Sóc la teva obra mestra

M-. Te'n vas?

E-. Sí, tothom és fora, no?

M-. I penses anar-te'n així, sense dir-me res? Sense demanar-me disculpes?

E-. Disculpes, per què? Per dir el que penso? Per no amagar-me sota una capa de respectabilitat, per intentar fer la meva vida? Per voler ser lliure?

M-. Tot ho fas per martiritzar-me.

E-. Potser sí, potser tens raó. Potser tota la meva vida només és una lenta venjança contra tu, contra tot el que m'has fet passar.

(La Sra.Mercè se'n va, l'Eulàlia l'atura. Puja el to de la conversa)

E-. Queda't! On vas? No volies que parléssim, doncs parlarem.

M-. Només exigeixo una mica de respecte.

E-. El respecte que no em vas tenir tu? Quan va ser el moment no me'n vas tenir gens de respecte, no et van importar els meus sentiments!

M-. Eres una criatura!

E-. No tant criatura...

M-. Tot ho vaig fer per tu, perquè t'estimava, perquè... (L'Eulàlia la talla)

E-. Tu no m'has estimat mai.

M-. Eulàlia, no vagis per aquest camí.

E-. Ah, no? I qui m'ho impedirà, tu? Ja no sóc aquella adolescent espantada...

M-. Calla!

E-. No vull! Ho he fet massa temps!

M-. Eulàlia, perquè remoure el passat?

E-. (plorant) Perquè per mi no és el passat, és el dia a dia, és el present. El pes que no he oblidat tot el que em vas obligar a fer.

M-. Eulàlia, si us plau!

(La Sra.Mercè se'n va cap al menjador i l'Eulàlia l'atura)

E-. És increïble la capacitat d'esborrar el que no t'interesa. A mi també em vas intentar esborrar des de petita. Vas anular la meva capacitat de decidir, tu ho vas fer per mi. Es va fer el que tu vas voler, tant se te'n donaven els meus sentiments.

M-. Eres una nena, no sabies el que et convenia.

E-. (riu) Ah! Paraula clau, "convenia", això és el que sempre t'ha preocupat més, fer el que convingui. Però a qui? Vas arribar a pensar, si en algun moment, el que vau fer, em convenia a mi? No! Només t'has preocupat de crear una imatge falsa dels Montsolís. Que tot sembli una bassa d'oli, doncs saps què et dic? Estic encantada de ser l'ovella negra de la família, de ser una taca en el teu historial.

M-. No penso seguir aquesta conversa.

E-. (pregant-li) No, no fugis... No veus que així em demostres que no t'importa el que sento. (més calmada) A tu t'ha anat molt bé que m'allunyés, que no visques aquí, a prop teu.

M-. Potser és el millor per totes dues.

E-. Sí, segurament, però sóc la teva filla, i si no t'agrada com sóc és per culpa teva, tu m'has fet així, sóc la teva obra mestra.

(La Sra.Mercè li dóna una forta bufetada)

E-. Veus com em necessites mare, jo sóc l'única capaç de trencar aquesta capa i fer-te sentir viva.(Li fa un petó a la seva mare) Bona nit, mare.

(La Sra.Mercè se'n va plorant)

Transcripció: Teri

Tornar enrera