Eulàlia: Què passa Mª Àngels? T'has deixat... Ah.. Ets tu... Què... què hi fas aquí? (va cap a ell)

Doctor: Em sembla que hauríem de parlar.

Eu: Perdona però tinc una mica de pressa...

Dr: Si us plau. (S'acosta cap a ella) He estat pensant des que te'n vas anar de casa, i no entenc com hem pogut arribar a aquesta situació. Tu i jo ens estimem Eulàlia, i en canvi ens estem allunyant l'un de l'altre, incomprensiblement.

Eu: Sí, ja ho sé. Pero no m'has de demanar explicacions, no puc respondre a cap de les preguntes que voldries, ja t'ho vaig dir.

Dr: Si, ja ho sé. I estic disposat a acceptar-ho. Això és el que he vingut a dir. Si no vols no fare més preguntes.

Eu: T'ho agrairé.

Dr: Però no estic disposat a perdre't, Eulàlia. Si m'estimes, podem començar una nova vida, ben lluny d'aqui. Anem-nos-en als Estats Units. Tu i jo, sols. Comencem de zero.

Eu: (somriu) No sortiria bé, Joan.

Dr: Hem d'intentar-ho, Eulàlia. Aquí corres perill. El Mateu va jurar que et mataria. I si torna és capaç de complir la seva amenaça. Vine amb mi als Estats Units. Allunya't d'una vegada per totes d'aquest estúpid passat que et persegueix, i que no et deixa ser feliç. (l'abraça, i ella fa cara de dir: "deu meu, com t'estimo Joan...") Ja has patit prou amor meu. Has de començar a oblidar, i jo et vull ajudar. (ella es recolza a la taula i es miren als ulls. Ella els té plorosos) Vull que siguis feliç, Eulàlia. Ho desitjo amb totes les meves forces. I jo tambe vull ser-ho. No puc imaginar la meva vida al costat de cap altra dona que no siguis tu. Et necessito. I tu també em necessites, ho sé. Et conec prou per estar-ne segur. No dius res?

Eu: És massa bonic, això que dius. Sembla el final d'una pel·lícula romàntica...

Dr: Doncs de tu depèn que es faci realitat.

Eu: Si fos tan senzill com dir que sí...

Dr: Hem d'intentar-ho, Eulàlia.

(música trista, mal rotllo. Ella posa cara de pena -snif snif-)

Dr: Què hi dius?

Eu: No pot ser. És inútil fugir.

Dr: Prefereixes tornar a veure el Mateu, encara que ho paguis amb la vida? (ella recolza el cap sobre el seu pit i ell fa cara de "ho sento, ho sento amor meu"). Perdona'm. Perdona'm. Només volia ajudar-te.

Eu: (aixeca el cap i el mira, amb els ulls plorosos) Ningú no em pot ajudar. Ni tan sols tu.

Dr: Doncs què hem de fer? (molt fluixet)

Eu: És millor que ens separem definitivament.

Dr: I renunciar l'un a l'altre? Aixo no te cap sentir.

Eu: Tens raó, no té cap sentit...

Dr: Eulàlia...

Eu: Si m'estimes de debò, és millor que ens separem. És millor per tu, et faig un favor. I millor... millor per mi (baixa el cap)

Dr: (li aixeca el cap amb un dit i ella el mira) Realment, és aixo el que vols?

Eu: Sí...

Dr: (es separa d'ella i agafa la jaqueta) Adéu...

Eu: Adéu Joan...

 ( i en Joan se'n va.)