Què som?

Ximo VidalJoan MuñozM. Josep GongaJosep E. GongaMiquel Ribes Ximo VidalJoan MuñozM. Josep GongaJosep E. Gonga

25é. aniversari- història

La història del grup com a peça dramàtica

Prefaci
Som a les primeries dels anys setanta... fou aleshores quan un grup de joves van donar a llum a Pluja Teatre. Utilitzaven l'efecte social del teatre com a plataforma de reflexió.
Sobtadament, arran del muntatge d´"El Supercaminal", les seues obres comencen a assolir una forta acceptació de públic i crítica. Augmenta espectacularment la seua faena: actuacions constants, gires, festivals. El grup ha de professionalitzar-se.

Primer acte
Corren per tot l'Estat Espanyol a lloms d'una intrèpida furgoneta. Són convidats a festivals. Des de les llunyanes IV Xornades de Vigo l'any 75, fins al proper NaziartekoAntzerki en Hernani, passant pels Cicles de teatre de Granollers el 76, el 78 i el 83, la presentació del Congrés de Cultura Catalana de Mallorca, l Cicle d'autors valencians a València, Sagunt a escena, Mostres de Xàtiva i Alcoi, festivals de Murcia, Molina del Segura, Córdoba, Gijón, Málaga i d'altres.

happening Campanya escolar al carrer

Roden per a TVE (El carro de la farsa, Zarabanda...) . Fan gires per León, Astúries, Aragó, Andalucia... i temporades a Madrid (Centre Cultural de la Villa, Sala San Pol), Barcelona (Sala Villarroel), València (Escalante, Micalet, València Cinema, Teatre Talia) i Alacant (Teatre Arniches).

ALS INICIS.. ALS ANYS 80

Tot açò ho aprofiten per conèixer l'asfalt, els forats i la pols de totes les carreteres espanyoles, per a provar els llits (durs, blanets, ferms, consistents o tremolosos) d'un gran nombre d'hotels, residències i pensions, i per a rebre lliçons d'enologia i gastronomia en restaurants, cases de menjar, bars, tavernes i cafeteries.

Segon acte
Comencen a patir una subtil metamorfosi. Engeguen uns tallers teatrals en diverses escoles. L'experiència aconseguida en aquest treball pedagògic, fa que s'endinsen, a poc a poc, en el món del teatre infantil. han quedat atrapats en un parany perillós: els xiquets. Aquests personatges, bojos i imprevisibles, els captiven. Des d'aleshores, els seus muntatges, produïts per a tots els públics, seran concebuts per a la familiarització dels xiquets amb el teatre. Amb ells, a banda de la participació en programacions normals i festivals, es participarà en campanyes d'àmbit escolar.

Mostra de curts 2002

L'Aula de teatre, que anualment des de 1984, organitzen amb l'Ajuntament de Gandia, la seua participació en la campanya "El teatre a l'escola" de la Conselleria de Cultura valenciana, "Campanyes d'hivern i d'estiu" del S.A.R.C. de la Diputació de València, i la recent creació del Centre Teatral de Gandia, en col·laboració amb l'Ajuntament de Gandia i Teatres de la Generalitat Valenciana, són una mostra del seu treball en aquest camp, que permet que milers de xiquets participen any rere any del fet teatral.

Epíleg (momentani)
Treballen. Pensen. Ideen. Imaginen. Inventen. Maquinen, perquè aquesta història... (Continuarà)

EDITAT AMB MOTIU DEL 25è. ANIVERSARI DE PLUJA TEATRE TONI DURÀ, 1998

L'any 1999 celebren el seu 25é. aniversari, rebent un homenatge de totes les companyies valencianes i de diferents associacions civic-culturals, el CEIC Alfons el Vell edità un llibre: TOT EL TEMPS DEL MÓN del que n'és l'autor Ignasi Mora en el que es recull tota la història del grup en els seus  cinc llustres de vida.


dalt
| Què som?Qui som?  | On som? | Cronologia | Agenda | Obres en cartell | Principal|
Copyright © 2000 Pluja Teatre. Webmaster Maise Bolta





25 ANYS DE PLUJA

Ens hi trobem a l’inici de la dècada dels setanta. Un grup de joves descobreix com canvia la seua vida al patir els sorprenents efectes d’un estrany fenomen atmosfèric. Rememorant els fets vint-i-cinc anys després, coincideixen en assegurar que l’accident els va treure d’un estat com de somnolència monòtona i avorrida. Tots afirmen que van ser despertats pel colp suau d’una gota al front. Uns diuen que l’aigua els va relliscar pel nas fins els llavis. Altres mantenen que els va entrar en l’ull i que els va emboirar la vista, o que els va esclatar en la galta. Era la Pluja, la Pluja vivificant del teatre.

No cal dir que van formar una agrupació teatral i que la van batejar amb el nom de La Pluja. Vint-i-cinc anys han passat des d’aleshores. I no ha plogut ni poc des d’aquell dia. De vegades de forma tempestuosa, amb l’aigua caiguent a bots i barrals acompanyada de llamps i trons. Quasi sempre en forma de pluja menuda, d’eixa que cau d’una forma inapreciable però que cala la terra per molt seca que estiga i la posa en saó, a punt per a que done una bona collita.

Una collita, en el cas de La Pluja, d’una vintena d’espectacles i de milers d’espectadors que han assistit a les més de dues mil tres-centes funcions que el grup ha realitzat per tot l’estat espanyol, acompanyades quasi sempre per una pluja d’aplaudiments.

Viatgera com els núvols, la companyia ha deixat caure les seues aigües en tota mena de festivals: des de les llunyanes Xornades de Vigo en el 75, passant pels Cicles internacionals de Granollers, la presentació del Congres de Cultura Catalana a Mallorca, els festivals de Molina del Segura, La Garriga, Ciutat de Mallorca, Perpinyà, Valladolid, Naziarteko Antzerki d’Hernani, Vitòria, etc...i en festivals i mostres de teatre infantil com els de Pamplona, Múrcia, Vic, Córdoba, Asociación del teatro infantil a Madrid, Compostel·la, Cáceres o el FETEN de Gijón.

Ha participat a València, en diverses cicles, festivals i mostres com les Mostres d’autors valencians, la Roda al teatre, 750 aniversari de la conquesta de València, Mostra d’autors contemporanis d’Alacant, Mostra de teatre contemporani d’Oriola, Fira de Xàtiva, Sagunt a Escena, Mostra internacional de titelles de la Vall d’Albaida o la Mostra de teatre d’Alcoi. A més a fet temporades a Madrid (Centre Cultural de la Villa, Sala San Pol), Barcelona (Sala Villarroel), València (Escalante, Micalet, València Cinema, Jardins de Vivers, Centre Cultural Bancaixa, Teatre Talia, Sala Moratín), Castelló (Teatre del Raval) i Alacant (Teatre Arniches).

Ha rodat per a TVE (Programes El Carro de la farsa i Zarabanda), ha col·laborat amb les televisions locals a Gandia, i ha rodat una pel·lícula titulada On Keepeu les Bagues?. Documental ficció sobre l’emigració dels habitants del poble de Murla (La Marina Alta) als Estats Units.

Cartell Toni Durà Mostra de curts 2002

A pesar del canvi climàtic i de “niños” variables i capriciosos, la nostra pluja continua caiguent, i encara que ploga sobre mullat, i la terra estiga massa molla, continuem donant fruïts: en 1985, el grup va adquirir en propietat una antiga fàbrica de mobles que va reformar per convertir-la en la seua sala particular. Fins a 1994 el local va servir per a dur a terme campanyes escolars, cursos de teatre, conferencies, presentacions de llibres i d’altres diverses activitats. En 1995 es va reformar totalment l’edifici per tal de consolidar-lo com a teatre: el teatre del Raval. El grup porta la gerència de la sala que s’ha convertit en una sala estable de teatre infantil oberta a tots els escolars de les comarques centrals valencianes.
Des de 1995 han passat pel local més de 60.000 xiquets d’uns setanta pobles de les esmentades comarques.

Darrer comunicat meteorològic:  A hores d’ara continua plovent.


dalt

| Què som?Qui som?  | On som? | Cronologia | Agenda | Obres en cartell | Principal|
e-mail:  Pluja Teatre  realització: Maise Bolta
1