|
Si hem de certificar la data del principi
- la del final sempre es més prescindible
-, Ximo Vidal va nàixer el 14 de gener de 1950 a
Gandia petita ciutat valenciana on va nàixer
també la resta del personatges d'aquesta
representació novel·lada. De la infància,
l'escenificació que mes s'estimava recordar
i que el va estimular a l'afecció pel teatre
fou la que sovint tenia lloc al a botiga
de son pare. Hi arribava una dona en la filla,
a qui la mare volia comprar una tela per
a un vestit. El botiguer Vidal treia peces
i més peces, mentre deia per a tranquil·litzar
les expectatives de les dones: - No
patiu, al final trobareu la tela que vos
agradarà.
La funció s'allargava,
les peces anaven i venien de les prestatgeries
al taulell i del taulell ales prestatgeries,
tot i que se'n quedava una tria davant la
mirada dubtosa o escèptica de les dones.
Encertar la tela del gust de mare i filla
costava molt, molt més del que un xiquet
podia esperar. Fins que Vidal decidia el
moment del desenllaç. Aleshores feia un gest
perquè les dones es prepararen per a la traca
final. Solemne, cerimoniós, anava a la rebotiga
i agafava una xanca o tela passada de moda
o arraconada. Tornava a eixir a l'escenari
de la botiga, triomfant, satisfet de dur-los
un tresor a les mans. I en efecte, mare i
filla feien una exclamació i els ulls es
brillaven d'haver trobat - finalment! - la
tela dels seus somnis.
Amb qui Ximo no va fer mai comèdia va ser en sa mare,
una dona afectuosa i una cuinera excel·lent.
Però la comèdia apresa en l'escenari
de la botiga havia d'eixir per un forat o
per un altre. El primer intent de representació
es va produir quan l'internaren en el col·legi
de Jesuïtes de València, on va estudiar el
batxillerat. Els capellans no acabaren d'entendre
l'assaig permanent en que vivia aquell futur
autor, actor i director de cine i teatre.
Amb tot, encara s'encantaren una miqueta
massa i li deixaren rodar una pel·lícula
en 8mm, L'ostra, que naturalment era una
critica ferotge a l'internat. Així va encetar
una producció fílmica que s'allargà durant
els anys joves.
D'adult, però, la inclinació
i l'aptitud per a la comèdia es va decantar
en Ximo cap al teatre. Després d'una estada de més
d'un any a Londres, on travessà l'equador
de la primera joventut, va entrar a formar
part del grup Pluja Teatre, de la professionalitat del qual va ser
un partidari decidit des de primer hora.
Sent-ne membre i deixant-ho de ser, entrant
al grup i eixint-ne, va adoptar tots els
papers del auca: autor, actor, director,
imaginatiu multiús i envalentidor sense parió.
I a pesar de tot, en reencarnacions posteriors
hauria volgut ser músic i, si no, pintor.
    
* TOT EL TEMPS DEL MÓN. Ignasi Mora. Edit.CEIC Alfons el Vell,
1998
|
