Principal Lluita per l'alliberament Dones en el món actual
Des de la primeria de la humanitat la figura de la dona sempre ha estat relegada a un segon pla, encara que podem trobar excepcions en algunes cultures com la egípcia o en algunes tribus africanes on es practicava la poliàndria.
En la majoria dels països occidentals, la dona ha estat utilitzada com un instrument de procreació i de manteniment de la llar, apartada de la vida política i de les responsabilitats socials. Malgrat aquest context d'intolerància i prejudicis que hi ha hagut en diferents èpoques i cultures, que un gran nombre de dones van lluitar per obrir-se pas en un món que els hi era vedat. És gràcies a l'esforç conjunt d'aquestes persones que actualment la dona continua lluitant per poder garantir el lloc que es mereix en una societat cada cop menys masclista.
Astronomia
Hildegarda de Bingen (1098-1179)
Elisabetha Hevelius (1647-1693)
Henrietta S. Leavitt (1869-1921)
Aviació
Biologia
Maria Sibylla Merian (1647-1717)
Filosofia
Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle (1623-1673)
Simone de Beauvoir (1908-1986)
Física i Química
Gabrielle - Emilie Le Tonnelier du Breteuil, Mme. de Châtelet (1706-1749)
Matemàtiques
Hypatia d'Alexandria (380-415 dC.)
Música
Hildegarda de Bingen (1098-1179)
Política
Mary Wollstonecraft (1759- 1797)
Sociologia
Aspàsia de Milet (470-410 aC), esposa del polític atenenc Pèricles, la seva llar es convertí en centre de reunió pels homes cultes i distingits d'Atenes. Va exercir una considerable influència sobre Pèricles i va ser acusada per alguns historiadors de ser responsable de la rebel·lió de Samos (440 aC) contra Atenes i de la guerra del Peleponés (431-404 aC).
Maria la Jueva va viure durant el segle III. És una de les primeres figures de qui tenim referència en la tradició alquímica. Va inventar diferents aparells, el bany Maria n'és el més famós, que són coneguts a partir de la seva descripció: forns i aparells per a coure i destil·lar fets de metall, argila i vidre.
Hypatia d'Alexandria (380-415 dC.), era filla d'un matemàtic i astrònom. Ella va ser líder de l'escola de filosofia neoplatònica i l'última representant de la tradició grega. Va ensenyar públicament lògica, matemàtica i geometria i va tenir molts deixebles. Una multitud cristiana fanàtica la va assassinar per haver aconseguit un nivell de coneixements no habituals en una dona.
Hildegarda de Bingen (1098-1179), compositora alemanya, mística i escriptora que va destacar per la seva poesia lírica i les seves composicions religioses. Fou abadessa de Bingen ( Alemanya). Es va formular preguntes sobre l'Univers, que la van portar a proposar-ne el Sol com a centre. Les seves obres la van fer molt popular a tota Europa. Emperadors, reis i eclesiàstics d'alts càrrecs li consultaven sobre diversos temes, per la qual cosa va fer incursions en el món de la política i de la diplomàcia.
Joana d'Arc, (1412-1431) també anomenada
la "Donzella d'Orleans" heroïna nacional i santa 
patrona
de França. Uní a la nació en un moment crític i donà un gir decisiu a la
guerra dels Cent Anys a favor de França.
Va confessar haver vist Déu, Sant Miquel i les primeres màrtirs, les veus de les quals l'acompanyarien al llarg de la seva vida.
Va convèncer el rei de França, Carles VII, que ella tenia la missió divina de salvar França, després de l'aprovació d'un grup de teòlegs li concediren les tropes sota el seu comandament. Va morir a la foguera després de ser acusada de bruixeria i heretgia.
Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle (1623-1673), va ser una filòsofa contrària a la utilització de l’experimentació per accedir al coneixement. Durant el seu exili a París es va interessar per l'atomisme. Va escriure en vers el seu primer llibre Poems and fancies on explica la seva teoria sobre els àtoms.
Elisabetha Hevelius (1647-1693), astrònoma polonesa, filla d'un ric comerciant. Segona esposa de l'astrònom Johannes Hevelius. Treballà a l'Observatori de Danzing. Va publicar Prodomus astronomia (1690).
Maria Sibylla Merian (1647-1717), entomòloga més important del s. XVIII. En el taller del seu pare va aprendre tècniques de dibuixar i mesclar pintures. Va viatjar fins Amèrica Central, Surinam, on realitzà estudis empírics sobre insectes i plantes de la regió.
Gabrielle - Emilie Le Tonnelier du Breteuil, Mme. de Châtelet (1706-1749) Instal·lada en el castell de Cirey juntament amb Voltaire, realitzà experiments científics. Va organitzar com altres dones, el Saló de Cirey on es portaven a terme debats i demostracions científiques. La seva tasca va contribuir a la introducció del newtonianisme a França.
Elizabeth Fulhame Autora de "Assaig sobre la combustió" (1794), el seu propòsit inicial era trobar aplicacions pràctiques als seus experiments, però aviat es va passar al camp teòric. Encara que acceptava la nomenclatura de Lavoisier, va rebutjar en part la seva teoria de la combustió així com la teoria del flogist.Va ser elegida membre honoraria de la Societat Química de Filadèlfia, i el llibre va ser reimprès el 1810
Mary Wollstonecraft (1759- 1797). Escriptora i feminista
anglesa nascuda a Londres. Va ser 
membre
d'un grup d’intel·lectuals format pel poeta i artista William Black, el
filòsof polític angloamericà Thomas Paine, el químic anglès Joseph Priestly
i el pintor i escriptor anglosuís Henry Fuseli. A la seva obra més famosa,
"Vindicació dels drets en la dona" (1792) va afirmar que l'ideal del
matrimoni resideix en la afinitat intel·lectual i va recolzar la igualtat
educativa i d'oportunitats entre els sexes.
Jane Marcet (1769-1858), formà part d’un distingit cercle científic i literari anglès, amb els seus llibres Conversacions en Química publicat anònimament el 1805, és un diàleg informal entre una professora i les seves alumnes, Emily i Caroline, sobre els descobriments de l’època de Galvani, Volta, Franklin, Priestley, Berzelius, Lavoisier i Berthollet, entre d’altres.
Concepción Arenal (1820-1893), reformadora social i pensadora espanyola nascuda a El Ferrol (La Coruña). A partir d'una formació autodidacta va arribar a convertir-se en una de les dones espanyoles més destacades del s. XIX. Coneguda pel seu treball a favor de les reformes penitenciàries i d'activitats de beneficència. Fou el precedent d'iniciatives posteriors a favor de la formació i instrucció de la dona com primer pas per aconseguir la igualtat de drets en la societat. Proposava una orientació educativa i no repressiva del sistema penitenciari, que reformés el delinqüent en lloc de castigar-lo. Una de les seves obres més destacades fou Beneficencia, filantropía y caridad (1861).
Sonya Kovaleskaia (1850-1891), va pertànyer a la noblesa russa. El seu treball tracta sobre equacions diferencials, integrals abelianes i també dels anells de Saturn. El 1888 va guanyar el prestigiós Prix Bordin pel seu treball sobre la rotació dels cossos sòlids a l’entorn d’un punt fix. Al 1889 va rebre un premi de l’Acadèmia Sueca de Ciències i va ser elegida membre de l’Acadèmia de Ciències Russa.
Mileva Maric (1875-1948), filla d’un funcionari serbi, va estudiar al Politècnic de Zurich on va conèixer Einstein i amb qui es va casar. Sembla que va ser l’autora dels raonaments matemàtics per establir la teoria general de la relativitat. Al 1919 la parella signà un contracte de divorci, on hi constava que Albert donaria a Mileva l’import del Premi Nobel, si li era concedit. I així ho va fer el 1922.
Madame Curie (1867-1934). Fou
la primera dona en rebre un Premi Nobel de Física.
Juntament amb el seu marit descobriren el poloni (1898) i la radioactivitat en
el Tori (1898). així com el gas radioactiu Radó i aconseguí aïllar el
Radi metàlic.
Henrietta S. Leavitt (1869-1921). Va començar com a voluntària a l'Observatori de Harvard en 1895, on va ser la responsable del Departament de Fotometria Fotogràfica. Va treballar en l'establiment de magnituds de l'anomenada "Seqüència del Nord Polar" que després va ser adoptada pel Comitè Internacional de Magnituds Fotogràfiques. La contribució teòrica més important va ser l'establiment del període de lluminositat d'estrelles variables que el fan de manera molt regular.
Amelia Earhart (1898-1937). En 1928 es va convertir en la
primera dona que creuava l'oceà 
Atlàntic
en avió com passatgera i en 1932 va creuar part de l'oceà Pacífic des de
Hawaii a Califòrnia. El seu avió va desaparèixer misteriosament el 2 de
Juliol de 1938, quan volava des de Papua-Nueva Guinea fins l'illa de Howland.
Simone de Beauvoir (1908-1986). Novel·lista i
intel·lectual francesa que per la seva vida i 
les
seves obres va protagonitzar un paper important en el desenvolupament del
moviment feminista. Des de molt jove va donar mostres del seu anticonformisme
negant-se a acceptar el seu destí com a dona, mare i esposa. La seva filosofia,
que va compartir amb Jean-Paul Sartre, l'existencialisme i el compromís
polític d'esquerres entraren en crisis davant els horrors de la II Guerra
Mundial. La idea motriu que marca tota la seva obra es la idea de llibertat,
tant per les dones com per qualsevol individu. Cal destacar El segon
sexe (1949), una profunda anàlisi que s'ha convertit en la pedra angular
del feminisme, i que examina, des d'una perspectiva històrica, social i
filosòfica, l’alienació de la dona.
Cristina Berzosa
Vanessa Fernández
Lorena Lafuente
Diana Sequera
