infoReflex
(2004)
director: M. Night Shyamalan
actors/actrius: Bryce Dallas Howard, Joaquin Phoenix
gui�: M. Night Shyamalan
(Recomano als que no hagin vist aquesta pel�l�cula que no llegeixin la cr�tica, sisplau. Nom�s aix� podr� escriure amb prou llibertat, tot i que procurar� amagar all� que pugui�)
�s una pel�l�cula que conv� molt veure dues vegades, potser amb un per�ode enmig de transici�. El primer cop �s per patir una mica, deixar-se endur per la hist�ria i no pensar en res m�s que a anar descobrint la veritat a bocins petits, amb les racions que el director ens vol fer anar tastant. La segona seria per analitzar el llenguatge dels personatges i veure que tot encaixa amb una filosofia de la vida, una filosofia r�ncia, conservadora, per� tot amb tot explicable.
Qu� faria vost� si un dia li rapten la filla petita, la violen i li tornen el cos esquarterat? Qu� seria capa� de fer perqu� un horror com aquest no torn�s a passar mai m�s a casa seva? Qu� faria vost� si un dia troba el seu marit a casa, enmig d�un bassal de sang, tirotejat i massacrat? Qu� seria capa� de fer si no volgu�s de cap manera que aquesta desgr�cia li torn�s a passar? Qu� faria vost� si�
Aquest �s l�origen, el plantejament de la pel�l�cula. Gent disposada a tot per tal de no tornar a patir una trag�dia horrorosa. Gent que ha patit l�horror en carn pr�pia i que es posen d�acord amb altres que han sofert penes similars per buscar una soluci�. El problema �s si entre aquesta gent hi ha un boig, o un suposat boig, podr�em dir, perqu� segons com� qui �s el boig?
La primera hora de pel�l�cula, tot i ser un p�l lenta, atrapa l�espectador pel coll i no et deixa respirar, mentre tota l�estona et preguntes qu� passa, per qu� passa el que passa i qu� m�s pot passar. I com �s que tot �s tan estrany. Despr�s� la cosa va m�s fluixa. Potser un primer moment de decepci�, d�abaixar defenses, �s quan es veu per primera vegada, ni que sigui d�esquitllentes, la famosa bestiola. Dius: no n�hi ha per a tant. O b�: aix� �s el que causa tant d�enrenou? Dius: b�, potser s�, potser s�n milers de bestioles. Per� pel que sembla no n�hi ha tantes. No les podrien matar i punt?
En la segona visi� de la pel�l�cula, que recomano fer al cap d�un temps de la primera, hom es pot preguntar pels missatges de fons. La pel�l�cula, �s una par�bola d�alguna cosa, d�alguna realitat de la nostra societat d�avui, d�alguna ideologia? Parla dels amish? No, em sembla ben clar que Shyamalan no parla dels amish, crec que parla de tots nosaltres, de les nostres pors i del que som capa�os de fer �mentir, enganyar, robar..., matar?� per defensar-nos. I aqu� la pel�l�cula potser falla una mica, perqu� els arguments de fons potser no s�n prou fondos, els falta entitat. En la primera visi�, nom�s has vist de passada que et grinyolaven coses, o et cridaven l�atenci� nom�s alguns petits defectes, fallades materials, per� com que estaves entretingut en l�argument ho deixaves c�rrer. En la segona, saps que aix� no sols grinyola, sin� que falla, que cau, que les explicacions que rebem des del m�n �real� no s�n prou s�lides. Fins i tot el govern, hi est� implicat? (la desviaci� de les rutes a�ries). Massa fort, no cola. Aqu� ha faltat un �ltim collament de cargols al gui�, per travar-lo m�s ben travat. Per� era ja el final i Shyamalan devia estar cansat. B�, coses d�aquestes s�n les que grinyolen o fallen, i fan que t�exclamis �ll�stima, home, tan b� com an�vem��
El director s�hi reserva un petit paper. Si no ho sabeu i encara teniu pendent la segona visi� de la pel�l�cula, a veure si sabeu qui �s. Juga a ser un d�u dolent que d�na consells del tipus �no et fiquis en problemes��
Joan Sols