infoReflex
(2004)
Director: Clint Eastwood
Int�rprets: Clint Eastwood, Hilary Swank, Morgan Freeman
Gui�: Paul Hagis, FX Toole
Diuen tamb� que en realitat �s una pel�l�cula sobre l�eutan�sia, per� ens enganyen un altre cop: �s una pel�l�cula sobre el su�cidi, sobre l��tica del su�cidi. No faig cap valoraci� moral: nom�s dic el que he vist. L�eutan�sia �s una altra cosa: �s deixar que tingui una bona mort un malalt terminal, no acarnissar-s�hi per mantenir-lo amb vida, etc. A la pel�l�cula no es parla d�aix�. Es parla de matar.
Com ha dit la boxadora catalana Loli Sugar Mu�oz, campiona d'Espanya de kickboxing, �la pel�l�cula m'ha commogut, per� no comparteixo la seva moralitat� (El Peri�dico 10 febrer 2005). Com molta gent, Loli, com molta gent. Som molts els que creiem que Frankie (Clint Eastwood) es precipita, al final. L�entenem, perqu� est� trasbalsat, per� no compartim la seva decisi�. No l�entenem, sobretot, perqu� en portar el desig de la Maggie (Hilary Swank) a la pr�ctica, no arriba pas a l�apoteosi el proc�s de redempci� de Frankie, sin� que s�atura de cop, es fa a miques. La prova �s que ell tamb� desapareix i no se�n torna a saber res, nom�s queda Eddie (Morgan Freeman). Frankie havia passat del frac�s a la gl�ria, encarnada per la seva criatura, i en no saber continuar fent-li de pare davant la trag�dia, en decidir tallar pel dret, en consentir-li la decisi� aberrant, ell tamb� torna enrere. I no queda ning�, no queda res.
Ll�stima, quina r�bia que fa. La vida fa r�bia, molts cops, aix� �s veritat. Per� no accepto que em diguin que el final de la pel�l�cula �s el millor final possible. La noia tenia encara molt a aprendre del seu nou pare i de la vida mateixa, i la hist�ria s�ha estimat m�s tallar el futur d�arrel. Quin futur? No ho sabem. En qualsevol cas, un futur incert. Dur, sens dubte, un futur ple de lluita i de ll�grimes i de sofriments, per� era un futur. I els futurs sempre s�n portes obertes, si no decideixes tancar-les de cop.
Ha dit aquests dies el psicoterapeuta argent� Jorge Bucay: �Ser agra�ts amb la vida �s clau per a la felicitat. I els que tenen una vida de gos haurien d'estar agra�ts almenys d'estar vius. Qualsevol vida �s millor que cap vida, i la potencialitat de qui t� una vida de gos �s infinita. Haur� de descobrir la seva lluita per aconseguir que la seva vida no sigui tant de gos. Aquesta lluita li donar� un sentit i aquest sentit el far� feli�, no alegre, perqu� l'alegria �s una cosa i la felicitat n'�s una altra. I, per a nosaltres, potser part del nostre cam� cap a ser feli�os �s ajudar els que tenen una vida molt de gos.� (El Peri�dico, 18 febrer 2005) Hi estic d�acord. Quan s�estronquen totes aquestes potencialitats de la �vida de gos� perqu� un s�estima m�s pactar amb la mort, s�acaba el problema, certament, per� aix� no vol dir que sigui la millor soluci�, ni la m�s compassiva: �Qualsevol vida �s millor que cap vida.�
No, no �s el millor final possible. Com hem plorat� Maggie, com �s que ens has fet aquesta mala jugada?
Cristina C.