infoReflex
(2004)
Director: Wim Wenders
Int�rprets: Michelle Williams, John Diehl
Gui�: Michael Meredith, Scott Derrickson, Wim Wenders
Ho confesso d'entrada, �s la primera pel�l�cula de Wenders que he anat a veure. Ja s� que aix� no t� disculpa en alg� que pret�n fer una cr�tica cinematogr�fica, per� els fets s�n els fets.
Sinopsi 1: Una dona d'origen americ� que �s missionera cristiana a l'�frica diu a la seva filla Lana que quan ella es mori vagi a trobar el seu oncle a Los Angeles, ja que no tindr� cap m�s familiar directe. L'oncle Paul �s un antic combatent del Vietnam que ha quedat destarotat despr�s dels atemptats d'Al Qaida contra els Estats Units de l'11 de setembre del 2001 i dedica tot el dia a vigilar la ciutat perqu� no hi actu�n terroristes. Lana l'ajudar� a retornar a la realitat.
Sinopsi 2: Un antic �ngel de la guarda, Paul, viu en una ciutat americana dedicada als �ngels i es troba en una situaci� an�mica cr�tica perqu� no va ser capa� d'impedir els atemptats de l'11 de setembre del 2001 contra els Estats Units, quan ell i molts altres ja es pensaven que la fi del comunisme havia estat una vict�ria definitiva de les forces del b� sobre les del mal. Des de llavors, Paul es pensa que tots els americans d'origen �rab s�n dimonis. Per ajudar el pobre Paul, des de l'altra vida li envien un �ngel jove que va viure l'11-S en terra palestina i li far� descobrir que d'�ngels n'hi ha de diverses races i que entre els homes de ra�a blanca n'hi ha de molt perversos. Lana viatja amb Paul al poble de Trona -nom d'�ngel, segons la terminologia cl�ssica-, per fer un favor a un personatge que ha patit una trag�dia: li han matat un germ� que tamb� era �ngel, perqu� no era d'enlloc sin� d'all� on hi ha �ssers humans. Per acabar la ter�pia, tamb� aniran tots dos a Nova York, a la zona zero de Manhattan, per conv�ncer-se que la vida �s una mica m�s complicada del que determinats esperits ximples pretenen dir-nos, i que els problemes no es poden arreglar amb m�ssils.
La idea de fer aquesta pel�l�cula tan estranya -l'argument �s una s�ntesi de les dues sinopsis que he escrit dalt- va ser del mateix Wim Wenders. Wenders ha confessat que els mesos posteriors a l'11-S va tenir malsons moltes nits, que la seva vida i la de tot el m�n que l'envoltava havien patit un canvi radical. Tanmateix, creia fermament que la manera correcta d'enfocar el problema no era l'oficial, la de Bush, sin� que l'assumpte era molt m�s complex. Ell volia fer una pel�l�cula poli�drica, on sortissin els temes que per a ell estaven darrere de la problem�tica de fons: la pobresa, la immigraci�, la paranoia antiterrorista, el bel�licisme i el pacifisme. O sigui, la pel�l�cula no seria sobre l'11-S, sin� sobre moltes coses alhora que es van posar damunt la taula l'11-S. Se la va finan�ar ell mateix i nom�s va buscar un guionista reconegut perqu� l'ajud�s a posar fil a l'agulla. El guionista �s Michael Meredith, al qual Wenders coneixia pel seu treball a "Three days of rain". El t�tol de la pel�l�cula, "Land of plenty", prov� d'una can�� de Leonard Cohen que Wenders solia escoltar en aquella �poca. Finalment, es va adonar que el t�tol de la can�� i la can�� mateixa serien perfectes per a la pel�l�cula. Va parlar amb Cohen i es van posar d'acord. Cohen �s tamb� el responsable d'una altra de les can�ons que se senten, en aquest cas al final de la projecci�, que es titula "The letters". Les cartes, els missatges, internet, els xats, la comunicaci�... s�n una altra de las claus d'aquesta pel�l�cula extraordin�ria i diferent de Wim Wenders.
Cristina C. Catal�