No deixis que trobin el meu cos

(Al pis del Mateu, amb ell i l'Eulàlia asseguts al sofà.

Eulàlia: Ara ens toca a nosaltres. No tinc cap motiu per seguir vivint. Només et demano uns dies per acomiadar-me de la família.

Mateu: I del doctor, no?

E: Li he dit que me n'anava amb tu.

M: I s'ho ha empassat?

E: Tant se val.

M: I a l'Eduard? Què li diràs?

E: Mentides, com a tothom. No vull... no vull que sàpiguen què ha estat de mi. És l'única condició que et poso. Fes el que hagis de fer, però no deixis que trobin el meu cos.

M: No. No el trobaran.

E: Tens sort. No t'has d'acomiadar de ningú. O si?

M: Què vols dir?

E: M'ha vingut a veure.

M: Qui?

E: La persona en qui estàs pensant. La Claudia. Volia saber qui eres. Ha vist una foto teva. He callat, però no trigarà a saber la veritat.

M: Vols que parli amb ella?

E: Ho fas sovint, oi? Sé que has tingut una història.

M: Ens hem vist.

E: I us heu ficat al llit. No et facis il·lusions, Mateu.

M: No me'n faig cap. No en tinc cap.

E: Ella ha dit que... És cert que tens una malaltia incurable?

M: Als pulmons, si.

E: Per això vas tornar, oi? Per complir la teva paraula abans no fos massa tard. Molt bé. No vull viure més. Ara hem de morir tots dos. Has de complir la teva paraula.

M: Faré el que he de fer.

E: Així ho espero.

Transcripció: Meritxell

Tornar enrera