|
Llibre
de Piades de miquel CxM |
|
8 i 9 de juliol 2004 - Dôme
de Neige, 4.015m |
|
Bateig alpí |
|
1 - 2
- 3 - 4 - 5
- 6 - 7 |
|
4 - Arribada al Refuge
des Écrins |
| Uns minuts abans de les sis veig el refugi. Em dóna un colp el cor. No estava segur d'arribar, però ara ja no hi ha problema. El situe bé amb la mirada per cercar el camí. En qualsevol moment pot tapar-se altra vegada i passar per la seua vora i no assabentar-me. En aquestos moments escomence a posar senyals a la neu per animar una miqueta els meus perseguidors, que venen molt endarrerits. Dibuixe fletxes, frases d'ànim. Imagine que quan passen el fort vent encara no les haja esborrat. Quan arribe al
Refuge des Écrins, ja a 3175m, estic totalment eufòric. Tres quarts d'hora després arriben els meus companys, i la trobada també és d'alegria infinita. Tots estem molt cansats. Demà serà un altre
dia. |
|
|
|
|
A les tres de la matinada s'alcen les decenes de muntanyers que hi ha al refugi, tots amb la mateixa inquietud en la ment, quatre mil metres. Nosaltres ho fem a les quatre, estem molt cansats. Ens fem el trist "petit dejuneur" mentre vegem les llums dels frontals de les cordades que escomencen a travessar la glacera. Eixim a les cinc, amb molt de fred. Portem tot posat.
Eusebio té problemes amb els seus grampons. Escomencem a posar-nos nerviosos. En arribar a la base del pic ens encordem, ja pendent escomença a ser considerable. |
|
|
avant
|
