Mai no serà feliç... mentre jo visqui |
|
| (L'Eulàlia, torna de Salardú plorant com una magdalena després que l'Eduard li digui que s'ha enamorat d'ella, se'n va al pis del Mateu i li diu entre llàgrimes...) Eulàlia: S'ha enamorat de mi! (El Mateu se la mira com si no ho hagués sentit bé) Mateu: Què? (L'Eulàlia el mira assentint amb el cap com dient "Sí, Mateu. Ja ho has sentit bé, ja.") E: El meu fill està boig per mi. Es pensa que li puc correspondre com una dona, i no puc! I no puc dir-li que sóc la seva mare. I no puc fer-lo feliç. Mai no serà feliç... mentre jo visqui.
|
|
Transcripció: Meritxell |
|