www.aeroport.tk
aeroport.pagina.de

Manifest del "Grup per la Defensa de l'Entorn Rural"
(castellano)

Adhesió al manifest

Moció de l'Ajuntament de Fonollosa

Possibles localitzacions

FOTOS:
Jaumandreu
La Gabriela

Plànols de l'estudi per a la ubicació de l'aeroport a la Gabriela

Pla Territorial Parcial de les Comarques Central

Pla Director Ubanístic del Pla de Bages

Estimació de l'impacte sonor ocasionat per l'aterratge i enlairament dels avions
Jaumandreu
La Gabriela

Recollida de signatures

Ajuntaments del Bages que han aprovat una moció en contra de l'implantació d'un aeroport al municipi de Fonollosa

Grup per la Defensa de l'Entorn Rural

El pla proposa tres tipus bàsics de sòl segons el grau de protecció que els atorga en front a les transformacions: el de protecció especial, els de protecció territorial i els de protecció preventiva.

. . . . . . .

El sòl de protecció territorial inclou aquells terrenys que no són adequats per al Desenvolupament urbà per motius de:

• riscos (geològics, inundabilitat, servituds funcionals, orografia)
• qualitat paisatgística
• reserves estratègiques

. . . . . . .

Els espais de protecció territorial definits a l'àmbit de les Comarques centrals són els següents:

BAGES

Per motiu del seu valor de reserva estratègica per a la localització, connectivitat i condicions de l'àrea:

• Sòls reservats per a possibles alternatives d'implantació d'un aeròdrom. Municipi de Fonollosa.

SISTEMA AEROPORTUARI

. . . . . . .

En quant a l'aeròdrom de Manresa, situat actualment a 5km al nord de la capital del Bages, al municipi de Sant Fruitós de Bages, de titularitat i gestió privades, amb una activitat relacionada sobretot amb el vol ULM, queden suspeses les decisions sobre la seva localització definitiva i vocació a mig termini a la xarxa aeroportuària catalana.

Les previsions a llarg termini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya passen per la posada en marxa d'un nou aeroport complementari de l'àrea metropolitana de Barcelona, de major envergadura que el que actualment funciona, a Sabadell.

Aquesta nova infraestructura aeroportuària haurà d'encabir la pràctica totalitat de la gamma d'avions, de forma que s'hi puguin desviar serveis de mig i llarg recorregut que ara aterren o s'enlairen a l'aeroport del Prat. Com succeeix a d'altres grans aeroports europeus (Milano, Frankfurt), es podrà utilitzar aquesta pista de forma complementària a les de l'aeroport principal. Els estudis al respecte hauran de definir quin és el millor emplaçament, considerant la bona accessibilitat donada per l'Eix transversal i, garantint la coordinació amb els altres modes de transport.

En el marc del Pla Territorial de les Comarques Centrals, caldrà considerar:

• El condicionament de l'aeròdrom de Igualada-Òdena
• El condicionament de l'aeròdrom de Calaf-Sant Pere de Sallavinera
• L'estudi d'un nou emplaçament per a l'aeròdrom de Manresa, sent impossible l'adequació de l'aeròdrom actual.

Plànol de espais oberts, estrategies d'assentaments i actuacions d'infraestructures del Bages

Les àrees delimitades com a espais lliures de protecció territorial al municipi de Fonollosa es localitzen a Jaumandreu i Gabriela-Pla de Fals.

Al·legacions al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

Document word Al·legacions al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

Suggeriments que hem presentat a l'exposició pública de l'Informe ambiental del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

1. En relació a la connectivitat ecològica entre els espais d'interès natural

D'acord amb l'objectiu ambiental nº 3, és criteri del planejador protegir especialment no només els espais naturals d'interès sinó també una sèrie de connectors ecològics viables entre aquests espais.

En els documents previs d'anàlisi: en el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages, en els plànols d'Estudis previs de la Xarxa d'Espais naturals del Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, etc... i hi ha inclòs el connector de la "Gabriela-Collbaix", el qual és considerat un "connector lineal principal", "imprescindible a nivell del conjunt comarcal".

Aquest connector es veu dràsticament reduït en l'Avantprojecte de Pla Territorial de les Comarques Centrals (PTCC) i en l'Avantprojecte de l'Informe de sostenibilitat ambiental, on pren la denominació de "Collbaix" i s'identifica amb el número 61 a l'annex 2, de resum dels principals valors dels espais connectors i de la xarxa d'espais naturals.

El connector de la "Gabriela i Collbaix", juntament amb el connector de la Riera de Fals, desenvolupa una important funció de circulació dels fluxos ecològics entre la Serra de la Vall i Bosc de Caselles - que es connecta amb l'espai de la Serra de Castelltallat (inclòs al PEIN i Xarxa Natura 2000) - i la Riera de Rajadell, permetent el lliure moviment de les espècies animals i evitant l'aïllament de les poblacions. També connecta aquests dos espais amb el Cardener i la Riera de Joncadella.

S'ha detectat la presència de diverses aus rapinyaires protegides que nidifiquen a la zona de la Gabriela: Esparver cendrós (Circus pygargus), Àliga calçada (Hieraaetus pennatus), Àliga daurada o reial (Aquila crysaetos), Falcó pelegrí (Falco peregrinus). També s'observen freqüentment altres aus protegides: Astor (Accipiter gentilis), Esparver (Accipiter nisus), Mussol banyut (Asio otus), Mussol comú (Athene noctua), Aligot comú (Buteo buteo), Xoriguer comú (Falco tinnunculus), Òliba (Tyto alba), Duc (Bubo bubo), Cucut (Cuculus canorus), Oriol (Oriolus oriolus), Mallerenga petita (Parus ater), Mallerenga carbonera (Parus major), Puput (Upupa epops). També és zona de pas d'aus migratòries: Cigonya blanca (Ciconia ciconia), Bernat pescaire (Ardea cinerea), Martinet blanc (Egretta garcetta)

Per tot això es proposa:

Que s'incorpori el connector de la "Gabriela i Collbaix", mantenint-ne la seva integritat, en l'Annex 2 d'aquest Informe de sostenibilitat ambiental, atès que és un connector imprescindible a nivell del conjunt comarcal, perquè l'estructura d'espais territorials s'ha de mantenir lliure de qualsevol transformació urbanística, per constituir un dels components fonamentals de l'ordenació del territori.

2. En relació a la protecció dels espais agrícoles

D'acord amb l'objectiu ambiental nº 8, és criteri del planejador protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola.

Per a la identificació dels sòls d'alt valor agrícola del Bages s'han considerat els següents criteris:

1) Zones agrícoles amb infrastructures o instal·lacions de regadiu

2) Zones agrícoles de secà d'alta producció agrària

3) Zones agrícoles amb denominació d'origen, indicacions geogràfiques protegides i produccions ecològiques

4) Zones agrícoles amb valor per la seva extensió, situació, funcionalitat ecològica i/o valor cultural.

- Zona de Jaumandreu-Moncunill: només s'ha valorat pel criteri 2), quan caldria també valorar-la pels criteris 3) i 4). En aquesta zona s'hi troba una plantació d'unes 50 ha de vinya amb DO Pla de Bages. Es tracta també d'un espai amb una extensió important, que per la seva situació desenvolupa una funció de tampó i de tallafoc envers la urbanització de Canet de Fals i també té valors culturals importants per la presència de l'ermita de Jaumandreu o de masies com la de Can Serra, Jaumandreu i Moncunill.

- Zona de Fals-Gabriela: només s'ha valorat pel criteri 4) quan caldria valorar-la també pel criteri 2. No s'entén perquè no s'ha valorat per aquest criteri, quan tota la resta d'espais dels voltants, amb les mateixes característiques, han estat valorats per l'alta producció agrària de secà.