8 i 9 de juliol 2004 - Dôme de Neige, 4.015m
Bateig alpí
6 - Dôme de Neige 4015m
| Escomence a pujar tot el ràpid que puc, no vull arribar sol al cim. Em trobe amb la primera dificultat. Una enorme escletxa, que veiem ahir des del refugi. Hi ha un pas, però és molt estret i delicat. Mirar cap avall em fa tremolar tot el cos. Passe ràpidament i no mire endarrere. En creue amb més i més gent que ja estan de baixada. La majoria són guies amb els seus clients, tots encordats. Sóc l'únic sense corda. Molt a prop del cim em trobe amb la dificultat més seriosa. Una altra escletxa i una paret de gel que cal pujar. A una banda progressa gent per un tram menys costerut però més llarg. Fan servir dos piolets. Jo només porte un, així que trie la via més directa, més ràpida, encara que més exposada. Mentre clave el piolo i les puntes dels grampons, baixa per la meua esquerra una tia assegurada des de baix. El gel és dur i puc clavar bé. Ja vorem a la baixada. |
|
|
M'alegra haver passat aquesta pared, és una dificultat afegida amb la que no comptava. Ara ja el cim està assolit, vaig a gaudir-lo tot sol, no hi ha ningú al cim. Seguesc la cresta fins els 4015m amb dificultats pel fort vent. En arribar-hi m'agenolle, per no caure. És tot un goig. El meu primer quatre mil, i tot sol.
Mentre trec la càmera de la butxaca espere una parella que ve darrere. Ells em faran unes fotos, testimonis del meu bateig alpí. Ja sóc alpinista, pense, encara que només per uns segons, perquè fuig ràpidament d'aquest infern. Fa molt de fred. |
