8 i 9 de juliol 2004 - Dôme de Neige, 4.015m
Bateig alpí
5 - Del Refuge des Écrins als 3700m
| Jo vaig davant obrint petjada, encara que ja hi és de totes les cordades que van per davant. Nosaltres som els darrers, podem vore tots els demés per davant nostre. Alguns ja molt a prop del cim. No estic acostumat a anar tan endarrerit, però el pas és lent i confie en la voluntat de la cordada, encara que no de les forces. De tant en tant em demanen que m'ature. Cada vegada veig menys possibilitats de fer cim. El temps passa apresa. Les forces no acompanyen els meus companys, tot i l'ànim d'Eusebio. En un moment donat es qüestiona seguir o tornar-se'n. |
|
|
Jo ho tinc clar. Fa mesos que vaig planificar el viatge cap ací, mesos que estic entrenant en muntanya, mesos pensant en arribar a quatre mil metres. No hi ha discusió. Lleve la corda del meu mosquetó. Deixe d'ésser un company més, assegurat, per ésser un muntanyer més, solitari, sense cap assegurança que un mateix. No m'agrada, és clar. Però no hi ha altra alternativa, per a mi. Pepo diu que som a 3700m. Encara queda lo més difícil i la neu, ja toba, ens arriba fins els genolls. El sol pega de valent i amolla la neu. Cada vegada va a ser més difícil arribar al cim. Escomença a baixar gent de dalt. Tots donen mitja volta mentre jo hauré de progressar sense corda. Quin rotllo em dóna! El fred i el cansament han pogut amb alguns d'ells, i els altres han preferit acompanyar-los abans que seguir cap amunt. Pense que estic fent el que toca, no tinc dubtes, encara que pense poder penedir-me més tard. Ja ho vorem. |
