Qui som?

 La tal Gongui - abans Gonguina i en el registre civil, Mª Josep Gonga - va convocar la festa i al mateix temps les urpes de la mort així que va nàixer el 15 de març de 1955. En plenes falles, son pare volia que la fallera major i l'alcalde de Gandia l'apadrinaren, però sa mare s'hi va negar.  I va ser uns pocs dies després de falles que la  Gongui va agafar una tosferina que, com se sol dir, la va tenir un peu ací i un altre camí del cementiri. Com si aquella dualitat del naixement haguera de bufar contínuament en la seua vida, a l'any i mig va sofrir una poliomielitis que li deixà una lleugera coixera i al mateix temps l'empentà al desenvolupament físic, a fer esport, a la natació en especial.

          Com el seu germà Gongui conceptuava com un avantatge el fet d'haver viscut la infància en una mena de poble, perquè Corea era realment un poble dins de Gandia. Sempre recordava les diverses i molt seguides festes de carrer que s'hi celebraven, així com els sistemàtics sopars d'estiu a la fresca, en que es feia un rogle final dels més vetlladors. I les diversions i jocs infantils d'aquella època i d'aquell barri, com les curses de caragols, anar al riu d'amagats, veure com carregaven a casa del oliver o comprar llet de vaca que munyien directament de les mamelles del animal al vaixell que cadascú duia a la vaqueria.

          També l'ambient familiar va ser definitiu en Gongui per a fer-li obrir els ulls i encantar-se davant la fascinant farsa del teatre. De ben menuda, va contemplar els assajos que el gran aficionat teatral que era son pare posava en escena a casa mateix. I se li va quedar molt gravada en la memòria la discussió que circulava per Gandia a principis dels seixanta que intentava dilucidar qui feia millor el sainet "Nelo Bacora", si son pare o Paco el de les Aigües. Devia tenir nou anys escassos quan va fer la seua primera funció, l'entremès "Pilar i Micalet". Al cap d'uns quants anys, el seu germà la va acomboiar perquè participara en un grup teatral que, casualitats de la vida, s'havia de denominar Pluja Teatre.

          La seua trajectòria estudiantil i laboral fins a desembocar professionalment en el Pluja Teatre va ser ben variada, plena de giragonses. D'una escola parroquial per a cagons, va passar a les Carmelites de Gandia i a l'Institut Nou d'aquesta mateixa ciutat. Gongui pretengué aleshores estudiar periodisme, però com a casa no hi havia per a tant, es va posar a estudiar auxiliar administratiu en una acadèmia. Quan ja quasi ho havia aconseguit, li va eixir treball en un magatzem de sabates. I, abans d'aterrar en el Pluja Teatre, encara va passar per dur el Secretariat de l'Ensenyament de Gandia.


* TOT EL TEMPS DEL MÓN. Ignasi Mora. Edit.CEIC Alfons el Vell, 1998