1. Introducció:
En el nostre treball, ja que parlem de com els mitjans de comunicació tradicionals cada vegada tenen una presència més significativa en l'àmbit d'internet, i analitzarem diferents diaris i revistes que hi tenen una pàgina, hem trobat interessant el fet d'analitzar com es construeix una pàgina en aquest nou i tan potent mitjà de comunicació. És a dir, explicarem quins són els processos que cal seguir per digitalitzar un diari o una revista.

Primer de tot s'ha de partir de la idea que bàsicament una pàgina a internet és un suport, és un medi virtual a través del qual es transmet una informació. És a dir, la creació d'una pàgina a internet és un acte comunicatiu que en el cas dels mitjans de comunicació té una finalitat molt clara: la d'informar.

Saber què vols comunicar, amb quina ordre de prioritats vols transmetre aquella informació, a quin públic anirà dirigida... són una sèrie d'elements fonamentals a l'hora de construir la pàgina digital, ja que segons hagi de complir uns objectius o uns altres, la seva configuració es durà a terme de manera diferent.

La gràcia d'internet rau en donar un bon servei, les pàgines han de ser un punt d'entrada important per accedir a tot el coneixament que a tu t'interessi accedir. És important per l'empresa expositora ponderar molt la imatge que es dona perquè el client no se senti enganyat quan adquireixi la revista o el diari. S'ha de saber trobar un punt d'equilibri, sempre tenint present que una pàgina a internet és la teva carta de presentació.

En el cas d'una revista o d'un diari, pot haver-hi diverses maneres de presentar aquest mitjà a internet. Bàsicament podem fer-ne tres classificacions:

· Una primera opció és posant-hi tota la revista, és a dir, digitalitzar íntegrament tota la publicació perquè la gent en comptes de comprar-la la llegeixi lliurement allà, com si tingués tota la revista.

· Aquesta segona opció, és la més utilitzada, i es tracta d' ensenyar-ne només una part. Es mostren només els titulars -i se'n fa un breu resum- per incitar-ne la compra. És com un aparador, on s'ha d'intentar mostrar una part atractiva perquè llavors els consumidors s'interessin per la publicació i vulguin adquirir-la per llegir tot el què hi ha en el seu interior. Normalment el què trobem en els casos de les revistes que fan d'aparador, com a norma general a totes, és a més a més dels titulars, una fitxa tècnica amb el nom de tothom qui configura la revista (director, col.laboradors, grup editor...). També trobem sempre una pàgina de contacte amb la redacció de la revista ja sigui per subscriure-t'hi o bé sigui per poder enviar un e-mail donant el teu punt de vista sobre la revista.

· I una tercera opció que fan diaris importants (no els espanyols) com ara Le Monde francès o el Herald Tribune anglès, el què fan és una pàgina de titulars i si vols entrar dins la resta del diari has de pagar. Això també ho fan revistes especialitzades en determinats temes com ara per exemple revistes científiques.

2. Elaboració de la pàgina:
En aquest apartat el què farem serà analitzar el diferents procediments per elaborar una pàgina (ens basarem en el segon model -dels anteriorment esmentats- de pàgina d'un mitjà de comunicació, el que només "ensenya la poteta" perquè llavors nosaltres comprem la revista o el diari.

Primer de tot, cal escriure el textos, i aquest procediment el realizarem simplement amb un processador de textos normal ja sigui el word, el work..., llavors el què cal fer és escanejar les fotografies i posar-les a una mida estàndard, l'adequada per la plantilla que tingui la teva pàgina web (més endavant parlarem del què és aquesta plantilla). Aquestes fotografies han d'estar amb qualitat pantalla, i és que en el procés de digitalització hi ha diverses qualitats:

-Qualitat impremta. És la màxima qualitat que poden assolir unes fotografies escanejades.
-Qualitat impressora làser.
-Qualitat impressora "xorro de tinta".
-Qualitat pantalla.

Aquesta darrera és la que habitualment s'utilitza pels diaris i les revistes que trobem a internet. Aquesta qualitat permet que les fotografies es vegin perfectament bé a la pantalla però el què no massa aconsellable és llavors imprimir aquestes imatges ja que perden molta nitidesa. L'avantatge que té fer-ho amb aquesta qualitat és que com que hi ha molts pocs beats, només els justos perquè es vegi la imatge en pantalla, això facilita que aquesta corri a través de la xarxa a molta més velocitat. La quantitat d'informació que ha de passar per la línia telefònica si la qualitat de les fotografies es molt alta, és molt elevada i per tant triga molt més a descarregar-se la imatge. Les qualitats més elevades normalment s'utilitzen quan l'usuari especifica a la revista que vol imprimir-se unes determinades fotografies i li interessa que la seva impressió sigui clara i nítida. Ara bé en revistes científiques, artístiques, de disseny... a vegades també podem trobar-nos amb una qualitat d'imatge més bona, i per tant els digitalitzadors empren una qualitat més elevada.

Normalment totes les revistes treballen amb una plantilla ja establerta. És a dir les pàgines d'internet es configuren en base a una plantilla que a cada edició, cada cop que s'han de canviar les imatges, els titulars etc... només cal inserir en els espais ja pre-establerts en aquesta plantilla. És una plantilla amb diferents cel.les de mides , formes i colors que cada dissenyador gràfic construeix, i on hi ha ja delimitats els espais per les fotografies, pels textos, pels anuncis.... Cada vegada s'han d'anar adaptant els diferents números de la revista a aquesta estructura.

Ara bé, tot i que habitualment es segueix la mateixa presentació (és el mateix que en les publicacions impreses) a vegades, perquè l'usuari no es cansi de veure sempre el mateix format, cada cert temps els dissenyadors de les pàgines poden variar una mica els colors, les formes etc...és a dir, fer una remodelació del format, tot i que com ja hem dit, en les revistes i diaris més seriosos això no s'acostuma a fer amb una periodicitat massa freqüent.

3. L'adreça electrònica:
A l'hora de posar una adreça a internet, en principi i per defecte, aquesta ve condicionada pel servidor que tu tens. És a dir, és una variant d'aquest servidor, on sempre hi apareixerà el nom d'aquest. Ara bé, el que tots els diaris i revistes fan habitualment -sobretot les més reconegudes i amb un ressò més gran- és comprar un nom a nivell mundial. És l'anomenat domini. El què s'ha de fer a l'entitat que es dedica a això és pagar un registre per tenir l'exclusiva mundial d'aquest nom. Un cop ja tens l'exclusiva, ja pots simplificar el nom, ja que llavors ja no es tracta de la variant d'un servidor sinó que és el teu propi nom. Òbviament, un dels requisits fonamentals és que aquell nom que tu demanes no existeixi, que sigui exclusiu.

Quan tu has comprat el nom en un servidor determinat, el què has de fer és enviar-hi la teva pàgina, que de fet és com un arxiu normal, com si enviessis qualsevol document fet amb un processador de textos. Aquest procediment l'has de fer a través d'uns programes que es diuen FTP (file transporter protocol). Es tracta d'un programa que al accedir-hi et demana simplement el nom de l'ordinador on vols enviar el teu document. Un cop has entrat a aquest ordinador que és el que faràs servir de servidor, la pantalla et queda dividida amb dues parts, en una part veus el teu ordinador, i a l'altre l'espai que t'han deixat en aquell servidor per mostrar-hi la teva pàgina, llavors envies el teu arxiu que aquell servidor ja té registrat, i un cop has fet aquest pas, la teva pàgina ja navega per internet. Ja és dins de la xarxa.

4. Promocionar-te a la xarxa:
Ara bé, una vegada fets tots els procediments fins ara esmentats, encara ningú no sap que la teva pàgina està navegant per la xarxa i el pas següent és donar-la a conèixer. És a dir, el què cal fer seria l'equivalent a posar la teva o les teves pàgines a la guia telefònica, en aquest cas, la d'internet. Aquesta guia són els buscadors.

Els buscadors són uns ordinadors que tenen uns índex immensos, capaços d'emmagatzemar molta informació, i que et relacionen paraules claus amb diferents pàgines web. Ara explicarem com fan aquest procediment de relacionar.

Primer de tot el què han de fer els diaris o revistes que vulguin que la seva pàgina formi part de la memòria dels buscadors (fet que gairebé sempre passa, ja que és molt interessant que la teva pàgina hi sigui, per tal de que el màxim de gent possible la visiti) és donar la pàgina d'alta.

Perquè aquesta pàgina la trobin aquests ordinadors especials anomenats buscadors, ha de tenir "meta-tags", que són les paraules a través de les quals tu vols que et busquin. És a dir, paraules relacionades amb el nom de la teva revista o del teu diari que tu pensis que la gent intuïtivament pot ser que utilitzi per tal de localitzar-te si no sap la teva adreça exacta. És a dir paraules clau, o bé temes que es poden relacionar directament amb l'àmbit de la publicació.

Aquests buscadors et permeten un nombre tan elevat d'entrades que fins i tot el què es fa és posar paraules pensant amb què la gent s'equivocarà, és a dir, si per exemple, una possible paraula clau seria "informació" pots introduir-hi la paraula "infmació", i que a ja directament et surti la teva pàgina web citada). Evidentment quan més paraules claus posis per les quals la gent pugui accedir a la teva pàgina, més probabilitats hi haurà que sigui coneguda i visitida.

S'han de buscar el màxim d'àmbits en els quals es podria incloure el teu diari i revista, és a dir, totes aquelles paraules que tu creguis que el teu client intuïtivament pot seleccionar per tal de buscar-te. Així doncs, la gràcia en saber-se promocionar a internet rau en el fet de saber trobar unes bones paraules claus a través de les quals sigui ràpid i còmode de trobar la teva pàgina.

5. Control estadístic de visites:
Un altre tema és el de controlar el nombre de visitants que llegeixen la pàgina. Gairebé totes les pàgines porten incorporat un sistema que recull tot el nombre de visites que rep la pàgina per tal de que l'entitat o l'empresa porti un control estadístic del nombre de navegants que hi van.

Aquest és un aspecte important pel què fa l'àmbit publicitari, i és que el tema de la publicitat per internet va directament relacionat amb l'afluència de visitants que té una pàgina, és a dir, és obvi que quan més visitants tingui el teu diari o la teva revista, més interès hi haurà per part dels anunciants de publicitar-s'hi. Cal dir que l'anunci en aquest cas serà més car. De fet és el mateix fenòmen que la premsa escrita pel què fa al tema de la publicitat i els anuncis, tot i que en les revistes o diaris digitalitzats on només hi hagi una única pàgina principal (que és la que habitualment conté el major nombre d'anuncis, i en alguns casos és la única que en té de manera exclusiva) doncs hi ha un espai habitualment reduït pels anuncis i llavors la competència entre les empreses anunciants per tenir-hi lloc és més gran que en la publicació impresa.

A més a més del tema de la publicitat, aquest control estadístic també és una eina que serveix a l'empresa i en especial al digitalitzador per tal de modificar o redireccionar el caire o alguns aspectes de la web. Ja que pot valorar quines són les seccions més visitades, a quines l'internauta hi passa més estona.

Tot aquest control estadístic es duu a terme a través dels anomenats contadors. De contadors n'hi ha de diversos tipus, però els més utilitzats són dos:

· Uns que simplement conten. És a dir, cada vegada que algú visita la teva web, queda registrada l'entrada d'un nou visitant però no s'hi especifica ni l'estona que s'hi ha passat, ni si ha anat a alguna altra pàgina de la teva revista o el teu diari, o bé simplement s'ha quedat a la pàgina principal...( sí que t'informen el lloc de procedència del visitant, és a dir, amb el servidor que han accedit a la pàgina del diari o la revista )
· Uns altres que són molt més complexos, i que són capaços de donar-te una informació molt més específica, com ara quans impactes hi ha hagut en cada una de les diferents pàgines, els minuts que cada visitant ha estat allà, la procedència exacta de l'internauta...etc (amb aquest control estadístic de temps en el teu web site, és el que l'empresa utilitza per tal de canviar el format o contingut d'una pàgina en funció de l'èxit que vegi que té).

6. Avantatges respecte la premsa impresa:
Tot i que encara sembla força lluny el dia en que tothom substitueixi els diaris tradicionals pels digitals, i és que cal dir que resulta més còmode llegir sobre paper imprès que no pas sobre una pantalla, i és que quan fa una estona que vas llegint, arriba a un punt que tot et comença a ballar i fins i tot a vegades fa venir una mica de mal de cap... sí que podem dir que Internet té uns avantatges respecte la premsa tradicional. Un de molt clar, potser el que més, és la facilitat que comporta pel què fa la búsqueda selectiva d'informació.

Internet és un mitjà que et permet buscar notícies determinades sense que hagis d'haver de mirar tota la publicació, en els casos en què l'únic que t'interessa és un àmbit, un tema o una notícia en concret. És a dir, dins de la publicació o les publicacions pots centrar-te amb només uns àmbits, o fins i tot amb una determinada notícia o un personatge i anar directament a llegir aquella informació. És a dir, et permet de ser molt més selectiu.

Per posar un exemple de la recerca d'informació selectiva, hi ha una pàgina (www.titulares.com) que és un buscador a revistes i diaris diversos. El què has de fer és posar-hi una paraula clau (pot ser un tema, una notícia en concret, un nom d'un personatge d'actualitat (polític, cantant...) i llavors el què et fa la pàgina és buscar-te tots els titulars de totes les notícies de revistes espanyoles on hi apareix informació d'aquell tema. Aquest tipus de pàgines són immensament útils quan busques una informació concreta ja que a més a més de que se't proporciona d'una forma ràpida i còmode, també et permet contrastar i comparar la mateixa notícia en diferents publicacions.

Una altra possibilitat que també hi ha pàgines que t'ofereixen és la de poder seguir un tema (un requisit important que ha de tenir aquest tema és que sigui d'interès general i que faci un cert temps que està essent motiu de notícia. Per exemple, els atemptats d'ETA últimament, l'epidèmia de les "vaques boges"...) i llavors se't mostra molta informació sobre aquell tema, però no només la diària, sinó també informació que està recopilada de dies anteriors. Altres diaris o revistes importants ofereixen el servei de que tu com a client, puguis rebre informació sobre un tema determinat. És a dir la publicació t'avisa a través del correu electrònic que aquell número parla del tema que has sol.licitat informació. Això és una gran avantatge respecte la premsa escrita si el què t'interessa és només informació sobre un tema, i és que amb la premsa escrita tradicional has d'estar subscrit al diari o la revista complerta, no pots ser selectiu amb la informació.

Així doncs, actualment molta més gent utilitza internet com a eina per buscar informació determinada que no pas com a diari virtualitzat.

7. Adquirir el diari o revista des d'Internet:
Per parlar de l'àmbit de la compra a la xarxa val la pena mencionar que aquest és un àmbit que dia a dia va prenent més terreny, tot i que es pot considerar que és el camp que encara és més verd de la xarxa, és el camp de la compra. El tema de que hi hagi transaccions econòmiques és el fet que fa més "por" als usuaris, i és que com se sap, aquestes poden ser interceptades pels anomenats pirates informàtics.

El què fan moltes revistes o diaris, més que vendre la seva revista a través d'internet -cosa que no s'acostuma a fer ja que es tracta de quantitats no massa elevades, i el més habitual és que la gent vegi la revista allà i si llavors li agrada o li interessa vagi al quiosc a comprar-la-, és facilitar el poder-te fer soci d'aquella publicació. T'ofereixen un formulari que has d'omplir amb les teves dades personals. Com que fins i tot això d'haver de deixar les teves dades navegant per la xarxa no acaba de convèncer a tothom, una altra opció és que la revista t'ofereix la possibilitat d'imprimir un full on has d'omplir també un formulari que llavors has d'enviar per fax o bé per correu, dos sistemes avui en dia encara més fiables per molts consumidors. Precisament un dels temes amb què més s'està treballant actualment és amb el d'augmentar el sostre de seguretat que es té amb tot tipus de transaccions (ja sigui per exemple informació confidencial, números de compte corrent...).

8. Internet i la Globalització:
Totes les tecnologies tenen avantatges i inconvenients. Internet és un mitjà on encara falta molt per explotar, que podríem dir que tot just s'està constituint. L'opinió de gent que es mou en aquest àmbit (sobretot de digitalitzadors de revistes amb els quals hem parlat per elaborar aquest apartat del treball) consideren que Internet és una gran revolució igualable a la que va ser la impremta -fet que va comportar un accelerament de la història perquè era molt més fàcil d'accedir al coneixament- actualment amb internet molts coneixaments d'àmbit molt divers s'estan escampa molts coneixaments. Internet ha permès accedir - és com un únic i sol dipòsit- ,sempre que en molts casos superis la barrera de l'idioma, a un gran volum d'informació d'arreu del món que abans era molt difícil d'accedir o bé no podies arribar a tenir-la mai.

I parlant d'Internet és obligat fer menció al fenòmen de la globalització. I és que internet és una eina que està promovent una gran uniformitat de la informació. L'àmbit dels mitjans de comunicacó va prenent un caire d'àmbit mundial cada vegada més gran.

Ja que ens hem introduit en el fenòmen de la globalització hi trobem punts de vista a favor i n'hi trobem en contra. Hi ha qui veu que és una bona eina pel què fa el punt de vista econòmic, com per exemple l'opinió de la revista Actualidad económica: «la integración económica internacional, el intercambio comercial y capital entre los países, la ruptura de fronteras arancelarias y nacionales, la libertad de movimientos sin apenas restricciones entre Estados han hecho más por el desarrolo del mundo que la autarquía, el nacionalismo a ultranza, los sistemas cerrados y el Estado intervencionista. Hay efiectivament muchos países que viven debajo del nivel esperado de renta, pero hay muchos que han salido o estan saliendo del subdesarrollo estos últimos años. Y esto es gracias a la globalización y al impacto de nuevas tecnologías, sobre todo internet que sin la globalización apenas existirían».

Totes les persones que formem part d'un estat -evidentment ens situem dins d'estats democràtics-, tenim dret a crear mitjans de comunicació per a difondre informació, i d'una altra banda a ser receptors d'una informació emesa per diverses vies o suports materials de comunicació (premsa escrita, radio, TV, internet...).Tot en el marc del pluralisme informatiu com a valor constitucionalment reconegut.

Tanmateix, l'exercici del dret a comunicar i rebre informació està sotmès a una sèrie de condicionaments que a vegades qüestionen les bases democràtiques que el fonamenten. Per exemple, les televisions públiques no sempre responen al principi necessari de neutralitat, ja que imposen els plantejaments de les majories polítiques que "tutelen" el canal televisiu. No sempre rebem la informació d'una manera clarament objectiva sense que hagi estat supeditada a manipulacions prèvies, ja siguin de tipus ideològic, econòmic...

D'altra banda, quina podem considerar que és la informació del tot objectiva? I és que inevitablement cada persona percebem la realitat des de la nostra visió personal, des de la nostra situació com a ciutadans d'una nació. El que està clar és que no se'ns explica tot. No interessa. I aquí tornaríem entrar en el tema de la globalització i el poder reduït en mans d'uns grans i poderosos sector econòmicament dominants. Intrernet acutualment és una eina que exemplefica clarament aquest poder centralitzat en un únic mitjà. Un mitjà que va prenent més força dia a dia. Tot aquest tipus de reflexions ètiques respecte tot el món que envolta internet i tot allò que s'hi publica és un debat obert, que planteja encara molts interrogants.