(2004)
a Soran Ebrahim, Avaz Latif,
Hiresh Feysal Rahman
g Bahman Ghobadi
(2004)
a Michelle Williams, John Diehl
g Michael Meredith, Scott Derrickson, Wim Wenders
(2004)
a G�rard Jugnot,
Jean-Baptiste Maunier
g Christophe Barratier,
Philippe Lopes-Curval
(2004)
a Bruno Ganz, Alexandra Maria Lara
g Bernd Eichinger, Joachim Fest, Traudl Junge,
Melissa M�ller
(2004)
a Clint Eastwood, Hilary Swank, Morgan Freeman
g Paul Hagis, FX Toole
Baran (2001) d Majid Majidi a Hossein Abedini, Zahra Bahrami g Majid Majidi
�a commence aujourd'hui (1998) d Bertrand Tavernier a Philippe Torreton g Bertrand Tavernier, Tiffany Tavernier i Dominique Sampiero
Dancer in the Dark (2000) d Lars von Trier a Bj�rk g Lars von Trier
Der Untergang (2004) d Oliver Hirschbiegel a Bruno Ganz, Alexandra Maria Lara g Bernd Eichinger, Joachim Fest, Traudl Junge, Melissa M�ller
Dogville (2003) d Lars von Trier a Nicole Kidman g Lars von Trier
Drei Sterne (2002) d Sandra Nettelbeck a Martina Gedeck g Sandra Nettelbeck
En construcci�n (2000) d Jos� Lu�s Guerin g Jos� Luis Guerin
�tre et avoir (2002) d Nicolas Philibert a Georges Lopez g Nicolas Philibert
Felicia's Journey (1998) d Atom Egoyan a Elaine Cassidy, Bob Hoskins g Atom Egoyan
Girl With a Pearl Earring (2003) d Peter Webber a Colin Firth, Scarlett Johansson g Olivia Hetreed
Good Bye, Lenin (2003) d Wolfgang Becker a Daniel Bruehl g Wolfgang Becker
I am Sam (2002) d Jessie Nelson a Sean Penn g Kristine Johnson i Jessie Nelson
In the Mood for Love (2001) d Wong Kar-Wai a Maggie Cheung, Tony Leung g Wong Kar-Wai
Iris (2004) d Rosa Verg�s a Silke g Jordi Barrachina i Rosa Verg�s
Lakposhtha h�m parvaz mikonand (2004) d Bahman Ghobadi a Soran Ebrahim, Avaz Latif, Hiresh Feysal Rahman g Bahman Ghobadi
Land of Plenty (2004) d Wim Wenders a Michelle Williams, John Diehl g Michael Meredith, Scott Derrickson, Wim Wenders
Les choristes (2004) d Christophe Barratier a G�rard Jugnot, Jean-Baptiste Maunier g Christophe Barratier, Philippe Lopes-Curval
Les Fleurs d'Harrison (2001) d Elie Chouraki a Andie McDowell g E. Chouraki, Didier le Pecheur i Isabel Ellsen
Les invasions barbares (2003) d Denys Arcand a R�my Girard, St�phane Rousseau g Denys Arcand
Lola rennt (1998) d Tom Tykwer a Franka Potente g Tom Tykwer
Mar adentro (2004) d Alejandro Amen�bar a Javier Bardem g Alejandro Amen�bar i Mateo Gil
Mies Vailla Menneisyytt� (2002) d Aki Kaurism�ki a Markku Peltola g Aki Kaurism�ki
Million Dollar Baby (2004) d Clint Eastwood a Clint Eastwood, Hilary Swank, Morgan Freeman g Paul Hagis, FX Toole
Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran (2003) d Fran�ois Dupeyron a Omar Sharif, Pierre Boulanger g Eric-Emmanuel Schmitt i Fran�ois Dupeyron
My big fat greek wedding (2002) d Joel Zwick a Nia Vardalos g Nia Vardalos
No Man's Land (2001) d Danis Tanovic a Branko Djuric, Rene Bitorajac g Danis Tanovic
Real Women Have Curves (2002) d Patricia Cardoso a America Ferrera g George LaVoo i Josefina L�pez
Road to Perdition (2002) d Sam Mendes a Tom Hanks g David Self
Te doy mis ojos (2003) d Ic�ar Bolla�n a Laia Marull, Luis Tosar g Ic�ar Bolla�n i Alicia Luna
The Matrix (1999) d Larry i Andy Wachowski a Keanu Reeves g Larry i Andy Wachowski
The Pianist (2002) d Roman Polanski a Adrien Brody g Ronald Harwood
The Straight Story (2001) d David Lynch a Richard Farnsworth g John Roach i Mary Sweeney
The Village (2004) d M. Night Shyamalan a Bryce Dallas Howard g M. Night Shyamalan
Thirteen (2003) d Catherine Hardwicke a Evan Rachel Wood, Nikki Reed, Holly Hunter g C. Hardwicke i Nikki Reed
Tren de sombras (1997) d Jos� Luis Guerin g Jos� Luis Guerin
(Mercedes Sampietro, presidenta de l�Academia de Cine Espa�ol, 20 gener 2005)
Per� resulta que el dia que la senyora Sampietro feia aquestes declaracions, a Barcelona es projectaven quaranta-sis pel�l�cules d�estrena, i vint-i-cinc d�aquestes pel�l�cules eren europees, mentre que �nom�s� catorze eren estatunidenques. N�hi havia tamb� quatre d�asi�tiques i tres de l�Am�rica Llatina. De les vint-i-cinc europees, nom�s n�hi havia quatre d�espanyoles, i dues d�aquestes quatre eren coproduccions. La majoria de les europees eren franceses, encap�alades per Les Choristes, que, per descomptat, deu el seu �xit al m�rqueting. Tamb� n�hi havia de tailandeses, turques, russes, una de grega, canadenques, xineses, japoneses� I no cal dir-ho, si les pel�l�cules d�Eytan Fox (Caminar sobre les aig�es), Kar Wai Wong (2046), Jannik Hastrup (El nen que volia ser un �s) o Luigi Falorni i Byambasuren Davaa (La hist�ria del camell que plora), tenen �xit, �s gr�cies al m�rqueting, no pas a la qualitat que puguin tenir ni al sistema boca-orella. En canvi, si Coses que hacen que la vida valga la pena (Manuel G�mez Pereira, Espanya, 2004) no funciona ni amb piles no �s perqu� no sigui prou bona, sin� perqu� li falla el m�rqueting. Molt b�, Merc�, bonica.
Com deia Jordi Ball� (La Vanguardia, 21 gener 2005), de qui he extret la majoria d�aquestes dades �gr�cies, Jordi�, �deixem-nos de t�pics excessius sobre l�imperialisme dels Estats Units i mirem la realitat�. L��nic que cal perqu� les pel�l�cules bones tinguin �xit, diu tamb� Ball�, �s que els distribu�dors es convencin que les pel�l�cules que realment s�ho mereixen cal mantenir-les en pantalla el temps suficient perqu� corri la veu. �Cal fomentar una cultura europea de l�exhibici�.� Aquesta q�esti� s� que ��s fonamental per al m�rqueting del cine europeu�. Ball� dixit et Sols subratllit.
Joan Sols, 25 gener 2005
[�] El cine �s avui un art tan vell i consolidat com ho eren la poesia i la pl�stica en temps d'Homer, d'Hes�ode, de Prax�teles i de F�dies. I aix� no obstant, tot i les indubtables brillantors que despr�n, sovint fins i tot enlluernadores, un factor determinant l'enrareix: la depend�ncia determinant del factor comercial. [�] No tan sols l'engranatge comercial es retroalimenta i fa que el gran pressupost nom�s producte del gran �xit permeti una gran propaganda i una distribuci� adequada, sin� que, tal com passa en d'altres g�neres, la mateixa cr�tica en participa, i el p�blic que fa la merc� de veure el cine com un art i no com un entreteniment -i fins i tot el que el veu com les dues coses alhora, de forma simult�nia o alternativa- ho t� cada cop m�s cru, no tan sols per accedir a les pel�l�cules que li interessen, sin� per arribar al seu m�n intel�lectual. El cine alternatiu �s cada cop m�s un gueto al marge d'un cine comercial plenament dominant i nord-americ�.
Com que les grans ind�stries depenen de les grans infraestructures, dins d'aquesta immensa olla de grills, el cine catal� �s una clova de nou naufragada cada cop que treu el cap. [�] Quan els parlo de les possibilitats de foradar la cuirassa del monstre, els meus amics del gremi del cine em conten que tal com ara estan les coses -i mentre no canvi� substancialment algun factor determinant cada cop ho estaran m�s- �s impensable que les infraestructures alternatives competeixin amb les grans, per� que els grans talents sempre troben la manera d'adaptar-se a les exig�ncies del mercat i instal�lar el seu producte complint l'exig�ncia comercial sense trair-se. I jo pregunto: s�n excepcions significatives en termes hist�rics, art�stics, sociol�gics? David Lynch, Lars von Trier, Atom Egoyan, David Fincher i Terry Gilliam s�n una branca del g�nere tan considerable com eren fa quaranta anys -en l'escala de valors de fa quaranta anys, i salvades les difer�ncies- Fellini, Bergman, Truffaut, Losey, Hitchcock? Ara que ja sabem que tenen successor Dreyer, Ozu, Delvaux i Bresson, la gran pregunta �s si en tenen Kubrick, Altman, Coppola.
En justa proporci� amb els respectius pa�sos d'on emergeixen, el cine franc�s �s el que �s, a l'espanyol li deixen treure el cap de tant en tant, i el catal� �s una raresa que nom�s apareix com a ep�tet dels pocs noms que aconsegueixen existir, �s a dir guanyar premis en festivals, ser citats pels savis i distribu�ts en algun circuit. [�]
Miquel de Palol. Escriptor
Avui 4 gener 2005