Aquest riure... és ella |
|
| (Estem a l'hospital amb l'Eulàlia, en Raimon, l'Assumció, l'Abril i en aquests moments arriba l'Eduard). Eulàlia: Eduard com està la Laia? Eduard: La Laia acaba de morir fa una estona. (l'Abril l'abraça). Ha mort als meus braços Abril. Eulàlia: No, la Laia no, la Laia no, no pot ser, no pot ser, no pot ser. Raimon: Eulàlia calma't. Eulàlia: No pot ser. Ella ho ha aconseguit Raimon, ens ha enganyat a tots i ha arribat al final. Ella ens ha deslliurat de l'Amadeu. (mira cap al cel) Et felicito Laia. Has estat tan valenta. Has fet el que jo no vaig ser capaç de fer, només tu, tu vas ser capaç de fer-ho. (comença a riure). JA, JA, JA,..... Ho has fet Laia tu has fet el que jo no vaig ser capaç de fer, ho has fet!!!!! Asumpció: Aquest riure, aquest riure, es...
|
|
Transcripció: Cris |
|