L'Eduard és fill meu

Qui no recorda el moment en què l'Eulàlia confesa a el Raimon que l'Eduard és fill seu... encara veig el Raimon emocionant-se!

(Al menjador de la Casa Gran, Mercè, Raimon, Eulàlia; capítol 115)

Raimon: Eulàlia no t'has de sentir més culpable que jo, el Mateu és el responsable de tot.

Eulàlia: No ho entens, Raimon.. no ho entens!

Mercè: Eulàlia... no et posis nerviosa...

Eulàlia: ...té por del que pugui dir, oi Mare?

Mercè: Eulàlia!

Eulàlia: No Raimon, vull que ho sàpigues, ell es casarà amb la teva filla i vull que ho sàpigues... (pausa plors i pell de gallina..) L'Eduard no era fill de l'Angels Estivill... l'EDUARD ÉS FILL MEU!

Mercè: Per la mort de Déu...!!!

Eulàlia: No no... fins aquí hem arribat. L'Eduard ha hagut d'aguantar molts cops en nom dels Montsolís, però no permetré que a partir d'ara cap membre de la família li torni a fer mal. Ell potser podria soportar-ho però jo no! ...... Sí Raimon, és el MEU fill, és meu!!! Ho sento mare, però ja no puc més!

(L'Eulàlia plorant s'aixeca i surt del menjador, en Raimon i la Mercè es queden sols)

Transcripció: Cris

Tornar enrera