(Dinant a la Casa Gran. Montserrat, Eulàlia, Doctor, Raimon, Laura i Gerard)

M: Que se'n va fer d'aquell escultor que si no tinc mal entès treballava a la fundació? N'havia de ser el director, oi?

E: No ho sé, no ho sé, em sembla que viu a Paris.

M: Com es deia...... Enric Cabanes, oi?

E: (mirada d'odi) Sí. Enric Cabanes.

M: El.... el que no m'han acabat d'explicar prou bé és... per què se'n va anar?

E: (L'Eulàlia que comença a perdre la paciència) Perdona Montserrat però no sé per què hi tens tant d'interès.

M: No..... us vau acabar d'entendre potser?

E: (Mira al doctor i li diu...) S'han de tractar com persones a aquelles que, ni per tant sols educació, saben respectar la intimitat dels altres?

M: A si, calla. M'han dit que et va deixar plantada el dia mateix del casament, oi?

E: Et podria dir moltes coses, cap d'agradable, però tot té el seu lloc i el seu moment, cosa que sembla que tu desconeixes.

M: Perdona. No sabia que remoure el passat et fes tan mal.

E: Vols que recordem el teu, de passat? Corrent històries molt sucoses sobre tu....

Dr.V: Vinga Eulàlia, vinga.

E: Té raó no val la pena. Gerard vols una mica més de vi?

(Acabat el sopar, Eulàlia i Montserrat soles al menjador)

E: Em sembla que serà millor que tu i jo tinguem unes paraules. Podries donar-me una explicació mínimament convincent que m'ajudés a entendre la teva.... la teva actitud tan grollera ?

M: Sóc la teva convidada. Ara ets tu qui es comporta grollerament. No sé on vols anar a parar. Vols dir que no hauríem de....

E: Mira, prou d'estupideses. Volies fer-me mal i me n'has fet. Molt bé. Amb això no et puc negar certa habilitat. Només vull saber per què.

M: Doncs t'ho diré. No puc suportar la gent desagraïda. Saps perfectament que ha estat la Laura qui ha aconseguit fer venir el Doctor Vidal-Garriga, és per la seva amistat que ha accedit a operar a la Pilar, i no per cap consideració especial cap als Montsolís, en Raimon o tu mateixa. I en canvi...

E: No m'ho crec, no m'ho puc creure.

M: I en canvi us l'heu apropiat com si fos vostre. TU, especialment, manipulant la conversa i coquetejant descaradament.

E: Ara, ara has dit el que volia sentir. Estàs gelosa! Ai, ho sento. Ara m'has arribat al cor.

M: No siguis IMBÈCIL. Te'l pots ben confitar, aquest doctor.

E: Mira, no hauria de donar-te explicacions, però ho faré. En Joan és una persona extraordinària, que estic encantada d'haver conegut i potser amb el temps serem bons amics. Però tu..... tu tens unes altres intencions i no crec que al teu marit li agradés saber-les.

M: Eulàlia, no em busquis, perquè em trobaràs. T'ho adverteixo.

E: No em coneixes, no em coneixes en absolut. Si no no gustaries amenaçar-me com ho has fet.

M: Deixa'm passar.