8 i 9 de juliol 2004 - Dôme de Neige, 4.015m
Bateig alpí
7 - Retrobada
| La panoràmica des d'ací és
impressionant. A la meua esquena la Barre, gegantina. No he
vist cap alpinista apropar-se'n.
Escomence a baixar i aviat arribe al pas d'escalada. Fins a tres cordes baixant sense dificultats. Tots són guies assegurant els seus clients. M'haig d'esperar el meu torn, l'últim. Li pregunte a un gia si puc fer servir la seua corda i em diu que una merda, a la francesa. Bé, baixaré com he pujat. Amb més dificultat, però aconseguesc fer-ho. És el moment més eufòric del dia. Ara ja si he fet cim, quant tinc la certesa d'arribar a baix. Baixe ràpidament. Sense corda es baixa més ràpidament, clar. |
|
 |
 |
Abans d'arribar al Refuge du
Glacier Blanc em trobe els meus companys. S'alegren molt de
l'éxit assolit. Em pregunten per les sensacions, qué se sent en
fer un primer 4mil? Recorde aleshores la mateixa pregunta de Cristina
quan compartírem el meu primer 3mil, el Clarabides. Li
vaig dir que res especial, però no era del tot cert. Sentia
solitud, solitud per no haver-lo compartit amb la persona que
esperava. A la Dôme vaig tindre sensacions paregudes,
perquè eren aquests nois de dalt qui no estaven amb mi, per
gaudir tots junts.
La trobada amb la resta de companys va ser també emotiva, amb felicitacions i tot això. Moltes sensacions en un parell de dies, i de tot tipus. Només a la muntanya trobe aquesta experiència. |
 |