Qui som? |
 |
 |
| Joan *
|
| Ximo Joan M.Josep Miquel Josep E. tornar a Qui som? |
Qui som? |
|
|
| Joan *
|
| Ximo Joan M.Josep Miquel Josep E. tornar a Qui som? |
|
Joan Muñoz va jugar totes les cartes de la vida un matí indeterminat de l'any 1980 quan va eixir de casa per a córrer món per un temps més o menys indefinit que es convertí en més d'un any. Sol sense més ajuda que la pròpia vitalitat i la confiança que el futur sempre es pot ser benèvol, abandonava una part de la seua vida i es llançava ala aventura de conèixer allò que li era tot nou. En els viatges renaix el broll virginal de la vida, lluny dels llocs comuns de cada dia. Després de visitar un grapat de països, des de Itàlia fins a l'Aràbia Saudita - on va treballar uns mesos i va caure malalt -, el Joan que va tornar a casa ja podia parlar de dues vides, almenys de dues etapes diferents de la seua vida: la d'abans i la de desprès del viatge. Però si volem cenyir-nos a l'estàndard biogràfic, Joan va nàixer el 21 d'octubre de 1951 al barri de Corea de Gandia. El seu iaio patern era un terratinent de Palma de Gandia, de comportament diguem-ne autàrquic, que va acabar desheretant el fill. El pare de Joan era comunista i tenia un odi visceral als capellans. Com que s'havia fet camioner, quan Franco havia de venir a València, dos dies abans el tancaven i el dia de l'efemèride el treien perquè, acompanyat d'una parella de la guàrdia civil, duguera la gent de Gandia a la manifestació pro-Generalisimo. A pesar de tot, va ser un jesuïta qui va iniciar Joan al gust pel teatre. Quan anava al col·legi del Palau de Gandia, el pare Lucia el va agafar per a representar uns miracles de sant Vicent Ferrer, per la qual cosa va rebre cent duros, que es va gastar duent sa mare al teatro Serrano per a veure hi una obra basada en un serial radiofònic. Més tard, estudiant ja a l'Institut laboral gandià, el mateix Lùcia el va apuntar a fer una comèdia. Però al tercer del batxillerat va dir adéu als estudis i es posà a treballar en una gestoria primer i en una oficina recaptadora després. Fou aleshores quan es passava els caps de setmana escrivint novel·les -anys més tard va publicar narracions diverses-, activitat que son pare no entenia de cap de les maneres, ja que a Joan, en temps d'estudiant, no li agradava gens la lletra i ara en tenia una gana enfebrida.. Com aquell que diu, va ser el
soci fundador del Pluja Teatre, amb els seus amics Marina Morant i Rafa
Montagud. No n'hi hagué, però, un moment
fundacional amb tots els ets i els uts. Hi
havia, això si, ganes de fer teatre. Però
va ser la necessitat - havien de presentar-se
a un concurs de teatre a València amb l'obra
Farses del Ferro Calent- la que va urgir un nom: des d'aleshores
Pluja Teatre començà a sonar arreu, tot i que fou a partir
d'El Supercaminal que encetaren el camí de la professionalizació. |
|
|Què som? | Qui som? |On som? |Cronologia |Agenda |Obres en cartell | Principal| |
| e-mail: Pluja Teatre realització: Maise Bolta |
