Una vegada mòlt passa al farnal, baül de fusta on es diposita, per a procedir al seu posterior emmagatzematge. Els martells per a picar la pedra i reparar algun desperfecte per l'ús, es denominen pics i també tenen forma romboidal. Així mateix, existeix una altra roda sota el molí subjecta amb un eix de fusta que traspassa la base de la construcció i s'obre des de l'interior amb un cargol, permetent el pas de l'aigua i el moviment giratori del cant que inicia la molguda. L'entrada d'aigua des de la presa fins al cilindre i l'hèlix que mou la pedra es denomina la canal i la sortida cap al riu la calenta.

Una vegada obtinguda la farina es guarda en un sarró de pell d'animal confeccionat amb el pèl cap a la part externa. En una artesa de fusta, coneguda amb el nom de masera, es barrejava amb aigua, llevat i sal i s'obtenia la massa del pa, reservant una petita part d'aquesta durant vuit dies, transcorreguts els quals s'embolicava amb farina, realitzant les funcions de llevat; era el que es denominava ferment o massa mare. Una vegada feta la massa es deixa reposar, abans de moldre-la al forn, que s'escalfava a base de llenya de roure, alzina i sobretot el tojo per ser el que més calor proporcionava. Les hogazas s'introduïen amb la pala, instrument realitzat en fusta i amb un mànec de gran longitud per a poder arribar al fons del forn.

Per a evitar que es cremés el pa amb la brasa del foc, s'escombrava aquest amb escombra natural, disminuint alhora la temperatura del cairó que era de fang cuit. Per a empènyer la brasa cap a la boca s'emprava el rodo, útil de fusta en forma semicircular i proveït d’un mànec llarg. El rescoldo s'apartava cap a dreta o esquerra per a poder fer flama i veure si el pa estava cuit, alhora que es mantenia constant la temperatura. Una vegada realitzada aquesta operació, s'escombrava el forn amb l'escombra mullada o mundiella. Quan estava al punt s'extreia amb la pala donant per finalitzada la tasca.