Abans de començar a maleir els organismes genèticament modificats i totes les substàncies additives del món, proposo que fem un recull de consideracions per arribar a avaluar l'estat de la Nació, aquesta nació que es diu Terra, que encara avui compta amb més micos que persones i més perill que extinció.

Hi ha, avui dia, mentre els uns es baten per l'or negre dels altres i els altres pels mèrits dels uns i tothom es mostra d'acord a condemnar les coses tristes des de la poltrona, tot apujant-se el sou per decret-llei qui en té l'ocasió, un i molts problemes estructurals. L'Àfrica, part del món vampiritzada fins la, ben patent avui, inassadollable set de l'home blanc formatget, compta avui dia amb no menys de trenta ciutats on una de cada cinc dones embarassades són portadores del virus d'immunodeficència adquirida.

¡Ai las, però, com perden l'immobilisme, segons quins, quan el lucre s'aveïna! No hi ha res com una bona sessió de lobbying polític per decidir que ja és hora d'entrar al ja ingent mercat farmacèutic africà. El progrés filtrat a comptagotes amb arguments de consell d'administració consabuts i beneïts per tota l'armada de l'establishment brettonwoodsià, ara sí, sembla que ens farà progressar. Però endarrere, perquè per pura matemàtica, si se t'acut comptar que el coneixement es dobli cada any i que l'estructura se'n beneficiï des de la titularitat dels factors de producció, a raó superior encara, l'augment popular "real" (que en són, d'eixerits, els replegalls de la demagògia mediàtica) d'un dos per cent interanual del nivell de vida suposa unes passes que, de tant agegantades, són un salt al buit cap a les etapes més fosques de l'edat mitjana. Pornograficitzant la història, la bursatilocràcia d'avui ens durà a la ciutadanoidia recalcitrant ortoromana i decadent que sucumbirà al setge dels mísers exclosos sense res a perdre, sense mitjans però amb raó. La cosa pot mirar-se amb menys dramatisme, fins i tot amb la joie de vivre que tant desconcerta dels africans. Però si només importa que el diner faci girar el món, qui ens defensarà (gratuïtament, s'entén) de menjar pitjor que les vaques i porcs que paren boges, de veure la nostra descendència en condicions laborals pitjors de les avui infligides a nens de tot el món extraeuropeu? Acarem-ho tot ja des de la responsabilitat, avui. Reciclem. Lluitem. Informem-nos. Aprenem. Siguem justos. Deposem la nostra injustícia. Veiem els nostres congèneres. Tinguem esperança. Per la dignitat.