ACÚSTICA: mot provinent del grec akoustikos. És la part de la ciència física que estudia el so segons les seves característiques intrínseques, com poden ser la producció, la transmissió i la percepció. L'acústica fa una anàlisi física dels sons i estudia l'organografia, l'acústica de les sales i els fenòmens de fonació i audició.
COS PRODUCTOR (o SONOR): és aquell capaç de tenir un moviment vibratori, és a dir, que les seves partícules tinguin una elasticitat suficient (que puguin allunyar-se i acostar-se entre elles recobrant la posició inicial).
Els cossos sonors poden pertànyer a l'estat sòlid o gasós. En el grup dels sòlids n'hi ha de rígids (que poden ser de làmines o de plaques) i de flexibles (que poden ser de cordes o de membranes). Quant al segon grup, fa referència a tots aquells instruments que tenen aire en els tubs (trompeta, flauta,...).
MITJÀ TRANSMISSOR: és per on es propaguen les ones sonores que ha produït el cos sonor. Aquest mitjà tant pot ser sòlid, líquid com gasós.
Hi ha una velocitat de propagació (en una temperatura de 15ºC el so es propaga a 340 m/s). Com més elevada és la temperatura del mitjà, més ràpida és la velocitat de propagació del so, i a l'inversa.
D'altra banda el so es propaga més ràpidament a través d'un mitjà sòlid. El segon mitjà més ràpid és el líquid, abans que el gasós.
Ara bé, si un so es propaga més de pressa com més elevada sigui la seva intensitat, aquella no té res a veure amb què sigui més agut o més greu el so en qüestió.
ELEMENT RECEPTOR (l'oïda): serveix per captar les ones sonores que s'han produït i transmès. És qui selecciona i transforma aquestes ones sonores en so.
ONES SONORES: moviments que determinen en l'aire les vibracions d'un cos sonor i que, si un obstacle no ho impedeix, es propaguen en totes direccions, formant esferes concèntriques.
Sobre la Història El so Ones sonores i Sons Sistemes Intèrvals Glossari
música vibracions harmònics d'afinació
