HISTÒRIA
Al llarg de la història, la música s'ha anat desenvolupant com un art, l'objecte de creació del qual és un so sotmès a processos d'elaboració diversos, característics d'èpoques i estils determinats.
Habitualment es pren com a punt de partida per a l'estudi de la història de la música l'Edat Mitjana, ja que no es conserven documents d'etapes anteriors. Malgrat que a través de còpies medievals manuscrites avui dia es pot conèixer gran part de la teoria musical grega, poc se sap de la música pràctica, donat que és difícil desxifrar els documents de la Grècia antiga tot i haver establert un sistema clar de notació.
La música a l'antiguitat és bàsicament la de la Grècia clàssica, ja que la informació musical que es pot trobar d'altres civilitzacions encara és més precària que la d'aquesta. Per al teòric grec la música és "la ciència de tota proporció i de tota relació com a tal" i l'art musical una ordenació i una estructuració visible d'una entitat superior
La investigació matemàtica sobre el càlcul d'intèrvals s'atribueix des de sempre a Pitàgores.
Posteriorment, hi ha hagut altres filòsofs que s'han oposat a aquestes teories pitagòriques, tot emfasitzant la vessant moralista o pedagògica de la música. Aquest és, per exemple, el cas de Damó d'Atenes (s.V aC), que destacà la importància educativa de la música i considerà que la música exercia una influència directa sobre l'esperit i la societat, ressaltant una influència recíproca entre l'ànima i la música.
Quant a Plató, considerava que la música era un exercici efectiu d'un art i que com a productora de plaer s'havia de sotmetre a una valoració crítica de manera que el plaer generat per la música no actués en contra de l'educació.
Segons Aristòtil, el moralisme platònic, l'hedonisme musical i la metafísica pitagòrica s'uneixen per posar especial èmfasi en els aspectes psicològics i empírics del fenomen musical en detriment dels metafísics.
Reproducció d'una classe de música en un vas grec
L'Edat Mitjana cristiana continuà plantejant-se aquests problemes de l'antiguitat grega, tot examinant-los des de les noves concepcions religioses de l'època. Així, des de l'inici, la música formà part de la formació integral, que estava dividida en el trivium (ciències del llenguatge -gramàtica, retòrica i dialèctica-) i el quadrivium (ciències del càlcul -aritmètica, astronomia, geometria i música-). La música estava inclosa, doncs, a l'apartat de ciències i es relacionava sobretot amb l'anàlisi matemàtica i l'acústica dels sons.
Cancionero de los nobles (1277), que mostra tres músics.
Aquesta dicotomia s'ha mantingut al llarg dels segles següents, movent-se entre allò que fa referència a l'àmbit matemàtic i el que pertany a l'espiritual.
La música prepara, organitza i crea les seves pròpies estructures a partir d'un material sonor que és dinàmic i que es transforma i evoluciona al ritme de les necessitats expressives de cada època, societat i estil. Així és com es configuren una sèrie de formes, tècniques i normes convencionals que diuen com s'ha de fer música. Aquestes tècniques, formes o normes esmentades, són canviants segons la mateixa espècie humana, i han patit al llarg de la història constants adaptacions. El que sí és veritat, però, és que, mentre hi hagi naturalesa, la música és un fenomen viu i, com a tal, està en constant transformació i evolució.
Sobre la Història El so Ones sonores i Sons Sistemes Intèrvals Glossari
música vibracions harmònics d'afinació
