infoReflex
(2004 )
director: Christophe Barratier
actors/actrius: G�rard Jugnot, Jean-Baptiste Maunier
gui�: Christophe Barratier, Philippe Lopes-Curval
Per� jo, aix�, no ho s� fer. A m�s a m�s, �s el que ha dit tothom, i se suposa que aqu� hem de ser una mica originals i anar una mica m�s enll� del t�pic.
�s una pel�l�cula hist�rica o �s un conte de fades? Poden conviure totes dues realitats? S�, podrien conviure, es pot escriure i desplegar en imatges un conte de fades emmarcat en una hist�ria real. �s el cas de Forrest Gump (Robert Zemeckis, 1994), per exemple. Per�, per fer-ho, cal respectar unes regles, les regles no escrites de la coher�ncia interna.
I aquesta pel�l�cula de Barratier falla en uns quants punts, no �s conseq�ent amb les regles establertes per ella mateixa, pel director, i per aix� crec que no passar� a la hist�ria del cine, tot i que la mentalitat ensucrada de bona part de la gent d�avui �i m�hi incloc, eh?� faci que deixem passar les incoher�ncies, si es poden entaforar dins el concepte m�gic dels bons sentiments, la anomenada new age o el que vost�s vulguin.
Truffaut (Les quatre cents coups, 1959), Malle (Au revoir les enfants, 1987), Tornatore (Nuovo cinema Paradiso, 1989), Herek (Mr. Holland�s Opus, 1995) i Tavernier (�a commence aujourd�hui, 1998) han estat citats en parlar d�aquest film. Certament, s�n referents m�s o menys pr�xims que tots plegats poden ajudar a fer-se una idea de les fonts en les quals ha begut Barratier. Per mi, per�, si les citacions eren per emmirallar-hi el nou producte i fer veure que s�acosta als precedents, s�n citacions fetes endebades. Truffaut, Malle, Tornatore, Herek i Tavernier van fer pel�l�cules coherents que si no s�n obres d�art �les de Truffaut, Malle i Tavernier ho s�n, sens dubte� s�hi acosten for�a o almenys s�n prou s�lides. La de Barratier, ho sento, no. Les choristes �s un producte correcte per� que grinyola. Hi grinyola sobretot el final, que deixa l�espectador perplex amb el segrest d�un menor per part d�un professor que marxa de l�escola (ho explico aix� per si el lector encara no ha vist la pel�l�cula), quan, a m�s a m�s, abans no hi ha hagut una relaci� prou desenvolupada entre tots dos que faci versemblant que el mestre prengui aquesta decisi� ins�lita. Per� la gran grinyolada final �un segrest que no es presenta com a segrest, sin� com a �final feli甖 ja ha estat anticipada per altres grinyols previs, dels quals em sembla que nom�s se salva el torcebra� entre Mathieu (G�rard Jugnot) i Morhange (Jean-Baptiste Maunier), l��nica relaci� realment ben descrita entre dos personatges de la hist�ria.
Hi ha molts serrells mal resolts, ficats amb el cal�ador del criteri PC. La relaci� entre Mathieu i la mare de Morhange (Marie Bunel) patina. El paper del noi convicte no se sost� de cap manera, �s una caricatura, hi falten moltes dades. Les entremaliadures, la naturalitat i l�espontane�tat dels nens no es corresponen amb l��poca ni amb l�ambient opressiu sota el qual se suposa que tot just sobreviuen. El capteniment del director Rachin (Fran�ois Berl�and) �s absolutament incoherent: per qu� el fas jugar tot d�un plegat amb avions de paper o xutar la pilota, amic Barratier? Vols dir que tenia un bon fons o que era tan contradictori com tothom per� que al final va ser ven�ut pel costat fosc? Doncs, si volies explicar aix�, no ho has fet b�, perqu� semblava que ens explicaves un proc�s de conversi�, finalment escap�at per les autoritats, que no li donen m�s marge de maniobra per completar el proc�s. Era aix� el que volies dir-nos? Que el sistema era tan i tan pervers que fins i tot escap�ava els processos de transformaci� interior que poguessin produir-s�hi? Per� llavors, per qu� fan fora bons i dolents? No seria m�s l�gic que nom�s fessin fora el bo i es qued�s el dolent? El dolent no el fan fora perqu� s�estigui tornant bo i aix� no convingui al sistema pervers, que ha de continuar sent pervers, sin� perqu� era molt i molt dolent, segons les autoritats que decideixen fer-lo fora. Llavors? Llavors, des del meu punt de vista, tenim al davant un altre grinyol.
Les choristes potser tindr� �xit �n�ha tingut, i prou, a Fran�a, i en continua tenint arreu�, i potser ser� una pel�l�cula que veurem cada any a la televisi� per Nadal, per� no passar� a la hist�ria del cine ben fet. Ser� per a molta gent l�actualitzaci� simp�tica d�aquella altra pel�l�cula tan bonica de fa seixanta anys que he dit abans, La cage aux rossignols (Jean Dr�ville, 1945), que va emocionar els nostres avis.
Joan Sols