèrie no es converteixi en un vulgar amuntegament de cadàvers, com ja va passar en les darreries de Poder. -- Kokoliso.
Vilarasau Sightings. Al diari de Mr. Belvedere, del Fotogramas (número 1867), hi ha una entrada referent a El
criptograma, que reprodueixo a continuació:
Desafío, por consejo de mi kioskera, nada supersticiosa, la tópica maldición del
martes y 13 para asistir a una representación de una obra cuyo título ya es una
premonición: El criptograma, de David Mamet, en una de las salas de TNC.
Confieso estar absolutamente de acuerdo con el título y con los críticos que adoran la
actuación de Emma Vilarasau, a quien más de uno compara con la Lana Turner de los
mejores melodramas Universal. La atriz, idolatrada por sus complejos papeles en los
culebrones de TV3, no parece tener prisa en buscar más popularidad fuera del ámbito
catalanoparlante. -- Belvedere.
Abril 1999
Març 1999
Nissaga torna: les mitges veritats d'en Papito. Comentaris d'en Kokoliso sobre l'anunciat retorn de Nissaga de Poder.