Comunicado oficial conjunto de FESOFI y MEC:
El Secretario General de Educación del Ministerio de educación y Ciencia, Alejandro Tiana, se ha reunido en el día de hoy (1 de junio) con los representantes de la Federación de Sociedades de Filosofía (FESOFI) para avanzar en los acuerdos sobre el tratamiento de la Filosofía en la nueva Ley educativa que prepara el
Gobierno.
Los acuerdos alcanzados por mayoría implican que habrá una presencia común de la Filosofía en 1º de
Bachillerato, con énfasis en los contenidos de Filosofía social, moral y política, de manera que, a
juicio del MEC, permita prolongar, dándole continuidad, la prevista Educación para la Ciudadanía
de la ESO. El Ministerio se ha comprometido a proponer una denominación para la nueva materia que integre ambas perspectivas.
El MEC también ha garantizado la existencia de una materia común de Filosofía en 2º de Bachillerato, con
la denominación de Historia de la Filosofía. Por otra parte, FESOFI ha solicitado la revisión de la
denominación del Área de Educación para la Ciudadanía como Educación ético-cívica, petición que el MEC se ha comprometido a estudiar.
FESOFI reclama todo el ciclo de Educación ético-cívica en la Secundaria. Asimismo pide que la Filosofía de 1º de Bachillerato conserve su nombre. El Ministerio se ha comprometido a estudiar ambos temas, aunque ha expresado reservas sobre el primero. En breve ambas partes volverán a tener contactos.
La Asociación Andaluza de Filosofía no suscribe estos acuerdos.

EDUCACIÓN
El ministerio variará la LOE para dejar claro que todos los bachilleres tendrán filosofía

LA VANGUARDIA - 28/05/2005
Redacción y agencias. MADRID

El Ministerio de Educación y Ciencia se comprometió ayer corregir el anteproyecto de la ley orgánica de Educación (LOE) para dejar claro que todos los estudiantes de bachillerato, en las tres modalidades, estudiarán la asignatura de filosofía. El director general de Educación, Formación Profesional e Innovación Educativa, José Luis Pérez Iriarte, aseguró ayer que "todos los estudiantes de bachillerato estudiarán filosofía, pero quizá el texto no lo diga con la suficiente fortuna, con lo que lo corregiremos".

El malentendido se debe a que el texto de la LOE presentado por la ministra de Educación, María Jesús San Segundo, recoge la filosofía como materia común sólo para una de las tres modalidades del bachillerato, Ciencias y Tecnología, y no, por tanto, para las modalidades de Artes y Humanidades y Ciencias Sociales. El gobierno del PP puso filosofía en el primer y segundo de bachillerato, antes incluso de hacer la LOCE. El PSOE proponía que se estudiara en un solo curso y en dos de las tres modalidades.

Siguiendo las pautas anunciadas hace unos días en Sevilla por el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, Pérez Iriarte recalcó que cuando se diseñe el currículo reforzarán la lengua, la expresión oral y escrita y la geografía y la historia. El texto especifica que todas ellas "son materias obligatorias en todos y cada uno de los cursos", defendió el director de Educación, uno de los representantes del Ministerio en el Consejo Escolar del Estado, mientras ayer se seguían votando las enmiendas al dictamen de este órgano consultivo sobre la LOE. Pérez Iriarte destacó también que el anteproyecto no cambia la posición de las lenguas clásicas respecto a como las trataba la LOCE, aprobada por el gobierno anterior.

MANIFIESTO EN DEFENSA DE LA FILOSOFÍA EN LAS ENSEÑANZAS MEDIAS

El Instituto de Filosofía del CSIC hace público su inequívoco rechazo del anteproyecto de Ley Orgánica de Educación de 30 de marzo de 2005 en todo lo referente a la presencia de la filosofía en el currículum académico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato. La severa reducción de la docencia del Departamento de Filosofía en el Bachillerato y su desaparición en el nivel de la Secundaria Obligatoria carecen de toda justificación objetiva en vista de los altos fines formativos que la propia ley señala a estas etapas educativas. La condición marginal, si es que no residual, a que queda condenada la filosofía entrañaría más bien un grave daño a la formación intelectual de las futuras generaciones de estudiantes y una laguna, también lesiva, en la formación ético-política de los futuros ciudadanos adultos.

Como reflexión sistemática y crítica sobre la racionalidad en sus múltiples dimensiones, teórica y práctica, científica y valorativa, ética y política, experiencial y cultural, no hay sustituto posible de la filosofía en una educación orientada a la responsabilidad racional de los sujetos. El diálogo cuestionador que la filosofía siempre ha planteado, y sigue planteando, con los distintos saberes científicos y a propósito de los distintos ámbitos del hacer humano, es, sin ninguna pretensión de autosuficiencia, parte esencial de la aventura del conocimiento y contenido irrenunciable de la idea de libertad. La actividad filosófica, sus logros y su tradición son por ello mismo un rasgo característico de la identidad y la cultura europeas, de sus realidades más valiosas y de sus ideales universalizables. Pero las realidades y los ideales de libertad y justicia, de conocimiento y autoconocimiento, pierden vigor y vigencia si se dan por supuestos o por garantizados y si se desvirtúa el esfuerzo institucional por la trasmisión viva -crítica y autocrítica (es decir, filosófica)- de su sentido y valor.

Por las razones anteriores, ajenas a todo interés gremial, el Instituto de Filosofía del CSIC, como parte de la comunidad filosófica española, solicita del Ministerio de Educación la retirada de las modificaciones propuestas en relación con la enseñanza de la filosofía en el citado anteproyecto.

CARTA DE LA CONFERENCIA DE DECANOS A LA MINISTRA DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

De un tiempo a esta parte nuestro país vive inmerso en un estado de reforma educativa permanente. Unas leyes son sustituidas por otras a tal velocidad, que antes incluso de que lleguen a aplicarse ya están siendo derogadas. Si el Anteproyecto de Ley Orgánica de Educación recientemente presentado por el Ministerio que Usted dirige es en efecto tramitado con alguna diligencia podrá aspirar a convertirse en la tercera Ley aprobada en quince años. No sería de extrañar, por tanto, que se hiciese popular el dicho: “dura menos que una Ley de Educación”. Por eso precisamente ha sido tan bien recibida la promesa que en su día hizo el Presidente del Gobierno de promover un gran pacto nacional en materia educativa.

Hay sin embargo un obstáculo que a nuestro juicio le impide al citado Anteproyecto ser una buena propuesta para ese gran pacto que todos deseamos, y que no quisiésemos ver malogrado una vez más. Probablemente no sea el único, ni quizá el de mayor importancia, por más que para nosotros se trate de algo primordial. Pero tenga por seguro, Señora Ministra, que si nos atrevemos a importunarla y a llamarle la atención sobre este asunto es por su alcance verdaderamente público, por lo mucho que para todos está en juego, pues pocas cosas le son tan necesarias a la ciudadanía como el que haya ciudad. Y ese obstáculo tiene que ver precisamente con la drástica disminución de la Filosofía entre las materias comunes u obligatorias de las distintas etapas de nuestra Educación Secundaria.

De la Educación Secundaria Obligatoria desaparece por completo la materia de Ética, que actualmente es obligatoria en toda España para todos los alumnos de su último curso. En el Bachillerato, que actualmente consta solamente de dos escasísimos años, y que cuenta con una materia común y obligatoria de Filosofía en cada uno de ellos, presente en todas sus modalidades, este Anteproyecto de Ley la consigna tan solo a una de las tres modalidades, la de Ciencias y Tecnología. Nos preguntamos por qué. Naturalmente, no se da en el Anteproyecto ninguna explicación de estas decisiones, pero de lo dicho en su preámbulo y en otras partes del mismo parecen desprenderse dos concepciones muy difíciles de compartir.

En primer lugar, se concibe la Filosofía como una suerte de “complemento cultural” para los alumnos del Bachillerato Científico-tecnológico, del que no estarán necesitados quienes cursen las modalidades de Artes y de Humanidades y Ciencias Sociales, que sí habrán menester en cambio de un “complemento científico”, la novedosa materia que el Anteproyecto denomina Ciencias para el mundo Contemporáneo. De llevarse adelante esta propuesta, y a falta de ulterior desarrollo, nuestros bachilleres, unos más que otros ciertamente, se verán privados de la ocasión propicia para una sustantiva formación filosófica, para la crítica razonada de los conceptos que se hallan en la trastienda de nuestro pensamiento, para la discusión con las doctrinas sobre las que se asienta nuestra propia cultura y cuya historia es uno de los instrumentos principales con que contamos para entender la identidad europea. Perderán la oportunidad de comprender cómo, gracias a la abstracción y a la argumentación, se abre esa distancia respecto de las tradiciones, la vida social, los valores y las ideologías que es condición indispensable para su posterior reapropiación crítica y meditada, de modo que a partir de unas culturas puede surgir algo así como la ciudad: ese lugar privilegiado en que se produce el reconocimiento mutuo de los ciudadanos como personas libres y responsables. Se verán privados de ese momento de reflexión hacia el que todo el sistema educativo habrá estado conduciéndolos en vano, ese momento en que los mismos educandos se hallen en condiciones de juzgar no solo sus propios prejuicios, sino también los de sus educadores y, ¿cómo no?, los prejuicios de la mismísima Ley de Educación. No podremos decir que son demasiado jóvenes para escrutar con ojo crítico la sociedad en que han crecido y de la que, quiéranlo o no, son herederos; pero no les habremos dado los instrumentos imprescindibles para discernir y juzgar. Por eso entendemos que la disminución o eliminación de la Filosofía implicará una pérdida sustantiva en la formación de nuestros bachilleres, que se compadece mal con las necesidades educativas más profundas de nuestro país y con lo que creemos entender como el espíritu de este anteproyecto de Ley.

Por otra parte, sus autores piensan, según parece, que ciertos objetivos importantes de la Educación, relacionados con el ejercicio de la libertad y de la ciudadanía, se alcanzan mejor con una asignatura de corte jurídico que con una materia de inspiración filosófica. Una prueba de ello es que se introducen al menos tres años (dos en la ESO y al menos uno en el Bachillerato) de una asignatura completamente nueva con el nombre de Educación para la Ciudadanía, de la que nada se sabe a ciencia cierta. Sin embargo, una materia de Filosofía Práctica se distingue claramente de otras en las que predomine un enfoque histórico o jurídico, sin que ello implique que la asignatura de Filosofía sea mejor que las demás ni más necesaria, sino tan solo que no pueden sustituirse las unas por las otras. Estamos convencidos de que un país que pretende educar a sus jóvenes para el ejercicio de la libertad no puede limitarse a transmitir valores o inculcar creencias, por muy compartidas que sean y por convenientes que resulten para la paz civil, sino que necesita fomentar en ellos el desarrollo de un pensamiento autónomo, racional, crítico, con una sólida base científica y de dominio lingüístico, así como acostumbrado a la discusión y a la argumentación dialéctica. Y en esa tarea tiene la Enseñanza Filosófica un papel muy preciso que cumplir, en el que no puede ser sustituida, tanto como ella misma no puede sustituir a otras enseñanzas.

Por todo ello, en fin, solicitamos de nuestras autoridades educativas que reconsideren el citado Anteproyecto y promuevan un amplio consenso por lo que respecta a las normas por las que ha de regirse nuestro sistema educativo. Así como que en el texto de la Ley Orgánica se mantenga la Ética como materia común en el cuarto curso de la E.S.O. y la Filosofía como materia común y obligatoria para todos los alumnos, de todas las modalidades del Bachillerato y de toda España, en sus dos cursos.

La Conferencia de Decanos de todas las Facultades en que se imparte la Licenciatura de Filosofía quiere expresarle que puede contar con toda su colaboración para aportar mejoras al Anteproyecto de Ley en beneficio de nuestro sistema educativo.

Comunicarle también que, habiendo conocido este escrito, se suman al mismo la “Sociedad Académica de Filosofía”, la “Sociedad de Lógica y Filosofía de la Ciencia” y la “Sociedad de Ética y Filosofía política”, que presiden los Profesores Vicente Sanfélix, Eulalia Pérez Sedeño y Roberto Rodríguez Aramayo respectivamente.

Reciba un cordial y respetuoso saludo.

Juan Manuel Navarro Cordón

Decano de la Facultad de Filosofía de la U.C.M.

Presidente de la Conferencia de Decanos de Filosofía

COMUNICADO DE FESOFI

Reunidos los representantes de La Federación de Sociedades de Filosofía (FESOFI) abajo citados con los representantes de la Administración Educativa:

D. Alejandro Tiana Ferrer. Secretario de Estado,

D. José Luis Pérez Iriarte. Director General de Educación

Y dos asesores del MEC y de la Presidencia del Gobierno

Les han trasladado las siguientes peticiones de sus respectivas sociedades así como de la comunidad filosófica y educativa en general:

Peticiones de Fesofi:

1) Ser reconocidos como interlocutores válidos en el proceso de negociación ante el MEC.

2) La redenominación de la materia Educación para la Ciudadanía como Ética o Educación Ético-Cívica en la ESO. La creación de un área de Ética en la ESO en la que se incluyan las diversas materias de Ética o Educación Ético Cívica de los diferentes cursos y la adscripción de la misma al Departamento de Filosofía.

3) El reconocimiento de la materia Filosofía I como una materia común a todas las modalidades del Bachillerato así como la supresión de la Educación para la Ciudadanía en el mismo o en todo caso la inclusión de sus contenidos en el currículo de la materia Filosofía I (como de facto así sucede).

4) La inclusión de la Historia de la Filosofía y de la Ciencia o Filosofía II como materia común del Bachillerato a impartir en el segundo curso.

Compromisos de la Administración:

1) Considerar la posibilidad de redenominar la Educación para la Ciudadanía como Educación Ético Cívica y asignarla, en todo caso, en 4º de la ESO a los profesores de filosofía. No descartan, aunque lo ven más improbable, la creación del área de Ética en la ESO y su adscripción al Departamento de Filosofía.

2) Reconocer la materia Filosofía I como una materia común a todas las modalidades del Bachillerato. Considerar la inclusión de los contenidos de la Educación para la Ciudadanía del Bachillerato en el currículo de la Filosofía I, aunque en este último caso, proponen que se pueda precisar el nombre de la materia denominándola Filosofía y algo más.

3) La consideración de la inclusión de la Historia de la Filosofía y de la Ciencia como materia común de todas las modalidades del bachillerato (como materia de modalidad está asegurada, han dicho) la han condicionado a cómo quede la situación de la Filosofía I y de la Educación para la Ciudadanía en el punto anterior.

4) Quedar emplazados a una reunión posterior en fecha no superior a quince o vente días (finales de mayo o principios de junio) en donde se den respuesta a todas las cuestiones que han quedado pendientes de considerar en los puntos anteriores.

Madrid, Lunes, 16 de Mayo de 2005

El Govern prevé que la asignatura de educación para la ciudadanía sea transversal
EDUCACIÓN
LA VANGUARDIA - 00:00 horas - 10/05/2005
Educació no está de acuerdo en que educación para la ciudadanía, nueva asignatura prevista en la LOE, se imparta como tal sino que "sus contenidos son tan importantes y ambiciosos que deben ser básicos y tener un carácter transversal"; es decir, deben impregnar todo el currículum, según explicó ayer la consellera Marta Cid durante la presentación de un programa de innovación educativa en torno a esta materia.

En su opinión, "reducir en una asignatura los valores de igualdad y democracia" que, entre entre otros, se pretender divulgar en esta materia sería un error" y propone que los contenidos sean básicos "y que sea Educació la que decida cómo se imparten".

Educació destinará para primera fase de este programa 115.000 euros. Inicialmente, se implantará el curso próximo en 80 centros. Se trata de un programa con el que se pretende contribuir "a fomentar personas autónomas, responsables, participativas y comprometidas con la sociedad". La paulatina introducción de prácticas de participación democrática de los estudiantes en los procesos de enseñanza y aprendizaje es otro de los propósitos que prevé el programa.

Los centros que se acojan a este deben comprometerse a realizar durante tres cursos el proyecto. A cambio, Educació proporciona la formación del profesorado, así como material didáctico para desarrollar el programa.

Como ejemplo, Cid explicó que cuando el profesor del área social aborde los mecanismos propios de la democracia sería deseable que explicara cómo funcionan unas elecciones municipales; o cuando en ciencias experimentales se hable del uso del agua, también se podría abordar una reflexión sobre el consumo responsable y los sistemas de reciclaje.

Los centros que se acojan al programa -la convocatoria pública se hizo la semana pasada- deberán presentar propuestas relacionadas con los valores democráticos, la recuperación de la memoria histórica, la creación de actitudes de participación democrática de los estudiantes a través de distintas capacidades cognitivo-lingüísticas y proyectos relacionados con el entorno y el fomento de los derechos humanos, la paz y la solidaridad.

Anteproyecto de Ley Orgánica de Educación

Artículo 34. Organización.

1. Las modalidades del bachillerato serán las siguientes:

a) Artes

b) Ciencias y Tecnología

c) Humanidades y Ciencias Sociales

2. El bachillerato se organizará en materias comunes, en materias de modalidad y en materias optativas.

3. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá la estructura de las modalidades, las materias específicas de cada modalidad y el número de estas materias, así como el de optativas, que deben cursar los alumnos.

(...)

7. Las materias comunes del bachillerato serán las siguientes:

	Ciencias para el mundo contemporáneo (en las modalidades a y c).
	Educación física.
	Educación para la ciudadanía.
	Filosofía (en la modalidad b).
	Historia de España.
	Lengua castellana y literatura y lengua cooficial, si la hubiere, y su literatura.
	Lengua extranjera.

Resolució del Parlament de Catalunya sobre la matèria d’ètica en l’ensenyament secundari obligatori

18 de novembre de 2002

BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 356

Resolució 1570/VI del Parlament de

Catalunya, sobre la matèria d’ètica en

l’ensenyament secundari obligatori

Tram. 250-02793/06

Adopció: Comissió de Política Cultural

Sessió núm. 39, 24.10.2002, DSPC-C 386

COMISSIÓ DE POLÍTICA CULTURAL

La Comissió de Política Cultural, en sessió tinguda el dia 24 d’octubre de 2002, ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre la matèria d’ètica en l’ensenyament secundari 0bligatori (tram. 250-02793/06), presentada pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds, pel G. P. Popular, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi, i pel G. P. de Convergència i Unió.

Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha adoptat la següent

RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern a considerar, en l’ensenyament secundari obligatori, la matèria d’ètica com una matèria independent de caràcter filosòfic i, en conseqüència, mantenir-ne la situació actual de crèdit variable amb caràcter obligatori.

Palau del Parlament, 24 d’octubre de 2002

El secretari en funcions El president de la Comissió

Francesc Vendrell i Bayona Joaquim Ferrer i Roca

LA FORMACIÓN EN VALORES
La Ética ya no es obligatoria en la ESO
Los profesores denuncian la práctica desaparición de esta materia en Cataluña

La Asociación Ad Hoc de profesores catalanes solicita que por su valor educativo la Ética sea considerada una materia independiente de las Ciencias Sociales y se asigne a los docentes de Filosofía

LA VANGUARDIA - 03.03 horas - 21/07/2002

ARCHIVO
Los alumnos de ESO pueden acabar los estudios sin haber estudiado nada de Ética

JOSEP PLAYÀ MASET

BARCELONA. - "Hace diez años que recibimos palos y ahora que habíamos conseguido que la Historia de la Filosofía fuese obligatoria en el bachillerato, hacen desaparecer la Ética en la ESO. Parece una venganza." Así se expresaba una responsable de la Asociación Ad Hoc de profesores de Filosofía de secundaria en Cataluña tras la última reunión en el Departament d'Ensenyament.

El decreto 179/2002 sobre modificación curricular, recientemente publicado, certifica la desaparición del crédito variable de Ética que desde 1996 tenía carácter obligatorio en el segundo ciclo de la ESO (generalmente se hacía en cuarto curso), dentro de las Ciencias Sociales, y lo impartía preferentemente el profesorado de Filosofía por una orden de 1999. El Departament d'Ensenyament se ha acogido a una de las dos opciones que ofrecía para la Ética el real decreto 3473/2000 de enseñanzas mínimas del Ministerio de Educación: una materia independiente, de carácter filosófico y ubicada fuera de las Ciencias Sociales, o un bloque propio ("Sobre la vida moral y la reflexión ética") dentro de Ciencias Sociales de 4.º de ESO, donde ocuparía una tercer parte del currículum. Ensenyament ha optado por esa segunda fórmula, que supone dejar esta materia en manos de profesorado de Geografía o Historia. Pero, a juicio de la Asociación Ad Hoc, "lo grave es que en el decreto donde se desarrollan los temas incluidos en esa materia no aparece la Ética". Y ello pese a que para cumplir con el decreto de mínimos, se dice que "uno de los seis créditos de ciencias sociales tendrá contenidos de ética". Según esta asociación, los libros de ciencias sociales que han aparecido ya, de acuerdo con estas indicaciones, no incluyen tampoco aspectos éticos.

En el antiguo BUP la alternativa a la religión era la Ética, pero no así en la ESO. En el primer curso hay unas "Actividades de estudio alternativas" a la religión que se dividen en dos créditos: uno sobre "hechos, personajes y símbolos más relevantes de las distintas confesiones religiosas" y otro sobre "características históricas, culturales, geográficas y sociales de Cataluña". En los otros tres cursos de la ESO, la alternativa a la religion es una materia cualquiera de la franja variable.

Un portavoz de Ensenyament ha asegurado que los profesores de Filosofía salen ganando porque ahora además de la Filosofía de primero de bachillerato tendrán una Historia de la Filosofía en segundo. Y en cuanto a la Ética se asegura que "simplemente pasa de crédito variable a común, siempre dentro de Ciencias Sociales y antes y ahora lo pueden dar profesores de Filosofía".

Desde Ad Hoc se considera de otra forma: "Habrá que confiar en que el profesorado de Historia dedique al menos un trimestre a la Ética o en que los alumnos escojan una optativa de valores". Si no es así, el alumno acabará sin haber visto nada de Ética.

CiU apoya a los profesores de Filosofía

LA VANGUARDIA - 03.03 horas - 21/07/2002

"Es sintomático que los políticos se llenan la boca de que hay que dar más formacion en valores y en moral, y luego suprimen la Ética", dice Àngels Baldó, portavoz de Ad Hoc. Y, sin embargo, su última esperanza vuelve a ser el Parlament.

Hace un año lograron que se aprobase por unanimidad una proposición no de ley en la que se instalaba al Govern a "disponer un horario para la Filosofía parecido al resto de materias comunes del bachillerato, con una asignación lectiva mínima de tres horas en primero y segundo". Y eso lo han logrado. El pasado 15 de mayo entraba otra proposición no de ley en el Parlament en la que se insta a "considerar la materia de Ética como una materia independiente de carácter filosófico y, en consecuencia, a mantener su situación actual de crédito variable con carácter obligatorio en la ESO". Lo bueno del caso es que después de arduas negociaciones firman la propuesta Josep Bargalló (ERC), Joan Boada (ICV), Dolors Nadal (PP), Joaquim Nadal (PSC) y... Pere Lladó (CiU), es decir, también el partido del Govern que acaba de suprimir la Ética. La propuesta deberá debatirse después del verano.

Data: 15 de juliol de 2002

Òrgan a qui es dirigeix: Sra. Carme-Laura Gil i Miró - Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Recurrent: Associació Ad Hoc- per l’ensenyament de la filosofia a secundària.

Acte reclamat: Decret 179/2002, de 25 de juny de 2002

Raons de la reclamació:

L’Associació Ad Hoc (per l’ensenyament de la filosofia a secundària) demana la rectificació del Decret 179/2002, de 25 de juny de 2002 en base als arguments que es detallen a continuació:

El Decret 179/2002, de 25 de juny modifica aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, en base al Reial Decret 3473/2000, de 29 de desembre que regula els ensenyaments mínims a l’ESO.

1) L’esmentat Decret ofereix dues opcions respecte de l’ètica:

a) Com a matèria independent de caràcter filosòfic i ubicada netament fora de l’àmbit de Ciències Socials. (Annex III del R.D. 3473/2000)

b) Com un bloc de continguts d’ètica dins la matèria de Ciències Socials de quart curs d’ESO. (Annex I, Currículum de Ciències Socials, que inclou: “Sobre la vida moral i la reflexión ètica”)

El Departament d’Ensenyament en el nou Decret a l’article 1, dedicat als crèdits comuns de segon cicle d’ensenyament secundari obligatori, afirma:

“Un dels 6 crèdits de ciències socials tindrà continguts d’ètica”.

El redactat ambigu de la norma no s’ajusta als mínims exigits pel Reial Decret. Tot i que sembla que desenvolupa l’opció b) anteriorment esmentada, de fet, no explicita l’exigència de la normativa bàsica, quan es diu:

“En este cuarto curso se introduce, además, un último bloque de contenidos sobre "La vida moral y la reflexión ética", en el que se plantea al alumnado una serie de problemas morales del mundo actual, a partir de los que se establece una reflexión sobre los fundamentos de la eticidad humana. Esto determina que hayan de ser incluidos unos objetivos y criterios de evaluación específicos para este cuarto bloque. Este bloque sólo se tendrá en cuenta en el caso de que no se imparta la materia de Ética.”

(Annex I, Currículum de Ciències Socials, que inclou: “Sobre la vida moral i la reflexión ètica”)

Com a conseqüència, a l’article 3 del Decret 179/2002 es modifica l’apartat 6.3 del Decret 75/1996, de 5 de març, (pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria), que deixa sense efecte la vigència de l’obligatorietat de cursar un crèdit variable tipificat amb continguts d’ètica. El nou redactat és:

"6.3 A l’annex 1 es determinen els crèdits variables tipificats de ciències socials amb continguts d’ètica."

El text modificat deia:

“6.3 El crèdit variable de ciències socials que haurà de cursar obligatòriament l’alumnat versarà sobre continguts d’ètica i l’escollirà d’entre els crèdits variables que li ofereix el centre i que figuren a l’annex 1”

2) El Departament d’Ensenyament en el Decret 179/2002, que implementa el RD 3473/2000, quan especifica els continguts de Ciències Socials els dedica únicament i exclusiva a Geografia (tercer curs) i Història (quart curs), obviant completament el bloc de continguts d’ètica prescrits en el Reial Decret: “Sobre la vida moral y la reflexión ètica”, citats més amunt.

L’únic esment a continguts d’ètica que hi ha en l’actual Decret fa referència a l’Annex 1 de l’article esmenat 6.3 del Decret 75/1996, de 5 de març, el qual es refereix als crèdits variables tipificats de ciències socials amb continguts d’ètica, però en cap cas s’expliciten els continguts del bloc comú de la modificació de l’actual Decret.

D’altra banda, cal destacar que els esmentats crèdits variables (abans de caràcter obligatori, segons Decret 75/1996, de 5 de març) no cobreixen el mínims establerts pel RD 3473/2000 de 29 de desembre. Aquests crèdits variables són: Drets humans i ciutadania, Els valors de la convivència, Ètica de la ciència i la tecnologia i Reflexió i argumentació ètica. (Annex 1 del Decret 75/1996, de 5 de març)

Transcrivim els continguts exigibles per a tot l’alumnat, segons RD 3473/2000, Annex 1:

CUARTO CURSO

CONTENIDOS

LA VIDA MORAL Y LA REFLEXIÓN ÉTICA

1. Problemas morales de nuestro tiempo.

Problemas derivados de factores sociales, políticos y económicos.

Problemas derivados de factores científico-tecnológicos.

2. La racionalidad y la estructura de la vida moral.

El hombre, estructuralmente moral.

El bien y el mal moral.

Valores y virtudes morales.

Teorías éticas.

3. La democracia como ámbito de los proyectos éticos contemporáneos.

Los Derechos Humanos.

Los valores de la libertad, justicia, ciudadanía y pluralismo político.

Otros proyectos éticos.

En el nou Decret de la Generalitat (179/2002 de 25 de juny) no hi ha tampoc cap esment a criteris específics d’avaluació del bloc comú d’ètica, tal com prescriu el RD 3473/2000 de 29 de desembre.

“Esto determina que hayan de ser incluidos unos objetivos y criterios de evaluación específicos para este cuarto bloque.” (Annex 1)

3) El nou Decret contravé, doncs, parcialment el que s’ha vingut fent fins ara (Decret 75/1996, de 5 de març). L’ètica era un crèdit variable obligatori per a tot l’alumnat de Cicle Superior d’ESO, dins l’àrea de Ciències Socials, i assignat preferentment al professorat de filosofia (d’acord al redactat esmenat de l’article 6.3 del Decret 75/1996, de 5 de març)

4) El nou Decret deixa sense efecte la proposició no de llei en tràmit sobre la matèria d’ètica en l’ensenyament secundari de 15 de maig de 2002, signada per tots els grups parlamentaris, que transcrivim a continuació:

Proposició no de llei sobre la matèria d’ètica en l’ensenyament secundari obligatori Tram. 250-02793/06

Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds, Grup Parlamentari Popular, Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Sr. Pere Lladó i Isàbal, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió Reg. 42614 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 21.05.2002

A LA MESA DEL PARLAMENT

Presentació: els diputats i diputades i els grups parlamentaris sotasignants presenten la següent; Document/proposta: Proposició no de llei sobre la matèria d’ètica a l’ensenyament secundari obligatori «El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a considerar la matèria d’ètica com una matèria independent de caràcter filosòfic i, en conseqüència, a mantenir la seva situació actual de crèdit variable amb caràcter obligatori a l’Ensenyament Secundari Obligatori.

Palau del Parlament, 15 de maig de 2002

Josep Bargalló Valls, portaveu adjunt G. P. d’ERC; Joan Boada i Masoliver, portaveu G. P. d’ICV; Dolors Nadal i Aymerich, portaveu G. P. Popular; Joaquim Nadal I Farreras, portaveu, G. P. PSC-CPC; Pere Lladó i Isàbal, G. P. de CIU

(BOP núm 302 de 27 de maig de 2002, pàgina 79).

En conseqüència, els continguts d’ètica no s’integren a Ciències Socials sinó que en l’esmentat Decret del Departament simplement desapareixen. El problema s’amplifica quan en la prevista Normativa que dóna les instruccions d’inici del Curs 2002-03, no es fa ni tan sols esment al bloc d’ètica que, normativament, ha de cursar tot l’alumnat de quart d’ESO. L’única referència indirecta és la següent, la qual determina què no s’ha de fer però no fixa el que cal per assegurar el compliment de l’obligatorietat del bloc d’ètica:

“L’alumnat no té cap obligatorietat de cursar crèdits variables específics d’un àrea concreta, atès que aquells sobre els quals existia aquesta obligatorietat han quedat assimilats a crèdits comuns.”

Resolució de 25 de juny de 2002, que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària de Catalunya per al curs 2002-2003.

Tanmateix, com ja s’ha dit en els punts anteriors el Departament no ha legislat res al nou Decret sobre els continguts d’ètica obligatoris, ara “assimilats a crèdits comuns”.

A partir de les normes dictades pel Departament d’Ensenyament, se segueix manifestament que hi ha una desregularització de l’ensenyament de l’ètica a Catalunya. Com a conseqüència, no pot haver cap control ni garantia sobre el compliment de la normativa bàsica en relació al bloc de continguts d’ètica i a la seva avaluació, perjudicant de forma irreparable l’alumnat i deixant desatès l’ensenyament de l’ètica als centres de secundària a Catalunya.

Per les argumentacions que hem donat, demanem una revisió urgent d’aquests apartats en el Decret 179/2002 per tal de garantir l’ensenyament de l’ètica als Centres docents de Catalunya durant el curs 2002-03.

Proposició no de llei sobre la matèria d'ètica en l'ensenyament secundari obligatori

Presentació: Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana, Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Grup Parlamentari Popular, Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Sr. Pere Lladó i Isàbal, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

A LA MESA DEL PARLAMENT

"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a considerar la matèria d'ètica com a matèria independent de caràcter filosòfic i, en conseqüència, a mantenir la seva situació actual de crèdit variable amb caràcter obligatori a l'Ensenyament Secundari Obligatori"

Palau del Parlament, 15 de maig de 2002

Carta adreçada a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya

L’éducation du futur devra apprendre une éthique de la compréhension planétaire.

Edgar Morin,

Les sept savoirs nécessaires à l'éducation du futur. Unesco, 2000

Barcelona 15 de maig de 2002

Senyores i senyors diputats de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya

L’associació Ad Hoc – pro filosofia a secundària — volem exposar les nostres demandes en relació als canvis previstos pel Departament d’Ensenyament respecte de l’ètica en el currículum de l’ESO, en virtut de l’aplicació del RD 3473/2000.

1) L’esmentat Decret ofereix dues opcions respecte de l’ètica que, al nostre entendre, plantegen una paradoxa.

a) Com a matèria independent de caràcter filosòfic i ubicada netament fora de l’àmbit de Ciències Socials. (Annex III del R.D.)

b) Com un bloc de continguts d’ètica (“Sobre la vida moral i la reflexió ètica”) dins la matèria de Ciències Socials de quart curs d’ESO.

2) El Departament d’Ensenyament vol optar per la segona fórmula, contravenint parcialment el que s’ha vingut fent fins ara. L’ètica era un crèdit variable obligatori per a tot l’alumnat de Cicle Superior d’ESO, dins l’àrea de Ciències Socials, i assignat preferentment al professorat de filosofia.

3) El Departament d’Ensenyament en la proposta de Decret que implementa el RD 3473/2000, quan especifica els continguts de Ciències Socials els dedica únicament i exclusiva a Geografia (tercer curs) i Història (quart curs), obviant completament el bloc de continguts d’ètica prescrits en el Real Decret.

4) En conseqüència, els continguts d’ètica no s’integren a Ciències Socials sinó que en l’esmentat esborrany de Decret del Departament simplement desapareixen.

Atès el caràcter universal, alhora que específic de l’ètica, així com el seu valor educatiu en la formació de la personalitat adolescent i, en representació del professorat de filosofia, que està qualificat tant per l’ adient formació acadèmica com per l’experiència didàctica en l’ensenyament de l’ètica,

DEMANEN de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya que l’ètica sigui considerada com una matèria independent de caràcter filosòfic.

Comunicat abril 2002

Filosofia al Batxillerat

Ens plau comunicar-te que el Parlament de Catalunya ha rebut finalment la confirmació del Departament d’Ensenyament que, en aplicació a la Resolució 951/VI del propi Parlament aprovada per unanimitat l’11 d’octubre de 2002, assigna finalment una càrrega lectiva de tres hores a primer de batxillerat i tres hores a segon, per a Filosofia I i Filosofia II (Història de la filosofia) prescrites en el Real decreto de enseñanzas mínimas 3474/2000 del MEC com a matèries comunes per a totes les modalitats.

Una representació d’Adhoc, recentment, vam ser rebuts pels diputats i diputades de la Comissió de Política Cultural del Parlament de tots els partits parlamentaris, promotors de l’esmentada Resolució, originada per la bona acollida que el legislador va dispensar a la nostra demanda raonada de dotar les matèries comunes de filosofia, no amb dues hores setmanals com pretenia el Departament, sinó amb tres hores igual que les altres matèries de batxillerat. Els vam agrair que el text de la Resolució, a més de forçar a rectificar el despropòsit del Departament, fes esment del paper rellevant que la filosofia mereix com a nexe entre tots els sabers humanístics i científics que constitueixen els continguts del batxillerat. Els ho vam testimoniar amb un present simbòlic per subratllar la importància històrica que aquesta declaració de principis clara i unànime del Parlament de Catalunya té per a l’ensenyament de la filosofia a secundària a Catalunya, trencant amb el perseverat intent de suprimir aquesta matèria dels currículums escolars.

Problemes en l’ètica a ESO

Per una altra banda hem endegat gestions per resoldre el problema que amenaça la continuïtat de l’Ètica: El Departament, en el projecte de decret per a ESO, preveu un increment de les hores dedicades a algunes matèries comunes a costa dels crèdits variables sobretot els que s’havien fixat com a obligatoris. Això inclou el crèdit obligatori d’ètica entre el sis crèdits de Ciències Socials del segon cicle d’ESO. Per tant, el crèdit d’ètica, en primer lloc, queda exclòs de l’oferta dels 7 crèdits variables que resten al cicle. En segon lloc, és absorbit, per no dir dissolt, en la matèria comuna de socials. Finalment, queda sense efecte la vigent assignació de l’ètica al professorat de filosofia.

Per tot això, d’una banda, hem exigit al Departament el manteniment del status jurídic actual de l’ètica. No hem obtingut cap més resposta que haver d’esperar un dictamen del Consell Escolar de Catalunya, que no és vinculant, i permet al Departament fer el que vulgui. D’altra banda, hem encetat contactes per la via política que ha qualificat de raonable i necessària la nostra demanda per instituir definitivament una matèria obligatòria d’ètica assignada a filosofia i posar remei a la precarietat de l’agonitzant “crèdit variable de ciències socials amb continguts d’ètica”, proper a desaparèixer. Creiem que una correcta educació en valors és més que necessària. Seguirem treballant aquesta línia.

També ens vam posar en contacte amb el Ministerio de Educación, i vam adreçar una carta personal a la ministra. En ella sol·licitàvem que la Ley de Calidad de la Enseñanza (que serà una llei Orgànica), actualment en tràmit, revisés el status de l’ètica. Posteriorment, quan s’ha donat a conèixer el document de bases d’aquesta llei, efectivament, Ètica apareix entre les assignatures comunes del segon cicle de l’ESO —també una Educació Cívica i Ètica figura en la contraproposta presentada recentment pel PSOE—. En resposta a la carta, el Ministerio es va mostrar receptiu i va organitzar una reunió que es va celebrar a Madrid fa pocs dies a on va comparèixer una comissió d’Adhoc, acompanyada del president de SEPFI (Sociedad Española de Profesores de Filosofia), Luís Cifuentes, societat pionera i activa en la lluita per la filosofia a nivell d’estat espanyol. Del contingut de l’encontre cal destacar les demandes que vàrem portar a l’assessor del Ministerio, que va trobar força raonables i es va comprometre a elevar a les instàncies polítiques responsables:

1) Cal que l’Ètica sigui considerada com a assignatura amb caràcter filosòfic, independent de Ciències Socials.

2) Cal que estigui assignada preferentment al professorat de filosofia

3) Cal que es doti una càrrega lectiva suficient, no inferior a 2 hores setmanals al llarg del quart curs d’ESO.

4) En cap cas, no ha de ser considerada com una alternativa a la religió, atès el seu caràcter universal.

5) En cap cas, atesa la importància educativa de la qüestió, aquestes demandes no han de formar part dels aspectes de negociació a la baixa de la redacció final de Ley de Calidad de la Enseñanza.

Coordinació de les PAU

També us podem informar que el Coordinador de Filosofia de les PAU, tal com s’havia compromès, convocarà properament, dins del tercer trimestre, reunions de zona per a tractar amb suficient anticipació qüestions relatives a les PAU de l’any 2003. Ens felicitem que el nou titular de la Coordinació hagi pres aquesta iniciativa que de bon segur facilitarà que tot el professorat pugui tenir prou aviat, a inici de curs, la informació necessària referent a aquestes proves, i així evitar canvis o sorpreses amb el curs en marxa.

Suport i convocatòries

Volem agrair, en nom d’Adhoc, el suport rebut de molts companys i companyes, uns amb la participació activa a les reunions ordinàries, obertes a tothom, que el primer dimecres de cada mes fem a les 6 de la tarda al Col·legi de Llicenciats, a Barcelona, d’altres, des de la distància, mitjançant correus electrònics que constantment rebem per fer-nos suggeriments o simplement, per encoratjar-nos. Gràcies a tothom.

Si et complau la tasca duta a terme per Adhoc, i encara no n’ets, fes-te membre de l’associació. Només cal emplenar un formulari que pots trobar a la nostra pàgina web d’Adhoc http://geocities.com/adhocfilo/Filia . La quota anual és de 12 euros (2000 ptes.).

Finalment et convidem a participar a la reunió general d’Adhoc convocada pel

dimecres, 5 de juny de 2002, a les 18 hores

al Col·legi de Llicenciats, Rambla de Catalunya 6, Barcelona,

per fer el seguiment i valoració de les múltiples accions que hem realitzat durant el curs, i estudiar les iniciatives de futur en aquest moment transcendental i esperançador per a la filosofia a secundària. T’esperem.

ADHOC

(abril de 2002)

Proposta del Departament sobre el currículum de Filosofia I i II

FILOSOFIA

INTRODUCCIÓ

Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.

Aquest potencial formatiu, per si sol, justificaria la presència de la Filosofia com a matèria comuna de batxillerat. Tanmateix, no hi ha una única Filosofia, ni una sola Història de la filosofia, raó per la qual és necessari considerar quins han de ser els seus continguts i quina la seva orientació en el marc dels estudis d’aquesta etapa.

Com a matèria comuna de batxillerat, la Filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l'adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la Filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, tot creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l'especialització del currículum. A la vegada, hauria d'ajudar a l'anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l'alumnat assolis una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà.

Des d'aquest punt de vista, l’educació filosòfica en el batxillerat hauria de proporcionar a l'alumnat:

un bagatge de conceptes que li permeti organitzar els coneixements que va adquirint al llarg dels estudis i de la pròpia experiència;

les raons que donen suport als sabers, les creences, els fins, els valors i les accions humanes;

els grans models d'anàlisi filosòfica del coneixement, la realitat, l'ésser humà, l'acció i la societat, elaborats al llarg de la història;

els recursos per a la pràctica de la reflexió, l'argumentació crítica, la creença i la valoració racional i l’acció responsable.

Per a complir aquestes funcions, la Filosofia en el batxillerat s’articula en dues fases o moments, que corresponen als dos cursos de l’etapa: en primer lloc, presenta els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l'ésser humà, l'acció i la societat. En segon lloc, es fa un recorregut històric per les solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics, pensadors i pensadores, més significatius de la Història de la filosofia. Hom entén que sense aquesta referència històrica és difícil orientar-se en el terreny filosòfic i, per tant, es considera un complement indispensable de l’apropament temàtic. Ambdós enfocaments pretenen que l’alumnat exerciti la reflexió crítica, però és funció de la Història de la filosofia afinar i ordenar aquesta reflexió per mitjà dels exemples que dóna la història del pensament.

L’educació filosòfica en el batxillerat inclou també procediments a través dels quals l’alumnat ha de millorar la seva capacitat d’interpretar problemes teòrics i d’expressar raonadament les seves opinions, i un conjunt de valors, normes i actituds favorables a la reflexió, la racionalitat, el respecte crític i el diàleg.

El desenvolupament en dos cursos dels diferents continguts del currículum ha de ser rigorós i coherent, i ha de presentar una visió completa i ordenada de la Filosofia i la seva història. Tanmateix, l’organització dels continguts pot ser flexible. Es pot dedicar el primer curs a fer una anàlisi conceptual dels temes que tracta la filosofia, i treballar la seva dimensió històrica en el segon curs de l’etapa (aquest és el plantejament triat a l’hora de fer la seqüenciació que es presenta com a model). Però també es poden treballar simultàniament ambdós aspectes (a partir dels temes filosòfics, conèixer alguns elements de la Història de la filosofia o, a partir de la Història, prendre consciència de quins són i com es poden analitzar els problemes filosòfics).

En resum, el currículum de Filosofia és obert i permet al professorat un ampli marge d’actuació, amb l’única condició d’abordar les qüestions fonamentals de la Filosofia i atendre la dimensió històrica dels problemes.

OBJECTIUS GENERALS

L'alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

Adoptar una actitud reflexiva, crítica i raonada davant qüestions filosòfiques.

Dominar les habilitats lingüístiques, especialment la lectura comprensiva i l'expressió raonada, en temes propis de la matèria.

Argumentar de manera coherent els propis punts de vista en relació a temes filosòfics, i contrastar-los amb altres posicions i argumentacions.

Valorar les opinions alienes com un mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova les pròpies conviccions.

Identificar problemes filosòfics plantejats al llarg de la Història de la filosofia en relació amb el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat.

Comprendre diferents solucions proposades als problemes filosòfics, tot situant-les en el seu context històric i cultural, i considerar la seva vinculació amb altres manifestacions del moment en què s’han originat.

Analitzar textos filosòfics, o textos que suscitin problemes filosòfics, tot identificant el tema que plantegen, la seva estructura i conclusions, i valorar els supòsits de què parteixen i les solucions que proposen.

Valorar la racionalitat com un mitjà per assolir una concepció del món oberta i flexible, i com un recurs per regular l'acció humana, individual i col·lectiva, i orientar les relacions socials per la via de la lliure expressió i contrast d'idees.

Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual, especialment la recerca, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d'informació, i valorar positivament el rigor intel·lectual en el plantejament dels temes.

Organitzar en un tot coherent les informacions que rep dels estudis i la pròpia experiència.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Els grans temes de la Filosofia.

El saber filosòfic.

El coneixement.

La realitat.

L’ésser humà.

L’acció humana.

La societat.

2. Elements d’Història de la filosofia.

Pensament antic i medieval.

Pensament modern.

Pensament contemporani.

Procediments

Definició de conceptes bàsics i caracterització de teories filosòfiques sobre el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l'acció i la societat.

Reconeixement de temes i problemes filosòfics i establiment de relacions amb els principals corrents filosòfics en què han estat plantejats.

Lectura i comentari de textos filosòfics significatius. Identificació de tema i tesi, estructura expositiva i conclusions.

Establiment de relacions entre el contingut d’un text i les idees de l’autor o l’autora, del corrent al què pertany, així com amb les circumstàncies de l’època i influències.

Preparació i realització d'exposicions orals i debats sobre temes de la matèria.

Realització de treballs escrits, individualment i en equip, sobre algun tema o problema filosòfic, emprant informació que provingui de fonts diverses.

Argumentació dels propis punts de vista en relació a qüestions filosòfiques.

Elaboració de fitxes, diagrames, esquemes i resums que permetin sintetitzar informació i establir relacions entre els autors i autores de la Història de la filosofia i altres esdeveniments de l’època.

Valors, normes i actituds

Interès i atenció per l’adquisició de nous coneixements.

Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions.

Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les accions pròpies i alienes.

Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la presa de decisions pràctiques.

Autoformació del caràcter i responsabilitat.

Solidaritat i consciència planetària.

PRIMER CURS

Fets conceptes i sistemes conceptuals

Els grans temes de la Filosofia
1. El saber filosòfic.
1.1 Què és la filosofia? Especificitat del saber filosòfic.

1.2 Sentit i necessitat de la filosofia.

1.3 La filosofia i la seva història. El paper de la dona a la Història de la filosofia.

2 El coneixement.

2.1 Origen del coneixement, possibilitats i límits. El coneixement científic.

2.2 Veritat i certesa. El llenguatge i el coneixement.

2.3 L’estructura lògica del coneixement. Argumentacions vàlides i fal·làcies.

3. La realitat.

3.1 El món físic i la ciència. Les cosmovisions científiques.

3.2 La reflexió filosòfica sobre la realitat. Metafísiques espiritualistes i materialistes.

3.3 Els grans problemes de la metafísica occidental.

4. L’ésser humà.

4.1 L'espècie humana: evolució i cultura.

4.2 El comportament humà.

4.3 La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.

5. L’acció humana.

5.1 L’acció transformadora: treball i tecnologia. La creació artística.

5.2 L’acció racional: creences i actituds; mitjans i fins.

5.3 L’acció moral: valors, principis i normes morals. La reflexió ètica.

6. La societat.

6.1 Individu i societat. Interacció, cultura i estructura social.

6.2 Dret i justícia. Ordre econòmic i canvi social.

6.3 Principals teories sobre l’origen de la societat i de l’Estat.

SEGON CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Elements d’Història de la filosofia

S’haurà de treballar les grans línies de pensament de cada període i aprofundir en l’estudi de, com a mínim, tres autors de cada apartat.

Pensament antic i medieval.

1.      Pensament grec (I): la realitat i el coneixement. Monisme i pluralisme; idealisme i empirisme.

2.      Pensament grec (II): l’ésser humà i la societat. Teories ètiques i polítiques.

3.      Pensament hel·lenístic i greco-romà: saviesa pràctica i ciència empírica.

4.      Pensament medieval: religió i filosofia.

Autors: Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca; Agustí de Hipona, Anselm de Canterbury, Averrois, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockam.

2. Pensament modern.

Pensament renaixentista: Humanisme i Reforma. Filosofia i política.

La revolució científica. Matemàtiques i experimentació.

Pensament barroc: el coneixement i la veritat. Racionalisme, empirisme i escepticisme.

Pensament il·lustrat: raó i progrés.

Autors: Maquiavel, Montaigne, Galileu; Descartes, Spinoza, Hobbes, Locke, Hume, Voltaire, Rousseau, Kant.

3. Pensament contemporani.

Pensament i societat industrial: economia i treball.

La crisi de la raó il·lustrada: irracionalisme, vitalisme, nihilisme.

La reflexió sobre el ser i l’existència.

Pensament actual: filosofia i llenguatge; la reflexió sobre la ciència i la tecnologia; la reflexió sobre la ètica i la política.

Autors/es: Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Heidegger, Ortega, Zambrano, Wittgenstein, Popper, Arendt, Foucault.

OBJECTIUS TERMINALS

Reconèixer temes i problemes filosòfics, identificar els conceptes a través dels quals es formulen i establir relacions amb els sistemes filosòfics que els plantegen.

Comprendre les diferents solucions que han rebut aquests problemes per part de pensadors i pensadores de diferents èpoques, i situar-les en el seu context històric i cultural.

Analitzar el paper de les dones filòsofes en la història del pensament, les seves aportacions i les circumstàncies socials i culturals que n’han dificultat la difusió i reconeixement.

Comentar textos filosòfics, o que suggereixin temes filosòfics, des d’un punt de vista comprensiu i crític, identificant tema, tesi, estructura expositiva i conclusions, valorant els supòsits dels què parteixen i les solucions que proposen.

Comparar i relacionar textos filosòfics de distintes èpoques i autors, a fi d’establir entre ells semblances i diferències de plantejament.

Realitzar, de forma individual i en grup, treballs monogràfics sobre algun tema o problema filosòfic, sobre algun filòsof o sistema filosòfic, utilitzant informació procedent de fonts diverses.

Analitzar les diferències o coincidències entre dos o més opinions filosòfiques que tractin d’una mateixa qüestió, en el mateix moment i al llarg de la història.

Preparar i realitzar exposicions orals i debats que fomentin l’escolta activa, l’intercanvi d’idees i l’argumentació sobre temes i problemes filosòfics.

Argumentar els propis punts de vista, oralment i per escrit, en relació amb qüestions d’interès suggerides per la matèria.

Elaborar, individualment o en equip, esquemes de les diferents èpoques de la Història de la filosofia, que sintetitzin i recullin semblances i diferències entre els filòsofs estudiats i els posin en relació amb altres esdeveniments històrics i culturals de l’època.

Caracteritzar la filosofia com activitat de coneixement i com a discurs racional, valorant el seu paper, sentit i utilitat per a la vida humana.

Identificar els grans períodes en què es divideix la Història de la filosofia occidental i els temes que són objecte d’atenció filosòfica en aquell moment.

Relacionar les característiques socials i culturals d’una època amb el tipus de reflexió filosòfica que hom practica.

Situar correctament els principals filòsofs estudiats en el seu context històric, cultural i filosòfic, i estudiar amb profunditat tres filòsofs de cada un dels períodes assenyalats de la història del pensament.

Exposar, de forma clara i ordenada, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat.

Reconèixer les característiques del coneixement humà, el seu origen, possibilitats i límits, i justificar que tant les teories com els fets han de tenir una fonamentació suficient i raonada.

Identificar els trets distintius del saber científic i valorar la seva aplicació pràctica per mitjà de la tecnologia.

Distingir veritat i certesa, així com diferents concepcions filosòfiques sobre la veritat.

Identificar premisses i conclusions, i analitzar la validesa d’argumentacions inductives i deductives.

Reconèixer els reptes cognoscitius i explicatius que planteja la realitat i adoptar una actitud crítica davant les respostes de les cosmovisions científiques i de la metafísica.

Distingir les posicions filosòfiques materialistes i espiritualistes en relació a la interpretació de la realitat.

Identificar algun de les grans qüestions que ha abordat la metafísica al llarg de la història de la filosofia.

Conèixer i valorar distintes interpretacions, científiques i filosòfiques, sobre l’ésser humà i el seu comportament.

Entendre la dimensió natural, social i cultural de l’ésser humà.

Conèixer i analitzar la naturalesa de les accions humanes, en tant que lliures, responsables, transformadores i ajustades a normes.

Analitzar els trets de racionalitat de les accions humanes, i de les creences i fins que les fonamenten, i incorporar-los a la pròpia conducta.

Identificar i analitzar els elements de l'acció moral.

Entendre i distingir diferents concepcions filosòfiques que s’han donat al llarg de la història sobre el bé, el deure i els drets morals.

Reconèixer les característiques i les funcions de la vida en societat, l’organització social i les diferents formes de govern.

Analitzar la relació entre l’individu i la societat i les dificultats i avenços aconseguits en l'afany per construir una societat justa, democràtica i solidària.

Caracteritzar diferents concepcions filosòfiques sobre l’origen de la societat i la fonamentació de l’Estat.

Valorar positivament l’esforç de la filosofia per donar solució als problemes cognoscitius, ètics i polítics que s’han plantejat els humans al llarg de la història. .

Valorar positivament el debat entre posicions contràries com a mitjà per practicar el respecte als altres i l’actitud raonable, dialogant i solidària.

Aplicar els coneixements assolits amb la Filosofia i la Història de la filosofia a l'anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques.

Proposta d'Ètica a l'ESO

Mitjançant el Reial Decret 3473/2000, de 29 de desembre, que té caràcter bàsic, s’ha modificat el Reial Decret 1007/1991, de 14 de juny, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l'educació secundària obligatòria.

Les modificacions afecten els horaris mínims i els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.

Els nous horaris de les àrees de l'educació secundària obligatòria, que s’introduïren a Catalunya mitjançant l’aprovació del Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l'ordenació curricular de l'educació secundària obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn, satisfan les exigències dels mínims estatals. Això no obstant la possibilitat d’augmentar l’horari total de l'educació secundària obligatòria permet ampliar l’assignació horària de l’àrea de ciències de la naturalesa i completar la de l’àrea de ciències socials. Queda després l’adequació del currículum de l'educació secundària obligatòria als nous mínims establerts.

Amb independència de l’exposat anteriorment s’aprofita l’avinentesa de l’obligada adequació de la normativa per modificar els criteris de permanència atès que l’experiència d’implantació del nou sistema educatiu aconsella flexibilitzar els criteris de permanència en l’etapa possibilitant la decisió que l’alumnat romangui un any més en qualsevol dels dos anys de cada cicle.

Aquest decret modifica els criteris de permanència en l’etapa previstos als articles 34 i 35 del Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya i a l’article 14.1 del Decret 96/1992, de 28 d'abril, modificat pel Decret 223/1992, de 25 de setembre, pel qual s’estableix l'ordenació dels ensenyaments d'educació secundària obligatòria.

Aquest decret també modifica el currículum comú de les àrees de l’etapa regulat pel citat Decret 96/1992, 28 d’abril. Les modificacions en la part comuna del currículum comporten la necessitat d’ajustar alguns apartats del Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l'educació secundària obligatòria.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Ensenyament,

Decreto:

[...]

Article 2

b) Segon cicle.

Crèdits comuns:

Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

Llengües estrangeres: 6 crèdits.

Ciències de la naturalesa: 6 crèdits.

Ciències socials: 6 crèdits.

Educació física: 4 crèdits.

Tecnologia: 4 crèdits.

Educació visual i plàstica: 2 crèdits.

Música: 2 crèdits.

Matemàtiques: 6 crèdits.

Tutoria: 2 crèdits.

Crèdits de síntesi: 2 crèdits.

Crèdits variables: 10 crèdits.

Un dels 6 crèdits de Ciències socials serà dels que amb continguts d’ètica consten entre els “crèdits variables tipificats de ciències socials amb continguts d’ètica”, que consten a l’annex 1, del Decret 75/1996, de 5 de març.

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi opti, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica.

Les activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat d’aquestes activitats alternatives a la religió.

COMUNICAT D’ADHOC, ASSOCIACIÓ PER LA FILOSOFIA A SECUNDÀRIA, ALS ASSOCIATS I SEMINARIS DE FILOSOFIA DE SECUNDÀRIA.

Coincidint amb les reunions de les PAU que s’estan fent amb els sotscoordinadors de zona, ens hem posat en contacte amb el nou coordinador de Filosofia, Sr. Jesús Hernández Reynés, per tractar alguns aspectes de les proves del 2002 que pensem preocupen al professorat.

Pel que fa a la prova de Filosofia, s’ha consolidat un canvi de temari (4 apartats) més reduït que l’anterior (8 temes). La modificació planteja alguns problemes. En primer lloc l’aparició d’un apartat “Art-estètica” no té correlació amb cap àmbit específic del programa de Filosofia. En segon lloc, per bé que el altres tres apartats (Coneixement-ciència; Llenguatge; Ètica-política) tenen certa correspondència amb bona part del temari en vigor fins l’any passat (8 temes), els continguts de l’anterior tema “Naturalesa i cultura” queden exclosos.

El coordinador ens ha comunicat que, per a les PAU del 2002, sense modificar l’actual temari, no hi haurà textos amb continguts de l’apartat “Art-estètica”. Tanmateix, abans d’acabar el curs, en una nova tanda de reunions de zona encaminades a parlar de les proves del 2003, es proposaria incloure un nou apartat titulat “Home, naturalesa i cultura” que cobriria la llacuna actualment existent, en substitució del controvertit apartat de “Art-estètica”.

Finalment, i pel que fa referència a la redacció de les preguntes de les proves tant de Filosofia, com d’Història de la Filosofia, la redacció no variarà perquè encara tenen vigència exàmens proposats per l’anterior coordinador, per tant, els nous també s’ajusten a model anterior. El coordinador és conscient que el professorat ha fet propostes sobre els qüestionaris, però lamenta que no es podran contemplar fins al 2003, any en que, prescriptivament, s’hauran d’elaborar de nou totes les proves de les PAU.

Vam agrair al Sr. Jesús Hernández l’actitud receptiva i transparent respecte de la seva tasca en la Coordinació de Filosofia de les PAU.

16 de gener de 2002.

ADHOC.

Aprovació de la Proposició no de llei sobre l'ensenyament de la filosofia a Batxillerat

És un plaer comunicar-vos que finalment les nostres gestions dutes a terme amb diputats de tots els Grups del Parlament de Catalunya han reeixit. La proposició no de llei que insta el Govern de la Generalitat a dotar les matèries comunes de filosofia de primer i segon de Batxillerat (conforme el Reial Decret de Mínims del Ministerio de Educación -RD 3474/2000; BOE 16/01/2001- ) amb tres hores setmanals cadascuna ha estat aprovada per unanimitat amb data 11 d'octubre d'enguany. Valorem aquest acord polític català com un reconeixement de la importància de la filosofia al Batxillerat.

Transcrivim a continuació el text íntegre aprovat al Parlament:

Exposició de motius

El Ministerio de Educación, Cultura y Deportes va aprovar a finals de desembre de 2000 un Reial Decret (BOE 16/1/2001) regulant de nou els ensenyaments mínims del Batxillerat. En la seva corresponent aplicació a Catalunya, el Departament d'Ensenyament ha proposat un model que redueix la presència de la Filosofia. Així, tot i disposar del 45% de la distribució horària del currículum, ha decidit de no atorgar cap hora a la Filosofia per damunt del que disposa el decret estatal de mínims, fet que només ha succeït amb aquesta matèria.

La Filosofia és l'única matèria comuna que queda, en conseqüència, reduïda a dues hores setmanals al llarg dels dos cursos del Batxillerat, una opció que difereix completament de la que han pres les altres Comunitats Autònomes i situa aquests ensenyaments en la impossibilitat d'assolir els objectius i continguts mínims que exigeix la normativa, especialment, tenint en compte que, al Batxillerat, com a matèria comuna, la Filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits del coneixement, en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica.

És per tot això que es presenta la següent:

Proposició no de llei

"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a disposar un horari semblant per a la Filosofia que la resta de matèries comunes del batxillerat, amb una assignació lectiva mínima de tres hores a Primer i a Segon curs."

Segueixen a continuació les signatures dels representats de tots els Grups parlamentaris: CIU, PSC-Ciutadans pel Canvi, PP, ERC, IC-V

Aquesta proposició implica que el Departament ha d'assumir la càrrega horària esmentada en l'aplicació del Decret de Mínims a Catalunya.

Per tot això ens felicitem i volem agrair el suport de totes les persones, institucions i entitats que han col·laborat per aconseguir-ho.

Us recordem que les properes reunions d'Ad Hoc seran el dimecres 19 de desembre i el dimecres 9 de gener a les 18 hores al Col·legi de Llicenciats de Barcelona. Us esperem.

Ramon Moix i Àngels Baldó

Volem informar-vos sobre les entrevistes que hem mantingut darrerament en relació a la proposta d'aplicació, per part del Departament, del Decret de mínims. Com ja vàrem informar en precedents notes, malgrat l'ampliació de la Història de la filosofia com a comuna a segon de batxillerat, el departament atorga només dues hores per cada matèria (2 per Filosofia de 1r, i 2 hores per Filosofia de 2n.), essent l'única matèria que no rep cap dotació horària per part de la Generalitat (tot i que disposa del 45% de l'horari per fer-ho). Per això, hem cregut necessari establir contactes amb els diversos partits parlamentaris, per tal d'informar-los i demanar el seu suport.

Fins avui hem mantingut 3 entrevistes:

1ª) 13 de febrer amb el diputat Joan Boada d'Iniciativa, qui va atendre i
estendre la nostra proposta a través d'una sèrie de preguntes parlamentàries
a les quals caldrà que el Govern doni resposta en les properes sessions.

2ª) 21 de febrer, a proposta d'ERC en la persona de J. Bargalló, qui ens va preparar una reunió amb representants de tots els partits parlamentaris.
L'acollida de la nostra proposta fou molt bona i es van comprometre intentar arribar a una posició conjunta de defensar-la davant el Govern.

3ª) 22 de febrer, a proposta de la Societat Catalana de Filosofia i
conjuntament amb els seus representants, vàrem mantenir una entrevista amb Montserrat Duch del PSC (responsable d'educació del "govern a l'ombra"). Igualment que en els casos anteriors, la proposta va tenir una bona acollida i, a més dels acords esmentats en el punt anterior, es va comprometre a realitzar una interpel·lació parlamentària
sobre el tema de l'aplicació del Decret de mínims en la matèria de
Filosofia.

Esperem que els resultats d'aquestes entrevistes puguin ser satisfactòries
per a una reclamació que considerem justa.

Ramon Moix i Àngels Baldó

Benvolguts companys i companyes,

Com us vàrem informar en el missatge anterior, les expectatives per al curs 2001-2002 pel que fa a les matèries de filosofia no són gens favorables per complir amb una feina ben feta. La Vanguardia de dilluns 8 de gener de 2001 (que transcrivim al final d'aquest missatge) reflecteix la situació que preveu el Departament d'Ensenyament per al curs vinent. Per aquest motiu creiem necessari convocar una reunió informativa i decisòria sobre propostes d'acció.

LLOC: COL·LEGI DE LLICENCIATS

RBLA. CATALUNYA, 8, BARCELONA

DIA: DIMECRES 24 DE GENER DE 2001 HORA: 17H.

1) Informació de contactes amb Jaume Casals sobre propostes per a la millora de les proves de les PAAU

2) Informació sobre el Decret de Mínims aprovat pel Consell de Ministres el 29-12-00

4) Recollida i discusió de propostes d'acció

Esperem la vostra participació

Àngels Baldó i Ramon Moix

Per a qualsevol aclariment poseu en contacte amb nosaltres a través de correu electrònic:

La nostra pàgina web recull informació sobre algunes de les darreres activitats:

Hosted by www.Geocities.ws