Les Millors Escenes

Les males herbes
"...Cal podar les vinyes per a que els ceps creixin amb més força a la primavera. Cal tallar una part per a que el tot sobrevisqui. M'entens, oi?..."

Sóc la teva obra mestra
"...Potser sí, potser tens raó. Potser tota la meva vida només és una lenta venjança contra tu, contra tot el que m'has fet passar..."

Vostè sempre tracta així les persones?
"...Nena, passi'm aquest drap... Agafi'l, no mossega, eh... o té por d'embrutir-se el modelet?..."

L'Eduard és fill meu
"...No Raimon, vull que ho sàpigues, ell es casarà amb la teva filla i vull que ho sàpigues...  L'Eduard no era fill de l'Angels Estivill..."

No, Eulàlia, no. Tu no ets com el Mateu
"...odiava a tothom, començant per mi mateixa, i em vaig convertir en una amargada. Una amargada que se'n enreia d'allò que més desitjava..."

Hauries estat una gran mare
"...Vull que et recordis sempre del que et diré. Si la teva mare et va abandonar... segur que tenia motius poderosos per fer-ho..."

Jo vaig matar al Fèlix
"...cap amor, cap amor no pots comparar-lo amb l'amor per un fill! per molt que m'estimés el Fèlix havia de protegir el meu... el nostre fill!..."

Aquest riure... és ella
"...la Laia acaba de morir fa una estona. Ha mort als meus braços..."

Gràcies per res
"...No es pot ni imaginar el què és tenir una persona que estimes, en coma, esperant a que una gran eminència es posi els guants per entrar a quiròfan..."

Vols que recordem el teu de passat?
"...s'han de tractar com persones a aquelles que, ni per tant sols educació, saben respectar la intimitat dels altres?..."

L'olor de l'Abril
"...tenia ganes que arribés la nit, per abraçar-la i sentir-la al meu costat, però amb el temps tot es tornava tan confús... em deia coses... no semblava ella, però era l'Abril..."

T'estimo com un fill
"...La meva mare abans de morir em va demanar que vetllés per tots vosaltres... i a més... jo... jo t’estimo, t’estimo com un fill..."

Nosaltres no tenim cap futur, Joan
"...m'agrada molt que sentis alguna cosa per mi. Però també m'espanta. Nosaltres no tenim cap futur, Joan..."

Només un petó?
"...Si ho faig no ho podré evitar, hi haurà un petó..."

Per què has hagut de tornar?
"...El Mateu va jurar que et mataria. I si torna és capaç de complir la seva amenaça. Vine amb mi als Estats Units. Allunya't d'una vegada per totes d'aquest estúpid passat que et persegueix, i que no et deixa ser feliç..."

Sí... mama
"...aquests darrers temps, entre una cosa i l'altra no hem tingut temps de parlar, i aquí, si alguna cosa ens assobrarà és temps..."

Mai no serà feliç... mentre jo visqui
"...Es pensa que li puc correspondre com una dona, i no puc! I no puc dir-li que sóc la seva mare. I no puc fer-lo feliç..."

No deixis que trobin el meu cos
"...per això vas tornar, oi? Per complir la teva paraula abans no fos massa tard. Molt bé. No vull viure més. Ara hem de morir tots dos..."

Et Condemno a Viure
"...Però malgrat tot, malgrat que sentis gust de fel a la boca, encara que pensis que la desesperació està a punt de fer-te esclatar el pit, vull que visquis, que no et rendeixis mai..."

La venjança de la Glòria
"...li vas destrossar la vida fins al punt que va preferir penjar-se d'una viga abans que seguir vivint. Estic al cas de tot, estimada..."

Escenes cortesia de: Maureen, Xedden, Teri, Meritxell, Cris, Atreida. Mil gràcies!
Agraïments especials per: Atreida i Maureen

Tornar enrera

Hosted by www.Geocities.ws

1