Matemàtic i filòsof grec (Samos v. 570 - Metapont v.480 aC), fundador d'una escola que va tenir una gran influència al sud d'Itàlia i també a Grècia.

Els pitagòrics van estudiar les matemàtiques, l'astronomia, la musicologia, la fisiologia i la medicina, sempre sota la creença en una doctrina basada en el pensament fonamental que els números eren el principi de totes les coses.

Introdueixen per primer cop la noció de dualisme, perquè consideren que el món, la multiplicitat, és el resultat d'una lluita d'elements oposats que finalment s'unifiquen harmònicament.

 L'oposició entre les coses s'explica perquè tenen una arrel numèrica que fa que  es distingeixin com ho fan els nombres parells i senars. Els parells són il.limitats i els senars limitats.

La música és, per als pitagòrics, l'expressió més alta d'aquesta harmonia, gràcies a les lleis numèriques que regeixen els sons.

Nicòmac, a principis del segle II va transcriure la llegenda del descobriment de Pitàgores sobre les relacions numèriques que regeixen els sons:

"...va penjar 4 cordes, semblants entre sí per la substància, el gruix, la quantitat de fils i la torsió, i va fer que cadascuna aguantés un pes fix a l'extrem inferior; donà a cada corda una longitud absolutament igual i, d'aquesta manera, colpejant-les per parelles va reconèixer les consonàncies que cercava i que variaven en cada parella de cordes. Amb dos pesos de 12 i 6 va obtenir l'octava, d'aquesta manera va deduir que l'octava està en la relació de 2/1. Amb 12 i 8 va obtenir la cinquena, d'on va deduir la relació 3/2. Amb 12 i 9 va obtenir la quarta, que dóna la relació 4/3. Comparant els dos pesos mitjos de 9 i 8 va obtenir l'intèrval d'un to que li va donar la relació de 9/8..."

Sobre la        Història        El so        Ones sonores i        Sons          Sistemes        Intèrvals        Glossari     

 música                                              vibracions        harmònics      d'afinació