Nosaltres no tenim cap futur, Joan

(A casa el Dr. Vidal Garriga; ell i l'Eulàlia)

Eulàlia: (Parlant de l'Eduard) Me l'enduré uns dies a la costa. A veure si aconsegueixo calmar-lo.

Dr: Quants dies sereu fora?

E: Tres o quatre. Per això volia venir. No volia marxar sense tornar-te a agrair tot el que has fet.

Dr: Eulàlia, si us plau, trenquem aquest to horriblement protocolari.

E: (somriu) Suposo que... suposo que és una defensa.

Dr: Una defensa?

E: Contra tu. Mira, he estat pensant en tot el que em vas dir i... i m'agrada molt que sentis alguna cosa per mi. Però també m'espanta. Nosaltres no tenim cap futur, Joan. Hi ha massa coses que tu no saps.

Dr: Hi ha un altre home...?

E: No, no.

Dr: Doncs si no hi ha un altre home, què pot ser tant fort...

E: No, no podries estendre-ho i no em demanis que t'ho expliqui. Només vull demanar-te que no m'estimis.

Dr: Jo no puc deixar d'estimar-te perquè tu m'ho diguis. Sencillament no puc. No, no, seré educat i no t'enviaré flors ni et perseguiré. Ni et diré més que t'estimo, però això no farà canviar les coses.

E: Ens podem fer molt mal Joan.

Dr: Més mal em faria pensar que no he fet tot el que he pogut per què et quedessis al meu costat. Però ja som adults. Has vingut aquí només per dir-me que no et vagi al darrera? A que juguem? Mira'm. ( L'Eulàlia el mira amb careta de pena) Tu també sents alguna cosa per mi?

E: Aquest no és el problema.

Dr: Això vol dir...

E: Això vol dir que mantinguis la teva paraula.

Transcripció: Cris

Tornar enrera