Sí... mama |
|
| (L'Eduard
i la Eulàlia es troben tancats a la casa de Salardú, amagant-se d'Isabel Pomer, qui ha
estat a punt d'acabar amb la vida de l'Eduard al sabotejar el seu cotxe). EDUARD: Ens aburrirem aquí tancats EULÀLIA: Aborrir-nos? No i ara. Mira, d'entrada encendrem el foc i xerrarem una bona estona, eh? EDUARD: M'agrada que t'ho agafis com si vinguessim d'excursió. EULÀLIA: Vols que et faci una confessió? Em fa molta il.lusió que haguem vingut tu i jo sols. EDUARD: De debò? EULÀLIA: Sí (amb el cap). Aquests darrers temps, entre una cosa i l'altra no hem tingut temps de parlar, i aquí, si alguna cosa ens assobrarà és temps! EDUARD: Sí, en això et dono tota la raó (s'aixeca per agafar unes bosses). EULÀLIA: Ei, ei, ei, deixa-ho estar, eh! EDUARD: Tampoc no és això. LALI: Estàs convalescent, no et penso deixar fer res. A partir d'ara estàs sota la meva responsabilitat. EDU: (irònic) Sí... mama. (L'Eulàlia està d'esquenes a ell i somriu) |
|
Transcripció: Xedden |
|