Tria la teva aventura
|
19 de Maig - 17 Juny
2004 |
|
Durant un mes la Marta i jo hem estat complint un dels nostres somnis de fa temps...agafar la motxilla, el passaport i poca cosa més i anar a buscar la nostra aventura (Aquest viatge el podria comparar amb un llibre de tria la teva aventura, mai saps què et trobaràs ni amb qui, però facis el que facis sempre tindràs portes obertes cap a diferents camins). El primer punt del nostre viatge va ser Cervere (s'ha de dir que ens va costar arribar-hi, ja que a mig camí ens van fer baixar del tren i canviar perquè es va trencar un vidre i no podiem continuar...què hi farem!). A partir d'allà, els trens van convertir-se en la nostra segona casa. Vam parar a Montpellier, Narbonne, Nancy, Munich i Berlin, on vam passar algunes hores, per arribar finalment a Greifswald. Aquesta és una ciutat petita, a la costa al nord d'alemanya, on molt ben acompanyades per la Carmen, vam visitar també Stralsund i la platja (tot i que encara feia fred). Des d'allà, i deixant les terres alemanyes,
vam anar cap a Polònia, per a mi un dels destins més somiats. Tot i que el
primer lloc on vam anar a parar no era cap meravella (més aviat una mica
trist...), una ciutat anomenada
Szczecin (només amb el nom ja n'hi ha prou) on em
vaig retrobar amb el Laszlo (un amic de l'erasmus).Per sort, vam anar de la
pitjor ciutat a la millor, passant per Varsòvia,
Gdánsk, Ausbiche,
Zakopane i Cracòvia.
Varsòvia va estar bé, però Gdánsk i Cracòvia van ser genials! Ausbiche...bé
la paraula no seria genial, més aviat impactant i força dur... La nostra dieta en tot aquest temps no ha estat cap maravella, bueno, la veritat és que ens ho hem montat molt bé però no hem anat de restaurants ni molt menys, eh Marta? Després de passar una setmaneta en terres polaques, i de passar tota la nit al tren, vam arribar a Praga a les 6 del mati (bona hora oi?). Aquella mateixa nit vam agafar el tren cap a Viena, on vam arribar de bon matí. I a que no sabeu què vam anar a visitar primer de tot? doncs l'alberg perquè portavem un cansament...tot i que també vam tenir temps per a visitar la ciutat, molt maca i plena de jardins. El dia següent vam tornar a carregar les motxilles i vam marxar cap a Bratislava, la capital de Eslovàquia. Allà vam anar a parar en un alberg, una mica vell això si, però molt acollidor. I el dia següent, molt de matí, vam marxar cap a Ljubliana, la capital de Eslovenia. S'ha de dir que aquesta ciutat no la vam disfrutar gaire perquè estava plovent i no ens hi vam estar gaire temps, i a més, l'alberg deixava molt que desitjar. Però si ens ho mirem pel costat positiu, vam conèixer a gent mooolt interessant (o diguem-li peculiar), oi Marta? Després de visitar ciutats i més ciutats, vam anar a parar a Pula, un poblet a la costa de Croàcia. Quan vam arribar va ser com arribar al paradís (i mira que no l'hem vist mai...), vam decidir que ens hi estaríem més temps del planejat. Tot té una explicació...l'alberg estava a pocs metres de la platja, genial per tenir uns dies de relax! En aquest punt ja estavem a la meitat de la nostra aventura, però semblava que haguéssim estat fora de casa una eternitat... Al cap d'un parell de dies vam agafar el tren cap a Zagreb, la capital de Croàcia...bé un tren no, sinó un tren, un autobús, i un altre tren, ja que les comunicacions en aquest país no són el plat fort. La nit següent la vam passar al tren de camí cap a Budapest, on vam passar uns dies a casa del Laszlo. Per a mi era la segona vegada que hi estava, però continúa tenint la magia de sempre. També vam anar a visitar Esztergom, un poblet situat al nord del país (molt bonic però hi feia una calor..l'estiu ja començava a venir: calor, turistes, reserves obligatòries...uff!). Una cosa molt curiosa és que a Budapest, vam trobar-nos amb l'Ona (sí, sí, l'Ona de Vilafranca!), perquè resulta que estava de viatge amb els seus pares i mira, aprofitant la casualitat... Després d'uns dies de pensar quina seria la nostra pròxima tria, vam decidir anar a Itàlia. La nostra primera idea va ser anar a Suïssa però el Lucas (un dels nois que vam conèixer a Ljubliana, que és suís) ens va dir que el més bonic era visitar el countryside però clar, no teníem tants dies com haguéssim volgut. Així que ho vam descartar i vam pensar en anar a Romania, però llavors ens allunyavem del camí de tornada cap a casa. Així que vam decidir anar a Florència, Itàlia! Va estar molt bé, però vam tenir un petit inconvenient...vam estar trucant a tots els albergs de la ciutat i de les ciutats veines i és clar, com que era divendres estava tot ple! Així que vam decidir trucar a l'Andrea i ocupar-li la casa a Milà per uns dies. Així doncs, la nostra pròxima parada va ser Milà. I Finalment, l'últim punt del nostre recorregut va ser París. Tot i que jo ja hi havia estat, és un lloc on no m'importaria tornar, a més vaig poder visitar al Laurent, al Romain, al Xavi i la Celine i al Pierre, que ens va acollir a casa seva. Vam estar caminant per la ciutat amb una calor d'agost...i ple a petar de turistes, ja se sap... Bé, i després d'això, va venir un llarg viatge cap a casa. Quan vam arribar a l'estació de Portbou i ja podíem començar a escoltar converses, les meves orelles es tornaven bojes, era com si totes les veus es posessin al meu cap! Altre cop en terres catalanes després d'una aventura que no oblidarem!!! SOMNI O REALITAT?
|