infoReflex
2004
Director: Oliver Hirschbiegel
Int�rprets: Bruno Ganz, Alexandra Maria Lara
Gui�: Bernd Eichinger, Joachim Fest, Traudl Junge, Melissa M�ller
Cal suposar que a Alemanya deuen tenir encara la pell molt fina pel que fa al nazisme, perqu� aquesta pel�l�cula hi ha aixecat pol�mica. Hi ha gent que creu que no es pot presentar al p�blic un Hitler �hum��. Per� de lluny estant no m�ha semblat gens que hi hagu�s ni un gram de comprensi� per Hitler i els seus. El Frankfurter Allgemeine Zeitung, la veu medi�tica alemanya segurament de m�s prestigi, diu: �La pel�l�cula ens ha fet redescobrir Adolf Hitler.�
M�agradaria molt que a l�Estat espanyol es fes una pel�l�cula com aquesta, tractant Franco com devia ser, un il�luminat i cregut, demagog i decidit, i �afortunat� �des del seu punt de vista� per haver estat al lloc �adequat� en el moment �adequat�, i alhora m�s o menys hum�, un Franco que no fos tan caricaturesc en tots els aspectes com ens han dit fins ara que era. Tot i que s�n fen�mens un xic diferents. Un, Hitler, va arribar al poder per unes vies democr�tiques que ell mateix i els seus van convertir en paper mullat, i l�altre, Franco, hi va arribar per un cop d�Estat fet completament al marge de la llei, tot i que la llei de l�epoca era tamb� for�a paper mullat. Un, Hitler, va voler que mor�s Alemanya amb ell. L�altre, Franco, era tan curt que es pensava que moriria amb tot l�Estat adorant-lo. Tanmateix, �s incomparable, quantitativament, el mal que l�un i l�altre van fer a la humanitat, per� s� que �s comparable el mal que tots dos li van fer des del punt de vista qualitatiu.
No cal dir que Der Untergang no parla gens ni mica de Franco �potser una menci� de passada�, ni tampoc s�hi veuen gaires morts fins al final �un aut�ntic untergang, el final�, per� s� que tracta sobre l�aspecte qualitatiu de les dictadures: com �s el monstre, com funciona, com integra d�una manera �natural� tot all� que t� al seu voltant, com se sostenen els uns als altres els diversos factors que l�han feta possible, i finalment, com mor. Tr�gica mort, i pat�tica. Exemplar. Pedag�gica, com deia S�ria. Perqu� et poden explicar una hist�ria d�aquestes com si fos el conte de la Caputxeta Vermella i el Llop, i dius: �Ui, que dolent el llop, sort que ja �s mort�, per� �s un conte i saps que no hi ha llops a cada cantonada. En canvi, si t�expliquen que Hitler �o Franco� era un avi amb mala llet i visionari, paranoic i foll, cruel i desagra�t, per� alhora afectu�s amb el seu gos i comprensiu amb la seva secret�ria i saps que els fills de Goebbels li deien oncle, dius: �Ostres, que aix� ens pot tornar a passar, que d�avis com aquests n�hi poden haver a cabassos.�
Pedag�gica, doncs. No crec que cap altra pel�l�cula hagi explicat m�s b� com �s una dictadura, i sobretot qu� cal fer per no caure-hi. El que cal fer �s... No ho s�, �s clar, per� estic segur que me n'adonaria si m�hi trob�s. Per exemple, si hagu�s guanyat el senyor Aznar les eleccions espanyoles de l�any passat, el r�gim espanyol hauria fet un pas endavant grav�ssim en l�escalada de la martingala pol�tica, en l�ascens cap a una situaci� perversa en qu� els mitjans es justifiquen pels fins. Hauria estat un pas en el buit... que, n�estic segur, hauria comportat conseq��ncies violentes. Potser no en el mateix moment, en aquells mateixos dies, per� s� m�s endavant. Hauria estat un govern il�leg�tim, fonamentat sobre la mentida. I jo i molts altres n�haur�em sigut ben conscients, i estem conven�uts que hauria arribat l'hora de la resist�ncia. Qualsevol col�laboraci� amb aquell r�gim, si hagu�s triomfat, hauria estat una rendici� �tica. Per aix� molts recordem com cap altra jornada electoral la d�aquella nit. Mai no havia patit tant, tan segur com estava que vivia uns moments hist�rics que no havia viscut mai abans d'aquell dia. Molt m�s que cap altra vegada, i en un grau molt superior, d�una escala diferent. I aix� li va passar a molta gent.
He tingut ocasi� de parlar amb una de les persones que han treballat en la postproducci� de la pel�l�cula, que em va fer adonar que gaireb� no hi ha pauses de di�leg tot al llarg dels 156 minuts que dura. I �s veritat, no paren de xerrar. Potser aix� fa que les dues hores i mitja no es facin gens pesades, ans al contrari: passen d'una revolada. Com una lli�� magistral d�hist�ria. Una pel�l�cula pedag�gica.
Joan Sols
[Postdata: Ha escrit Josep Maria Ruiz Simon (La Vanguardia, 31 mar� 2005): �No em conven� la idea que la pel�l�cula d�Oliver Hirschbiegel sobre els �ltims dies del III Reich sigui una apologia dissimulada del nazisme. Es pot discutir si resulta pertinent que s�hi amagui la visi� del cad�ver de Hitler. Per� no veig que ni la intenci� ni l�efecte d�aquesta ocultaci� siguin els d�elevar de nou la seva figura a la categoria de mite: la imatge que transmeten el gui� d�Eichinger, la direcci� de Hirschbiegel i la interpretaci� de Bruno Ganz del F�hrer �s la d�un personatge menyspreable.� Exacte. Encara hi podr�em afegir un argument m�s: davant la visi� d�un mort, la reacci� general �s de compassi�. El fet que Der Untergang ens amagi el cad�ver de Hitler pot ser degut justament a aquesta prevenci�: a l�espectador podria sortir-li de dins un �pobre home...!�. �s clar que aix� �s molt discutible, per� coincideixo plenament amb Ruiz Simon.
Aix� s�, Der Untergang, diu tamb� l�articulista, �invita els alemanys d�avui a replantejar-se la seva relaci� amb el passat i a girar el full del discurs sobre la responsabilitat col�lectiva respecte al que es va esdevenir. Aqu� recau al meu entendre el pes de la intencionalitat pol�tica de la pel�l�cula�. Ruiz Simon i jo, en efecte, hem vist la mateixa pel�l�cula. J.S.]
(Declaracions d�Oliver Hirschbiegel, director de Der Untergang, candidata a l�Oscar de Hollywood a la millor pel�l�cula estrangera del 2004)