VESTIT POPULAR:
El vestit típic de les dones del poble consta de faldilla negra, vermella o verd de drap, davantal amb lluentons, mocador de "ram de seda" creuat i un altre mocador lligat al cap, camisa blanca de lli. El tratge dels homes consta de capa negra i barret.
L'ESGLÉSIA:
La planta és de creu llatina. En un cantó es troba la sacristía, rectangular, portes i finestres rectangulars, emmarcades en pedra llaurada. A l'interior del centre de la creu arrenquen quatre bells arcs d'estil renaixement.

En el retaule central, barroc, s’hi troba la imatge de La nostra Senyora de l'Assumpció, restaurat recentment i d'un gran valor, dalt el Sant Crist, a l'esquerra la Verge del Rosari i a la dreta el Sant Pere; hi ha a la paret esquerra de la capçalera un crist penjat del segle XVI. Al lateral de l'esquerra de la creu, se situa sobre la paret el retaule de la Santísima Trinitat, dalt Sant Cayetano, i a la dreta, mirant, Sant Tirso. En el mateix sentit està situat el retaule del lateral dret, amb Sant Antoni Abad al centre, a la seva dreta Sant Antoni de Pàdua i a l'esquerra Sant Sebastià.
HABITATGES:
La vivenda tradicional constava de dues plantes. A la planta baixa estaven les quadres per al bestiar o els cellers. A la planta alta se situava l'habitatge, aprofitant-se així la calor dels animals que es trobaven sota.
La seva façana es caracteritza per un element típic: el corredor amb columnes i balaustrada de fusta.
Són de pedra i amb el sostre de pissarra. la separació de les habitacions es feia de vímet i s’encalaven a mode de
parets.

A l'interior era típica la cuina vella o llar. les cuines destaquen pel seu característic color negrós a causa del foc baix realitzat en el sòl i alimentat amb arrels de urz. Per a facilitar la sortida de fums existeix una xemeneia, sota la qual penja el beganceiro, pal del que penja la begancia que sosté la caldera per a escalfar l'aigua. En les cuines es cura la matança, que es penja en uns pals horitzontals anomenats barales, que es penjaven del sostre. Abans de la incorporació de l'electricitat, els recintes eren il·luminats amb els llumbreiros, pals secs de urces que es penjaven de la bergancia; el pas intermedi entre aquest últim i l'actual el constituïen les lucerinas o llums de petroli.
FESTES:
La festivitat local és la Santísima trinitat que se celebra avui durant un sol dia, el diumenge anterior al Corpus Cristi; un altre dia és Sant Tirso, el 28 de gener, d'aquest sant hi hagué cofradia i hi havia unes lleis que complir per tots els cofrades:
1. Tots els veïns, caps de família del poble de La Cuesta que siguin cofrades tenen obligació d'assistir quan correspongui al càrrec de jutge o Majordom.
2. Quan en una família hi hagi algun cofrade i falti el cap de família i tingui fills majors d'edat, aquests equiparen als caps de família i haurien d'assistir al càrrec quan els hi correspongui.
3. El qui no compleixi l'anterior haurà d'abonar cinc-centes pessetes a la cofradia i no quedarà cofrade algun d'aquesta família durant un termini mínim de 5 anys.
4. tot cofrade pagarà a la cofradia 3 quartells de gra en espècie i 5 pessetes en diners.
5. Cada cofrade rebrà com almoina espiritual participar en honor a Sant Tirso i se celebrarà el dia de la festa, a l'endemà de funeral i una altra per tots els cofrades difunts.
6. Tot cofrade rebrà com almoina material una ració de 920 grams de pa cuit i dos quartells de vi.
Una altra festa és la de Sant Pere, 29 i 30 de Juny, però que en l'actualitat s'ha traslladat a l'últim diumenge de juliol, sent l'única festa en què la celebració és bulliciosa amb balls i jolgorio que comencen el dissabte i continuen el diumenge assenyalat.