Economia

L’AGRICULTURA:

Una vegada preparada la terra i abonada, utilitzant exclusivament l’adob orgànic, escampat a mà i produït pels seus propis animals, es procedeix a la sembra encara que, depenent del producte que sigui se sembrarà en diferent època de l'any. Els prats, que no requereixen sembra, s’abonen cada any utilitzant cendra domèstica, costum molt antic en aquest poble. Les parcel·les són petites (minifundis) i el seu propietari les conrea directament. Les contínues divisions familiars han reduït molt la superfície arribant a ser parcel·les minúscules.

El sistema de conreu emprat és el guaret, que consisteix a deixar sense treballar les finques un any. Aquest mètode impedeix la recol·lecció durant un any amb el que s’empobreix el sistema econòmic. Els productes més característics que se sembren són: patates , remolatxa forratgera, faves, col, carabassa, cogombre, carbassó, ceba, pebrot, tomàquets, enciams, escarola, pèsols, porros, coliflor, cigrons, naps i bledes. Tots aquests productes se sembren en poca quantitat per al seu consum familiar. Per a plantacions utilitzen el sistema de planter, (remolatxa, enciam i demés hortalisses, trasplantant-les posteriorment), surcs (patates, llegums...).

Durant el procés de creixement es realitzen diverses tasques, entre d’altres: escadar, triar, sulfatar, regar... Entre aquests treballs el què més ha evolucionat ha estat sulfatar, a causa de la utilització de productes químics que acaben fàcilment amb les plagues. Antigament l'únic plaguicida existent era el d'exterminar els insectes un a un.


ÚTILS PER A LLAURAR:

Els instruments usats són tradicionals, ja que la mecanització és pràcticament nul·la, utilitzant en la majoria dels casos animals, encara que en els últims anys s’han introduït 2 tractors. La preparació del terreny, prèvia a la sembra, es realitza amb ajuda del bestiar boví, que ungits tiren de l'arada que va roturant la terra. Les vaques són unides pel xugo que els protegeix amb una pell de gos que cobreix també el cap dels animals. Si es desitja que alguna vaca no mengi mentre està treballant, se li col·loca un morrió que li impedirà fer-ho.

La sembra de la patata constitueix una tasca molt delicada i de llarga preparació; una vegada llaurada la terra, la següent feina és la de achanar, que consisteix a obrir solcs perquè no es trenqui la planta al néixer; es realitza amb la rancilla, instrument tirat per una parella de vaques. A continuació es rega i es llencen els trossos de patata barrejats amb la calç. Aquests solcs són tapats amb terra del següent fins cobrir tota la superfície. Una vegada acabat es col·loca un manoll d'herba seca clavat al sòl amb un pal, que serveix per a indicar allò que està sembrat (rep el nom de pachiza).

La sega es fa a mà amb la falç. La batuda es realitza amb els manales i els trills portats per les vaques. El més característic de tots els instruments és el carro, amb unes peculiaritats definides: rodes massisses de fusta unides a l'eix també de fusta, de forma que giren alhora amb el que s'aconsegueix una major estabilitat tenint en compte els desnivells del terreny. Són baixos i estrets i cal unir dues parelles de vaques per a superar les fortes pendents. Un altre element també molt utilitzat en l'agricultura és l'arada realitzada en fusta de roure i om (negrillo).

SISTEMA DE REGADIU:

L'aigua arriba d'una dèu i és canalitzada mitjançant preses fetes amb branques i terrossos fins les terres de cultiu. En el reg dels prats existeix un costum tolerant que consisteix en el "robatori" de l'aigua d'uns a uns altres veïns. Per exemple: Un veí canalitza l'aigua de la presa cap al seu prat, podent a continuació, anar un altre darrere i, sense ser vist, tallar-li i canalitzar-la cap al seu. Això no passa a l'estiu perquè a través del concell, tots els veïns arreglen el reguer i sortegen l'aigua per a regar tots els conreus de l'estiu.


LA RAMADERIA:

Igual que l'agricultura la ramaderia és pràcticament de subsistència, encara que en alguns casos es facin vendes a altres pobles de la zona. Les principals espècies existents al poble són:

1. Bestiar vaccí o Boví:

Al poble existeixen divuit caps de bestiar boví pertanyents a un mateix veí. La raça més típica és la del "país" que últimament està sent substituïda per la "Marró Alpina" i alguna pinta. Antigament hi havia un toro que s'utilitzava per a la reproducció i de la seva cura s'en encarregaven tots els veïns que tenien vaques, sent proporcional al nombre de caps, i multant als que no volien realitzar dit treball. També existien les "beceras", que consistien a cuidar el bestiar en terrenys comunales entre tots els veïns propietaris de vaques, de forma rotativa i organitzada, conforme al nombre de caps. Tot això ja no existeix avui, lògicament perque totes les vaques pertanyen a una sola persona. La llet i la carn obtinguda de les vaques és principalment per a consum familiar encara que de tant en tant es venen entre els amics i gent de la zona.

2. Bestiar Oví i Caprí:

Existeixen unes cent quinze ovelles pertanyents també al mateix veí que les vaques. L'ovella més comuna és la "churra", petita i resistent al clima i al relleu del terreny. El sistema de cura era la "velia", semblant a la "becera". Les cabres són molt poques i surten amb el ramat amb les ovelles. Les cries d'ovella i de cabra, són la principal font de riquesa, així com la venda de la llana i també el seu autoconsum per a mitjons.

3. Bestiar Porcí:

Un apartat molt important dins l'activitat ramadera és la cria del porc, animal que per les seves característiques s'aprofita pràcticament en la seva totalitat, serveix de dieta alimentícia als veïns d'aquest poble, al mateix temps que contribueix al seu autoabastiment. La matança té lloc, generalment, en el mes de desembre, fent-se choriços, pernils, lloms, etc. El greix es consumeix en la seva totalitat, aprofitant part d'ell en l'elaboració de sabó. Així mateix, la mantega és utilitzada com substitut de l'oli, encara que cada vegada en menor mesura. La matança es cura al fum, en cuines que destaquen pel seu característic color negrós. Una vegada finalitzada, immediatament es compra una nova cria, generalment al mes de febrer, que serà encebada amb productes de conreu; per tant, en el mateix moment que es tanca un cicle, s'inicia un altre de nou que desembocarà en una pròxima matança.

4. Aus:

Les aus de corral són abundants, la carn de les quals i els ous s'utilitzen per al consum de la família.

5. Abelles:

També és molt important l'explotació de l'abella. Hi ha un veí que es dedica als ruscs per a l'obtenció de la mel. Té 56 ruscs i aquestes a més de produir mel per al consum familiar es ven a amics i coneguts.


EXPLOTACIÓ DE LA PISSARRA:

Un element molt important per a l'economia del poble és la recent existència d'una explotació de pissarres, Pissarres Espanya, que paga al poble una quantitat de diners a l'any. L'existència d'aquesta pedrera sembla tenir importància per al poble ja que pot fer que retorni la gent de la ciutat al poble a la recerca d'oportunitats de treball, ja que la pedrera té gran demanda de llocs de treball. L'inconvenient és que produeix un gran impacte ambiental.


CAÇA I PESCA:

A pesar de tots els treballs realitzats per la gent per a poder subsistir dignament sempre queden estones lliures que dediquen al seu entreteniment. Hi ha un vedat de caça major i menor que pertany a la junta veïnal del poble i també hi ha pesca de la truita al riu Eria. La caça i la pesca a més de proporcionar diversió, també serveix per a millorar les condicions alimentàries de la gent pel que sembla ser necessària per a molts dels veïns del poble.