EULÀLIA: Què tens?

MATEU: Res.

EULÀLIA: És aquella dona? Què vol aquesta vegada?

MATEU: Diners, com sempre. No me la puc treure del damunt. No sé què fer. Em faig vell Eulàlia.

EULÀLIA: No, ets com el bon vi. Millores amb els anys.

MATEU: Mai he estat jove, sempre lluitant. Ho he donat tot per les vinyes, les terres, les caves, tot això és la meva vida. No em facis cas, estic cansat, confós. No sé què fer, aquesta dona és un pou de problemes.

EULÀLIA: Els problemes són com les males herbes, sempre ho has dit. S'han d'arrencar de socarrel sense miraments. Són paraules teves.

MATEU: Què vols dir?

EULÀLIA: Res. Fa fred. És temps de podar els camps. Cal podar les vinyes per a que els ceps creixin amb més força a la primavera. Cal tallar una part per a que el tot sobrevisqui. M'entens, oi?

MATEU: Sí.

EULÀLIA: Va, demà t'espera un dia molt dur, per què no vas a descansar?

MATEU: No puc dormir, ja t'ho he dit.

EULÀLIA: Té, potser això t'ajudarà.

MATEU: Què és?

EULÀLIA: Gotes, somnífers. Però no convé abusar-ne, són molt forts. Bon dia.