|
1. Introducció: El primer que ens cal fer, ara, però, és delimitar el camp
de treball. Es buscaren diaris locals. Però en aquest àmbit,
trobàrem infinitat de publicacions de periodicitat variable, moltes
d'elles gratuïtes que s'estan estenent per les nostre contrades,
amb una mínima finalitat informativa però alhora una clara
vocació comercial, ja que molts d'ells estan concebuts com a fulletons
de publicitat amb notícies entremig. És cru però
és així. Per això, decidírem que tan sols
entrarien a formar part de la nostra mostra aquells diaris "de tota
la vida", amb una edició paper que cada matí arribés
al quiosc de la cantonada, i que, a més, tinguessin una pàgina
web a l'inici del nostre treball. Però hem fet dues excepcions importants. La primera és
refereix a El 9 nou (www.el9nou.com), que inicià les seva vida
internauta aquest mes de març, quan ja teníem mínimament
avançat l'estudi de la resta. Però vàrem considerar
interessant fer un esforç per incloure-li. L'altra excepció
fa referència a www.diaridebarcelona.com, una web que no té
darrera cap diari imprès, però que per la seva alta innovació,
i pel fet de ser l'únic referent que teníem de la capital
(la resta eren del centre de la província o senzillament d'altres
demarcacions), també vam creure oportú incloure-li. Així
doncs, l'únic suport que realment trobem a faltar és El
Punt. [Nota de l'autor de la versió web: en
el moment de fer l'estudi, el diari El Punt no tenia activa la pàgina
http://www.elpunt.com] 2. Presentació de les webs que formen la mostra de l'anàlisi. Procedim, abans d'entrar en l'estudi comparatiu de les diferents webs,
a presentar-les, el que farem amb un breu text (alguns cops facilitat
pels mateixos encarregats de l'espai, o bé trobat per nosaltres
mateixos a la xarxa) i una imatge de la home page, la primera portada
que trobem del diari en teclejar la seva adreça. http://www.diaridebarcelona.com
Diari de Barcelona: Com ja s'ha apuntat, la principal característica
és que no disposen d'edició paper, i que es subvencionen
amb pressupostos públics de l'Ajuntament de Barcelona. http://www.diaridegirona.es
Diari de Girona:És un dels més clàssics, amb les
notícies classifica- des per les seccions habituals, i no molta
ambició innovadora, per ara. http://www.diaridetarragona.es
Diari de Tarragona: Com a principal defecte, la combinació arbitrària
de català i castellà. Com a virtut, les notícies
interactives, i les quatre versions (que no edicions): Tarrgona, Reus,
Costa i Terres de l'Ebre. http://www.el9nou.com
El 9 Nou: Recentment inaugurat, presenta tres edicions molt diferenciades,
encara que amb un dissenys calcat, per les tres edicions impreses: Osona-Ripollès,
Vallès Oriental i Vallès Occidental. És un dels més
humils, i per tant, dels que oferreix més vincles. http://www.lamanyana.es
La Mañana: Aquest diari de ponent té una web també
força clàssica, combinant català i castellà.
En destacaríem el vincle amb l'ACN i la botiga virtual. http://www.regio7.com
Regió 7: El diari de les comarques de la Catalunya més cèntrica
ens ha donat fet une demostracions d'humilitat i d'interactivitat que
són dignes de menció. Llàstima que no sigui gaire
còmode de consultar. http://www.diarisegre.com Segre: L'altre diari de ponent també té una web força clàssica, però és l'únic que promociona la seva regió. L'altra avantatge és que amb l'avantatge que la seva web són dues: http://cat.diarisegre.com i http://es.diarisegre.com, una en català i l'altra en castellà. Cal dir i criticar que si teclegem la pàgina home (www.diarisegre.com), accedim a l'edició castellana. 3. Anàlisi de les webs dels diaris regionals catalans. 3.1) Continguts i característiques comunes: Evidentment, i la raó així ens ho fa preveure, la característica
bàsica de la pàgina web d'un diari (independentment de l'abast
geogràfic, l'esperit innovador o la intenció d'aquest en
fer-la) ha d'incloure, en primera instància, les notícies
recents. Però com veurem a continuació, hi ha altres aspectes
comuns, entre les pàgines web dels diaris regionals analitzades. Un altre aspecte molt interessant de les notícies és que
siguin recents. I si és possible, més recents que al mateix
diari (en suport paper). És a dir, que si fem una consulta al vespre,
ja hi trobem notícies del que ha succeït al llarg del dia,
encara que no s'imprimeixin fins al matí següent. En aquest
sentit, s'endú en premi Diari de Barcelona, que, segurament gràcies
a no haver d'estar pendents d'elaborar una edició impresa, es permeten
actualitzar (teòricament) cada quinze minuts. En segon lloc, voldríem
assenyalar que tant Regió 7 com La Mañana ofereixen d'una
manera o una altra, el vincle amb INTRA-ACN (l'Agència Catalana
de Notícies), que també possibilita més actualització
que diària ofertada per la resta de webs. I si diem per la resta
vol dir per tota la resta. Fins i tot les edicions Osona-ripollès
i Vallès Oriental d'El 9 nou presenten una actualització
diària, a pesar que tan sols es publiquen bisetmanalment (dilluns
i divendres). Caldria assenyalar també que no tots les classifiquen de la mateixa
manera. El més estès és classificar-les segons les
seccions pròpies del diari (edició impresa), és a
dir: (normalment:) local i/o regional (aquesta és l'única
que ofereixen El 9 nou, Regió 7 i el Diari de Barcelona en portada,
és a dir, sense vincles), autonòmica i/o estatal, internacional,
informació econòmica, política cultural i d'esports,
opinió, successos, etc. Aquesta classificació la fan servir
(amb més o menys variacions) el Diari de Tarragona, el Diari de
Girona i La Mañana. Segre i Diari de Barcelona organitzen les notícies
de més a menys recents, i El 9 nou i Regió 7 (si bé
ja hem assenyalat que tan sols ofereixen informació regional) en
teoria no semblen seguir cap criteri,. I encara que el segueixin, no tenen
l'opció d'accedir directa i exclusivament a un sol tipus de notícies.
Finalment, una de les grans avantatges de l'edició digital: l'hemeroteca,
arxiu o, senzillament cercador. Totes les webs (excepte la d'El 9 nou,
de molt recent creació) ofereixen l'opció de buscar en totes
les edicions passades una notícia a partir d'una frase, paraula
o nom que puguin estar-hi relacionats. (i per tant, figurar al titular
o al cos de la notícia). Algunes webs, però, per la seva
recent creació, o, senzillament, per oferir més possibilitats,
tenen l'opció de cercar per tota la xarxa, a través de vincles
amb buscadors ja consolidats en la ment de grans internautes: Google,
Yahoo, Lycos, etc. Com hem dit, però, les similituds entre les pàgines web
dels diaris regionals de Catalunya no es limiten al fet d'incloure notícies
(més o menys recents, desenvolupades i classificades). Hi ha altres
aspectes que es repeteixen tot sovint: Però les possibilitats de la xarxa no s'acaben aquí, i,
en la majoria de casos, això s'ha aprofitat: D'una banda, trobem
les enquestes (Segre i Diari de Girona), que ens permeten donar la nostra
opinió sobre un tema d'actualitat, amb una resposta fàcil
(normalment sí o no), i veure tant l'evolució en temps real
dels resultats com els mateixos d'enquestes efectuades amb anterioritat.
Però això, de fet, podria ser tan senzill com digitalitzar
el sondeig diari que El Periódico fa a través del telèfon. Així doncs, a l'altra banda, trobem l'estrella de la interactivitat:
els fòrums o debats. Si sovint ens hem vist amb ganes de començar
a respondre a qui escriu cartes al director, i establir-hi una discussió,
les webs ens ofereixen el marc ideal: espais on podem proposar un tema,
donar-hi la nostra opinió, i anar veient com internautes com nosaltres
ens donen la raó o ens contradiuen. Normalment, hi ha l'opció
d'expressar una opinió nova, contestar algú o iniciar un
nou tema de debat. També en aquest apartat hem marcat nivells: els diaris lleidatans
i el tarragoní, que no ofereixen l'opció (tan sols cartes
al director), estarien situats en el graó més baix. Al mig,
El 9 nou i el Diari de Girona, que tot i oferir la possibilitat encara
no han aconseguit que els seus lectors en facin ús. En el més
alt, Regió 7 (que es permet tenir un fòrum per escolars,
un per esportistes, i un grup sense un auditori determinat) i el Diari
de Barcelona, que disposa de gran quantitat de fòrums oberts (i
tan plens d'opinions com plens de cossos estan els carrers cèntrics
de la capital catalana). Finalment, cal assenyalar que tant Segre com Regió 7, El 9 nou i el Diari de Tarragona ofereixen informació sobre la història del diari (tots) i/o sobre el procés d'elaboració d'un exemplar (El 9 nou) i/o sobre el finançament i l'organigrama de l'empresa redactora i editora (tots), i fins i tot sobre l'accionariat de la mateixa (Segre, El 9 nou i Regió 7). 3.2) Particularitats destacables: Característiques diferenciadores Finalment, trobem el cas singular del, com no, Diari de Barcelona, aquest
que aprofita molt bé el fet de no tenir edició paper de
manera que es pot centrar en la digital. El cas, ara mateix és
que aquesta web és en general en català, però la
majoria de les seves seccions estan també disponibles en anglès.
Un detall de la Barcelona cosmopolita i oberta als estrangers. No voldríem
entrar en les valoracions polítiques d'uns i altres bilingüismes,
però oferir una pàgina en anglès (a banda d'afavorir
l'obertura al món i per tant a la globalització) sense oferir-ne
en castellà (que al cap i a la fi és llengua oficial, mentre
que l'anglosaxó no) podria ésser interpretat com l'acostament
a Europa paral·lel al distanciament d'Espanya. No volem valorar
això, però hem de tenir present que ho estem atribuint a
un suport digital finançat per una institució pública
del calibre de, ni més ni menys, l'Ajuntament de Barcelona. I ja que parlem d'aquesta institució, assenyalarem que la considerem una de les possible raons que permeten al Diari de Barcelona tenir vídeos a la seva web. Ens expliquem: potser perquè (un cop més repetim la idea) no han de dedicar temps i diners a l'edició impresa, tenen una pàgina web molt particular. I particular, en aquest cas, es refereix a interessant. Perquè és la més audiovisual. Però si és lloable la informació gràfica
(i fotogràfica) referent a la informació metereològica
i de circulació, en teoria més ho haurien de ser els vídeos,
però hi veiem un inconvenient important. Per veure'ls es requereix
un cert software (en aquest cas el RealPlayer sembla l'adequat). I això
pot representar un petit inconvenient per a l'usuari mig de la xarxa,
amb un ordinador tant limitat com els seus coneixements informàtics. I si tan sols són dos els que ofereixen vincles dins les notícies,
també són dos (La Mañana i Regió 7) les que
faciliten els titulars actualitzats en connexió amb el vincle d'INTRA-ACN,
l'Agència Catalana de Notícies, com s'havia explicat abans.
Per ser justos, però, hem d'avançar que el Diari de Girona
ens ha anunciat que també tenen previst oferir aquesta opció
en un futur pròxim. Una de les particularitats d'ACN, a banda d'obtenir
les notícies amb una mínima rapidesa, és que possibilita
escriure un e-mail al redactor de cadascuna. Aquesta opció, encara
que fora de l'ACN, també l'ofereix el Diari de Tarragona. Finalment, voldríem assenyalar que tractant-se de diaris regionals, no és mala idea promocionar (o com a mínim donar a conèixer la zona), que potser és coneguda pels usuaris habituals, però no per a qui pot fer-hi cap a la recerca d'un article concret o, senzillament, navegant lliurement i sense rumb per Internet. Per això, voldríem remarcar la iniciativa de Segre, que, a més de la informació sobre l'empresa a l'apartat "Què és?", figura l'opció "Lleida", que ens dóna peu, si hi "cliquem" a sobre, a una introcducció a la història i el present de les comarques de ponent. 4. Conclusió: I a favor de la segona postura tindríem tan sols apreciacions
sobre iniciatives per ara encara poc habituals però bastant interessants
(des del punt de vista de l'aprofitament de les característiques
del mitjà), com les notícies audiovisuals del Diari de Tarragona
i Diari de Barcelona, l'actualització freqüent (Diari de Barcelona
i vincles ACN), la promoció de la regió del diari (Segre)
o la funció de portal orientador per la xarxa (El 9 nou, Regió
7 i el Diari de Barcelona), la botiga virtual (La Mañana), les
enquestes on-line (Diari de Girona i Segre) o els debats interactius (Regió
7 i Diari de Barcelona). Però reflexionant, ens adonem d'un fet bàsic: com més
enriquim les webs, i sobretot si es fa basant-se en vincles, serveix i
fòrums, més s'abandona la funció informativa que
se suposa que aquesta té, per anar en direcció al que podria
ser un portal de vincles i serveis com Terra o Latinia (http://www.terra.es i
http://www.latinia.com), per posar exemples que ens puguin resultar
familiars, i cap a "portals de la informació i la participació",
el millor exemple dels quals el trobem en Vilaweb. En aquest sentit, cal
constatar que el Diari de Barcelona i Regió 7 són qui més
segueixes aquesta línia, perquè la gran quantitat de fòrums
tan sols és comparable amb els vincles existents. Així doncs, si el present l'ham pogut recollir en una desena de pàgines, el futur de les webs dels diaris regionals catalans és força imprevisible. Potser l'estudi que segueix, sobre les webs dels diaris nacionals catalans podrà indicar-nos quina és la tendència, ja que, desenganyem-nos, el pressupost marca la diferència, i per tant, aquests diaris de majors dimensions tenen tots els números per ser qui porti la veu cantant. |
autor: jColl (basat en Joan Coll) | maig '02