www.aeroport.tk
aeroport.pagina.de

Manifest del "Grup per la Defensa de l'Entorn Rural"
(castellano)

Adhesió al manifest

Moció de l'Ajuntament de Fonollosa

Possibles localitzacions

FOTOS:
Jaumandreu
La Gabriela

Plànols de l'estudi per a la ubicació de l'aeroport a la Gabriela

Pla Territorial Parcial de les Comarques Central

Pla Director Ubanístic del Pla de Bages

Estimació de l'impacte sonor ocasionat per l'aterratge i enlairament dels avions
Jaumandreu
La Gabriela

Recollida de signatures

Ajuntaments del Bages que han aprovat una moció en contra de l'implantació d'un aeroport al municipi de Fonollosa

Grup per la Defensa de l'Entorn Rural

Els que subscriuen, tots ells actuant en representació del GRUP DE DEFENSA DE L’ENTORN RURAL del municipi de Fonollosa (Comarca del Bages), amb domicili a Ca l’Era de Fals (08259 Fonollosa) ; ... ; estant en el termini d’exposició pública del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012, presenten les següents

A L . L E G A C I O N S

RELATIVES A LA CREACIÓ D’UN AEROPORT CORPORATIU/EMPRESARIAL

1. Sobre la manca de justificació per a la creació d’un aeroport corporatiu/empresarial

En la Memòria del document es fa esment de diferents terminologies per expressar la necessitat d’un nou aeroport de gran tamany que completi la llista dels existents: Barcelona, Girona, Reus, Lleida, Terres de l’Ebre i La Seu d’Urgell. En diu aeroport d’aviació general i de negocis de Catalunya, empresarial, per aviació corporativa i esportiva, ... I tampoc s’utilitza la mateixa terminologia al Pla i a l’Informe de Sostenibilitat ambiental: allí es parla de instal·lacions internacionals, regionals i aeròdroms. Són massa denominacions per un ús i una definició poc concrets.

No s’aporta cap estudi suficient de necessitats dels diferents usos que cada aeroport ha de assumir, ni de les incompatibilitats que hi pot haver quan s’ubiquen simultàniament aquests usos en una mateixa instal·lació.

No es fa cap anàlisi del treball en xarxa de les diferents instal·lacions existents. Entenem que es parteix d’una implantació a Catalunya segons un model radial clàssic amb seu a Barcelona, i que es podria equilibrar i compensar per un nou model d’implantació en xarxa (ajudat per d’altres mitjans de comunicació sobretot ferroviaris), però aquests mitjans alternatius no se'ls considera a l'hora de planificar el futur del nostre territori.

Justament les xarxes serveixen per homogeneïtzar, i ajuden a equilibrar i a reequilibrar, però tot i ser un dels objectius del Pla, no se n’hi fa cap esment de desenvolupament.

No serveix de res fer Plans Territorials sectorials de mobilitat, de transport, etc., i aleshores no creuar necessitats i recursos plantejant un nou aeroport corporatiu al voltant de l’àrea metropolitana, sense tenir en consideració les xarxes. És que apart de la discussió sobre la necessitat d’aquest nou aeroport, a la fi tot acaba convertint-se en transport per terra de persones i mercaderies.

2. Sobre la manca de dades comparatives i estudi d’alternatives

Sense cap més dada concreta que la filtrada a la premsa, possiblement l’aviació corporativa abasta el 4% del volum d’operacions que gestiona l’aeroport de Barcelona, i de cara al futur representa una greu incompatibilitat per la projecció comercial nacional i internacional d’aquest aeroport. Potser és cert, però també és raonable suposar que aquest ús corporatiu ha d’anar estretament lligat a les àrees de negoci i per tant, si és que s’hi ha d’implantar, s’hauria de fer just al costat d’aquestes grans àrees de negoci situades en aquesta àrea metropolitana, prop dels pols productius.

Es cita que la instal·lació ha d’alleugerir els aeroports de Barcelona i Sabadell. També es cita la necessitat d’un aeroport comercial nou. Tot són vaguetats no contrastades. Però encara n’hi ha més.

Quan els responsables polítics expliquen la necessitat d’aquesta instal·lació, (Sr. Joaquim Nadal, Sr. Manel Nadal i Sr. Oriol Balaguer, en el dia de la presentació – veure Regió7 11 de desembre de 2007-), es justifiquen dient que aquest és “un model per a empresaris, per al món del negoci, però també per a artistes i figures del món de l’esport, com ara jugadors de futbol de primer nivell o esportistes i dirigents d’algunes competicions com ara la fórmula1”. Doncs manifestem rotundament que a la Catalunya Central aquest model hi és totalment incompatible, i al seu territori no hi ha lloc per aquestes activitats lúdiques d’èlit. I estem plenament convençuts que tampoc l'hi cal aquest model, tant per la previsible poca utilització com per tenir altres mancances, al nostre entendre molt més serioses i importants.

Sense dades, estadístiques, comparatives, estudis econòmics i de viabilitat, alternatives, relació de transport entre diferents dotacions, etc. no es pot comprometre un nou territori, ni que sigui aleatòriament com es fa citant “dins la regió metropolitana de Barcelona”; tot plegat, les determinacions sobre aquests nou aeroport semblen massa intuïtives.

3. Sobre la relació entre progrés i territori

El Pla anuncia que el territori que l’haurà d’acollir disposarà d’un instrument que facilitarà el seu progrés, en un àmbit econòmic de futur.

A quin progrés es refereix?. Citant de nou les explicacions dels responsables polítics (Sr. Joaquim Nadal, Sr. Manel Nadal i Sr. Oriol Balaguer, en el dia de la presentació – veure Regió7 11 de desembre de 2007-), diuen a aquest diari “un aeroport com el que es pensa a Catalunya és una instal·lació de gran futur, que a part de la riquesa directa de l’aeroport també se’n generarà d’indirecta amb hotels, restaurants, empreses de transport, entre d’altres”.

Doncs aquest no és el model de progrés que volem a casa nostra. Al Bages, a Fonollosa, necessitem un progrés d’arrelament, de reequilibri, de qualitat de vida. El progrés que necessitem ha de:

- apostar per un desenvolupament sostenible, amb identitat pròpia, que posi en valor els espais naturals i agrícoles, que millori el sector productiu primari amb vocació d’incorporar-hi les noves tecnologies, així com també les activitats emergents relacionades amb el turisme rural

- vetllar especialment la preservació del paisatge agro-forestal i la defensa del patrimoni històric i cultural, tot plegat com a valors socials i com a actius econòmics

- recolzar i fomentar les iniciatives que promoguin la millora de la qualitat de vida de les persones, així com els seus valors associats (tranquilitat, natura, vida a pagès), admetent la compatibilitat de sectors residencials relacionats amb el medi rural, en especial l’habitatge assequible, per afavorir la diversitat del territori tot i mantenint la seva matriu biofísica.

I aquesta és la mateixa línia que ha quedat definida en els instruments de planejament que darrerament s’han anat aprovant: el Pla Territorial de les Comarques de la Catalunya Central, i el Pla Director Urbanístic del Bages.

4. Sobre el model d’exemple

De les determinacions que fa el Pla sobre el nou aeroport, el 40% del seu redactat el dedica a explicar un model europeu del que podria arribar a ser. En el cas de Farnborourgh, es tracta de l’adaptació que s’ha fet d’unes instal·lacions militars a 40 km de Londres per a l’aviació de negocis.

Potser com a model teòric l’explicació és encertada, es tracta de la reconversió d’una instal·lació ja existent aprop de la capital anglesa.

Però la comparació territorial no serveix. Si es troba, que s’hi destini una instal·lació similar ja existent: potser una reserva militar, o un antic abocador, o un ermot. No cal espatllar més territori. Però sí que cal aprofitar al màxim el poc terreny pla que tenim a Catalunya.

I altrament també trobaríem exemples totalment contraris, és el cas de les àrees industrials alemanyes a l’entorn de la minera i el carbó, reconvertides en parcs i horts urbans al costat de les grans ciutats i dels grans rius centreuropeus.

5. Sobre la manca de justificació des d’un punt de vista ambiental

Si bé es relacionen els tres grans aeroports existents: Barcelona, Girona i Reus; així com els tres que estan en execució o en projecte: Pirineus-Andorra, Lleida-Alguaire, i Terres de l’Ebre; no hi ha una definició clara de necessitats i objectius a assolir per aquest setè aeroport, tal com ja s’ha esmentat anteriorment.

Tampoc no hi ha un estudi de possibles alternatives d’implantació. Sols s’esmenta: a una distància adequada de Barcelona, bones connexions viàries i ferroviàries, possibilitats d’expansió, terrenys per a activitats empresarials i complementàries, compatibilitat amb la navegació aèria, etc.

A les Comarques Centrals, el Pla ja hi preveu també tres aeròdroms: St. Fruitós, Igualda - Òdena i Calaf - St. Pere Sallavinera. És evident que pretendre-hi una quarta instal·lació crearà desconcert i s’entendrà com a manca de planificació. Aquesta concentració crearà desordre. Sols l’especialització i la interpretació en xarxa pot mantenir l’ordre.

En tot cas, és més sostenible optimitzar sobre les reserves ja existents, que fer-ne de noves.

6. Sobre l’informe previ de Sostenibilitat ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de 30.07.07

El Departament de Medi Ambient, per mitjà d’aquesta Direcció General, i referint-se al futur aeroport corporatiu/empresarial ja ho deixa ben clar a raó de la minimització d’impactes i l’afavoriment de les economies d’escala:

“Cal doncs que el PAHC consideri com alternativa la no construcció d’aquest aeroport i justifiqui, si és el cas, l’adequació ambiental de la proposta tot guiant la seva ubicació definitiva amb diferents alternatives basades en criteris ambientals.

Tenint en compte el caràcter empresarial-corporatiu de l’aeroport, i sota criteris d’estalvi energètic, prevenció de la contaminació atmosfèrica i de mobilitat sostenible, la seva ubicació ha de ser propera als principals pols productius i logístics de Catalunya i ha de contemplar la intermodalitat amb la xarxa ferroviària”.

7. Sobre la localització sobre plànol d’un aeròdrom inexistent

A l’apartat 1.6.9 d’actuacions realitzades als aeròdroms existents (pàg. 57), en el plànol indicatiu de la figura 15 (xarxa d’aeròdroms existens i camps de vol d’ULM) l’aeròdrom dibuixat a la zona del Bages, entre els aeroports de Calaf, Sant Fruitós de Bages i Igualada, és inexistent i, d’acord amb el present Pla d’Aeroports, el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals i el Pla Director Urbanístic del Pla de Bages no hi ha cap previsió de construir-n’hi.

Per tot això DEMANEM:

- que es faci un estudi justificatiu i de necessitats més complet per validar, si s’escau, la implantació de l’aeroport corporatiu-empresarial, considerant com a alternativa la no construcció d’aquest.

- que s’optimitzi al màxim la xarxa d’aeroports i aeròdroms existents i en projecte, per ubicar-hi les activitats corporatives, empresarials, de negocis, esportives, etc. i que es dissenyi un conjunt d’instal·lacions especialitzades i connectades amb xarxa intermodal. Tenint en compte els impactes ambientals, territorials i socials que pot causar la construcció d’un aeroport d’aquestes característiques, i vist el cost econòmic de la seva construcció i explotació, considerem que cal prioritzar l’ampliació d’un aeroport existent per al desenvolupament de les seves funcions, davant de la construcció d’un de nou. Amb això es minimitzen els impactes i s’afavoreixen les economies d’escala.

- que, tenint en compte el caràcter empresarial-corporatiu de l’aeroport, i sota criteris d’estalvi energètic, prevenció de la contaminació atmosfèrica i de mobilitat sostenible, la seva ubicació es planifiqui propera als principals pols productius i logístics de Catalunya i contempli la intermodalitat amb la xarxa ferroviària.

- que es mantingui el compromís del Govern de la Generalitat de no imposar la ubicació de l’aeroport corporatiu-empresarial a cap territori, si del procés de concurrència pública no en surt la ubicació més idònia. Cal tenir molt present la vocació del territori on s’implanta, d’acord amb el criteri que regeix la política territorial del DPTOP “afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència a la seva matriu biofísica”. Cal tenir també molt present la resta de criteris, d’entre els que destaquem: “vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements”, “protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori”, “preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori” i “moderar el consum de sòl”. En definitiva, cal posar efectivament en valor el sòl no urbanitzable, l’espai rural, deixant-lo de considerar com una reserva per a futurs desenvolupaments urbanístics i per a la implantació de certes infrastructures, i promoure’n la seva protecció i gestió com a complement imprescindible del medi urbà. La implantació d’un aeroport d’aquestes característiques pot modificar de manera molt substancial el model de desenvolupament d’un territori. Per tant, és imprescindible comptar amb la seva complicitat. La ubicació d’aquest aeroport ha de partir, doncs, d’un obligat pacte amb el territori on s’implanta.

- que a l’apartat 1.6.9 d’actuacions realitzades als aeròdroms existents (pàg. 57) s’elimini del plànol indicatiu de la figura 15 (xarxa d’aeròdroms existents i camps de vol d’ULM) l’aeròdrom dibuixat a la zona del Bages, entre els aeroports de Calaf, Sant Fruitós de Bages i Igualada, ja que és inexistent i no hi ha cap previsió ni interès del territori de construir-n’hi.

Fonollosa, 17 de gener de 2008

SR. CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Determinacions del Pla Director Urbanístic del Pla de Bages en relació a la possible construcció d'un aeroport al Pla de Bages

La construcció d’un nou aeròdrom escapa de l’abast d’aquest Pla director urbanístic i serà el futur Pla d’aeroports de Catalunya qui argumenti fins a quin punt aquesta infraestructura és realment imprescindible i quina seria la seva possible ubicació. Tal com succeeix amb qualsevol implantació de gran extensió, la d’un futur aeroport requereix una valoració més aprofundida sobre si resulta adequat situar-lo al Pla del Bages, tenint en compte, al costat dels beneficis que la ubicació d’aquesta infraestructura podria aportar, les complexes condicions topogràfiques i l’impacte ambiental que es genera en la majoria d’emplaçaments possibles. La falta d’una decisió definitiva sobre el futur aeròdrom fa que el PDU no en prevegi l’emplaçament.

En cas que el Pla d’aeroports de Catalunya optés per incloure’l seria un dels motius per actualitzar el PDU, que es concep com una eina oberta que s’ha de poder adaptar periòdicament.

Recurs al Pla Director Urbanístic del Pla de Bages

Els qui subscriuen, tots ells actuant en representació del GRUP DE DEFENSA DE L’ENTORN RURAL del municipi de Fonollosa (Comarca del Bages), amb domicili a Ca l’Era de Fals (08259 Fonollosa) ; ... acudeixen a Vos i davant l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, presenten un

RECURS DE REPOSICIÓ

En base als següents motius:

Que en el document aprovat inicialment, estaven inclosos dins la Proposta de xarxa d’espais naturals (plànol T17) i també dins l’Estructura d’espais lliures territorials (plànol T20), els anomenats espais d’interès natural nuclears, els d’interès natural singulars i els connectors.

Que observem que en el document aprovat definitivament, s’ha canviat el nom del plànol T17 per el d’Estudis previs xarxa d’espais naturals, i en el plànol T20 d’Estructura d’espais lliures territorials se n’ha exclòs algun dels connectors, que són aquells terrenys que relacionen diferents espais lliures i mantenen la continuïtat d’aquests en el territori.

Que considerem imprescindible que el connector de la “Gabriela i Collbaix” figuri en el plànol “T-20 Estructura d’espais lliures territorials”, tal com hi figurava en el document aprovat inicialment i sotmès a informació pública i que, incomprensiblement, s’ha retirat en aquesta aprovació definitiva.

Precisament es va presentar una al•legació al Pla Territorial de les Comarques Centrals demanant el reconeixement d’aquest connector per a la protecció especial de la zona.

MOTIVACIÓ

No es justifica la retirada d’aquest connector en el document aprovat definitivament, quan hi apareixia en el document aprovat inicialment. No hi ha hagut cap variació en les característiques de l’espai que justifiquin que en uns mesos ha deixat de tenir la seva funció connectora, reconeguda incialment, ni ens consta que hi hagi cap al.legació que en demani la retirada

Aquest connector, figura en el plànol “T-17 Xarxa d’espais naturals” com a connector lineal principal (codificació número 40).

El Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages considera aquest espai un connector imprescindible a nivell del conjunt comarcal.

El connector de la “Gabriela i Collbaix”, juntament amb el connector de la Riera de Fals, desenvolupa una important funció de circulació dels fluxos ecològics entre la Serra de la Vall i Bosc de Caselles - que es connecta amb l’espai de la Serra de Castelltallat (inclòs al PEIN i Xarxa Natura 2000) - i la Riera de Rajadell, permetent el lliure moviment de les espècies animals i evitant l’aïllament de les poblacions. També connecta aquests dos espais amb el Cardener i la Riera de Joncadella.

S’ha detectat la presència de diverses aus rapinyaires protegides que nidifiquen a la zona: Esparver cendrós (Circus pygargus), Àliga calçada (Hieraaetus pennatus), Àliga daurada o reial (Aquila crysaetos), Falcó pelegrí (Falco peregrinus). També s’observen freqüentment altres aus protegides: Astor (Accipiter gentilis), Esparver (Accipiter nisus), Mussol banyut (Asio otus), Mussol comú (Athene noctua), Aligot comú (Buteo buteo), Xoriguer comú (Falco tinnunculus), Òliba (Tyto alba), Duc (Bubo bubo), Cucut (Cuculus canorus), Oriol (Oriolus oriolus), Mallerenga petita (Parus ater), Mallerenga carbonera (Parus major), Puput (Upupa epops). També és zona de pas d’aus migratòries: Cigonya blanca (Ciconia ciconia), Bernat pescaire (Ardea cinerea), Martinet blanc (Egretta garcetta)

Per tot això es demana:

Que s’ha desvirtuat la vocació inicial de mantenir els espais lliures en continuïtat, i per tant que s’incorpori el connector “Gabriela-Collbaix” a l’Estructura d’espais lliures territorials (plànol T20), tal com hi havia estat en l’aprovació inicial, entenent que, igual que la resta d’espais lliures, els connectors, i més específicament el de La Garbiela-Collbaix són elements estructuradors del territori i que han de quedar regulats també d’acord al Capítol 2. Sistema d’espais oberts, art 2.1. Objecte, de la Normativa on es diu “... aquest PDU reconeix en el plànol T20 d’estructura d’espais territorials diversos àmbits que ...s’han de mantenir lliures de qualsevol transformació urbanística, per constituir un dels components fonamentals de l’ordenació del territori.”

Fals, 11 de desembre de 2006

Al·legacions al Projecte de Pla Director Urbanístic del Pla de Bages

Els qui subscriuen, tots ells actuant en representació del GRUP DE DEFENSA DE L’ENTORN RURAL del municipi de Fonollosa (Comarca del Bages), amb domicili a Ca l’Era de Fals (08259 Fonollosa) ; ... acudeixen a Vos i estant em el termini d’exposició pública del Pla Director Urbanístic del Pla del Bages, presenten les següents

AL.LEGACIONS

Referides a unes mancances que no han quedat suficientment documentades tant en la documentació gràfica com en l’escrita.

- en l’apartat de patrimoni arquitectònic no es cita la Torre de la Guàrdia o Torre Segimona que hi ha al mig dels Plans de la Gabriela de Fals, del municipi de Fonollosa, i que està incorporada com a BCIN segons disposició de 25/06/1985

- en l’apartat de zones d’alt valor agrícola no s’hi ha incorporat la Denominació d’Origen dels Plans de Jaumandreu, també del municipi de Fonollosa

Per tot això es

DEMANEN:

Que hi siguin incorporades aquests dues esmenes.

HONORABLE SR CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.