No, Eulàlia, no. Tu no ets com el Mateu |
|
| (Al
jardí, Eulàlia i Raimon, després d'haver-li confessat al seu germà que l'Eduard és
fill seu) Raimon-. Eulàlia, no sé què dir, la mare m'acaba d'explicar... Eulàlia-. El gran secret. R-. Em sap molt de greu. E-. Vam intentar que ningú sospités mai res. La mare em va enviar a viure a Londres una temporada i... R-. I el vas tenir allà? E-. No, no. Ella coneixia una clínica molt discreta, vaig tornar d'amagat. (Riu) Tants anys guardant aquest secret... no m'ho puc creure que ara estigui parlant amb tu de... de l'Eduard... el meu fill! Quan va nèixer era tan lleig, gairebé me'n vaig alegrar de no haver de fer-me'n càrrec, m'ho repetia, m'ho repetia... m'ho repetia perquè em volia convèncer, però m'enganyava. Saps? Anava de compres i sempre acabava en el departament de robeta infantil, inclús, a vegades, tornava a casa... (plorant amb gran desolació) amb unes sabatetes i un jerseiet. Però el més dur va ser quan l'Àngels va tornar amb l'Eduard. R-. Has patit molt Eulàlia. E-. Els veia jugar a la porta del Tomàs i no podia dir-li que l'estimava. Quan li sentia dir "mama" a l'Assumpció, era... era com si m'ofegués. Però era massa tard per tornar enrera i vaig decidir que el millor seria renunciar i ... Durant anys l'he tractat amb indiferència, però aquesta mentida m'ha destrossat. (Amb odi) La solució de la mare va resultar ser una tortura. Ah! La mare... Déu meu, mai no... mai m'hauria imaginat que es podia odiar tant una persona. Em va fer creure que ho feia per mi, però... però no vaig trigar a adornar-me'n que en realitat ho feia per la família, per l'honor, pel seu poder. Déu meu, va preferir exigir-me aquest sacrifici, abans de renunciar a l'honor de la família. (Ja més calmada) Durant anys em vaig dedicar a fer-li mal, un bon dia no vaig poder controlar el meu odi, odiava a tothom, començant per mi mateixa, i em vaig convertir en una amargada. Una amargada que se'n enreia d'allò que més desitjava... (torna a plorar) una família, un fill, una mica d'amor. R-. Eulàlia... E-. M'hauria agradat compartir-ho amb tu, com quan erem petits, però... (Al Raimon) No sé com has pogut sortir normal en una família d'hipòcrites... T'estimo moltíssim, Raimon. Sovint m'he posat de part del Mateu i en contra teva, però no ho tinguis en compte, les males persones necessitem estar juntes. R-. No, Eulàlia, no. Tu no ets com el Mateu. |
|
Transcripció: Teri |
|