BLAS INFANTE

Pare de la Pàtria Andalusa

Blas Infante va nàixer al bell poble andalús de Casares (Màlaga), el 5 de juliol del 1885 i va morir assassinat per una tropa de la Falange sota l’aplicació d’un ban de guerra, perquè "formà part d’una candidatura de tendències revolucionàries en les eleccions del 1931 i successius fins al 1936 i se significà com a propagandista d’un partit andalusista o regionalista andalús", condemna aquesta que li fou donada 4 anys després de mort.

Blas Infante es crià en la vila. Jornaler amb sang morisca andalusa, el Pare de la Pàtria Andalusa va veure passar la fam pels carrers del seu poble, i va sentir el pesar de la pobresa del seu país.

Del 1896 al 1900 va estar internat al col·legi dels Escolapios de la vila d’Archidona, però als 15 anys d’edat, el jove Blas ha d’interrompre els estudis per a treballar d’auxiliar al jutjat del seu poble. El desastre de Cuba apreta la indústria madrilenya i catalana, i el govern centralista no té més remei que crear colònies interiors com Extremadura o Andalusia.

Fins al 1904 no reanuda els seus estudis. L’esforç dels seus padres per l’estudi i formació dels seus fills els duran a la definitiva pobresa, com es pot comprovar en les cartes que els enviava la seva mare i que encara es conserven a la casa de Coria del Río.

Blas prossegueix els seus estudis a Granada durant dos duríssims anys en què cursà tota la carrera de Dret i part de Filosofia. Allà pren contacte amb altre  ingredient del seu futur nacionalisme andalús: La Cultura d’Al-Andalus.

Ja amb 24 anys és notari. Això no obstant, no deixa d’aprofundir més encara en la cultura andalusa, intenta ficar-se totalment en la mateixa arrel d’Andalusia. Exerceix a la notaria de Cantillana i assisteix a l’Ateneo de Sevilla, on per primera vegada escolta un discurs andalusista, pronunciat per Mario Méndez Bejarano. Així s’adona que l’Andalusisme estava lluny de ser mort.

Es troba de cara amb el georgisme. Així, al Congrés Internacional Georgista que se celebrà a la ciutat andalusa de Ronda el 1913 ell va dir: "La terra més fèrtil d’Espanya està tancada al treball", "els bous engreixen en les terres que es neguen als homes forçats a emigrar". Blas Infante contacta així amb un dels grans problemes andalusos, la terra, secular espina andalusa.

Blas Infante amb el pas del temps radicalitza la seva postura andalusista, passant del regionalisme a l’Assemblea de Ronda (1918) al nacionalisme de l’Assemblea de Còrdova (1919). Blas Infante hi va arribar a demanar la independència plena d’Andalusia: "Rebutjarem la representació d’un estat que ens deshonra (...) Declarem-nos separatistes d’aquest Estat (...) que ens desqualifica davant la nostra pròpia consciència i davant la consciència dels pobles estrangers. Avergonyim-nos d’haver-ho patit i condemnem-ho al menyspreu". Aquest Blas Infante tenia molt poc a veure amb el Blas Infante que ens promocionen, totalment desfigurat i descafeïnat. Infante feia també seva una dita de Ganivet: "Més bé hi ha a la península dues nacions: una, al nord, Espanya; una altra al sud, Andalusia".

Blas Infante comença a simpatitzar amb l’anarquisme. Per això en l’himne nacional d’Andalusia, que el mateix Blas Infante va fer, es diu: "Andalusos: alceu-vos, demaneu Terra i Llibertat...". Aquesta és una tremenda i inusual frase en els himnes d’aquesta mena.

Blas Infante es casa i es trasllada a viure a Sevilla, on funda l’Editorial i Biblioteca "AVANTE", amb la qual publicarà alguna de les seves obres. Per la dictadura de Primo de Rivera, però, queden suspeses les activitats andalusistes. Permuta la seva notaria de Cantillana per una altra d’Isla Cristina a la costa de Huelva, on s’instal·la a finals del 1923.

En aqueix temps realitza el seu desitjat viatge a Marruecos. Es trasllada al Desert d’Agmat, on visita la tumba d’Al-Motamid, l’últim rei de Sevilla. All à va conèixer els descendents d’aquest monarca andalús.

En finalitzar la Dictadura, aconsegueix traslladar-se com a notari a Coria del Rio. Allà a Sevilla, ja en la 2a República, constitueix les Juntes Liberalistes d’Andalusia. Els dies 29, 30 i 31 de gener de 1933, la Diputació Provincial de Sevilla convoca una assemblea de tots els municipis i Diputacions per a la discusió definitiva d’un avantprojecte de Bases; actuant com a Secretari, José Andrés Vázquez; formant el Pare de la Pàtria Andalusa, el mateix any en novembre, candidatura amb Eduardo Ortega y Gasset per la circunscripció de Màlaga, on es presenta com a Andalusistes Independents.

A instància de la Federació de Municipis Andalusos, es constitueix el 1934 una Junta d’Acció Andalusista, de la qual sortiria després una comissió Pro-Estatut, a fi de propagar l’esborrany aprovat a l’Assemblea de Còrdova.

L’any 36 i després de les eleccions celebrades en febrer s’intensifica encara més la campanya andalusista per l’autogovern. Blas Infante es proposat per a la Presidència de la nova Assemblea que se celebra el dia 6 de juliol. La setmana següent té lloc a la Diputació de Cadis una magna reunió de tots els pobles de la província, després de la qual es va fer solemnement la bandera nacional d’Andalusia a l’ajuntament de Cadis, dirigint una locució per ràdio posteriorment a Jerez de la Fra. El 14 de juliol a Sevilla es repiteixen els actes, col·locant-se igualment la mateixa Bandera a l’ajuntament sevillà. Mentre, l’himne d’Andalusia, que sobre una idea musical de Blas Infante havia harmonitzat el mestre Castillo, s’estrena en un concert de la Banda Municipal a les 7 de la vesprada del divendres 10 de juliol del 1936, dirigida pel propi mestre Castillo, és a dir, tan sols 8 dies abans de l’inici de la Guerra Incivil, com l’anomenava el Pare de la Pàtria Andalusa.
        Quan esclata la guerra, Blas Infante permaneix des del 18 de juliol del 1936 a la seva casa de Coria, fins que el dia 2 d’agost és detingut i dut com un delinqüent a una caserna de Falange instal·lada a l’Edifici de la cambra Agrària del carrer Trajano de Sevilla, on va passar 48 hores, fins a ser traslladat a una improvisada presó instal·lada al cinema Jáuregui.

La nit del 10 d’agost al tall de la matinada, és conduït fins a l’altura del KM.4 de la carretera de Carmona, junt al l’antiga Huerta de las Clarisas, on és afusellat sense pietat, per l’aplicació d’un ban de guerra que en definitiva era una nova versió de la llei de fugues.
Blas Infante cau a terra després de cridar dues vegades.

VISCA ANDALUSIA LLIURE !!