El so i la música sempre han estat íntimament lligats, i és que és més que evident que sense so no podria haver-hi música.

Ja que el so és un fenomen físic la part de la ciència que s'encarrega del seu estudi és l'acústica.

Al llarg de la història de la humanitat, el concepte de so musical ha anat variant, concretant-se en tècniques, en formes i en organitzacions diferents i adaptades a les diferents necessitats de cada societat.

Des d'un punt de vista físic, el so és una forma de propagació d'energia que es produeix a partir del moviment ondulatori d'un cos elàstic. 

Per produir-se un so són necessaris un cos productor, un medi transmissor i un element receptor.

Des que el cos productor perd l'estat de repòs s'inicia el procés de transmissió. L'energia que es produeix desplaça les partícules del medi que les envolta. A més, aquestes provocaran el desplaçament de les partícules contigües i així successivament. Aquest fenomen provocarà les ones sonores, per concentració o per dilatació.

Igual que passa en llançar un objecte a l'aigua,

les ones que forma el so són omnidireccionals i concèntriques

Malgrat no poder captar tots els sons, l'oïda humana és capaç de percebre freqüències des de 20 fins a 20.000 cicles per segon. Aquesta percepció, però, varia d'uns a altres i es va perdent progressivament amb l'edat.

   Sobre la        Història        El so        Ones sonores i        Sons          Sistemes        Intèrvals        Glossari     

    música                                              vibracions        harmònics      d'afinació