| |
| |
CA L'ARNÚS
|
Situació:
Tocant al parc de Can Solei per la banda de
llevant hi ha un conjunt d'edificis i jardins.
Es tracta d'una sèrie de construccions de diferent
estil aixecades al segle XIX per l'arquitecte
S.Viñals, i que ocupen vuit hectàreas de terreny
(80.000 m2.) prop del centre de Badalona. L'entrada
al recinte està situada al carrer Sant Bru nº.205.
A l'esquerra de la façana hi ha una font (avui
seca) dedicada, per Evarist Arnús, a Roca i
Pi. Poseeix una torre quadrada (Torre Arnús)
de planta i primer pis, residència de la família
Arnús durant molt de temps. Un magnífic estany
natural navegable alimentat per una mina d'aigua
envolta un petit castell neogòtic. Amés de la
torre residència, escultures romàntiques i una
torre campanar meteorològica completen el bucòlic
conjunt on també s'hi troben camps de conrreu,
i on destaquen els camins ombrejats per arbres
centenaris.
| |
La
Unitat amb Can Solei:
Fins el 1.851, Ca l'Arnús amb Can Solei
(aleshores normalment anomenat Can Solei
o Manso Soley) formaven una unitat
paisatgística i una única propietat. Aquest
any, Evarist Arnús i de Ferrer en
va comprar la part (vuit hectàreas en
total) que portarà des d'aleshores el
seu cognom, però també coneguda com a
Can Solei de Dalt. Als voltants del 1.860
es van dissenyar els jardins romàntics,
uns dels pocs exponents de l'art de la
jardineria d'aquesta època que ha sobreviscut
a l'especulació urbanística.
El 1.888 es recorda la pernoctació de
la reina Maria Cristina durant la Exposició
Universal de Barcelona. Una jornada de
1.936 va ser l'única que va permetre tornar
a unir Can Solei i Ca l'Arnús aquest segle,
quan la família Arnús va obrir la finca
per a organitzar un concert per tal d'aconseguir
recursos per als brigadistes que anaven
a defensar la República. |
Al morir el banquer Arnús va deixar la propietat
de la finca als seus fills, sota la figura jurídica
de l'indivís (fins que no es té tot, no es disposa
de res), romandrà unida durant tres generacions.
Els Partits de la Penya:
Una dada curiosa que molts desconeixen és
que durant els anys 1.937 i 1.938 el Club Joventut
de Badalona va disputar els seus partits en
un camp municipal de bàsquet acondicionat
dins la finca. La Penya havia de compartir camp
amb d'altres equips després d'abandonar
el camp del carrer Iris i fins el final de la
Guerra Civil.
El Repartiment de la Finca:
L'any 1.950 els únics propietaris eren Evarist
Arnús Moraleda i Albert Arnús Moraleda (germans
descendents tots dos del banquer Arnús). Aprofitant
la mort d'Albert, Evarist va decidir la divisió
de la finca en dues parts (coincidint amb les
dues branques de la família Arnús) pactant amb
la dona (que no propietària) del difunt (usufructuaria)
Mercedes de Urruela, cosa que enfrentà els diferents
hereus des d'aleshores. Juan Alberto Arnús va
impugnar aquesta divisió alegant que no es pot
"disposar d'un bé que no és teu i que pertany
als hereus". D'aquesta manera els germans Arnús
Urruela poseiran la plena propietat de 14.426
m2. i la meitat de 14.530; mentre que les germanes
Arnús Fernández conservaran la major part de
la finca.
Durant la dictadura franquista va ser sobretot
la resistènica d'un dels propietaris descendents
d'Evarist Arnús (Juan Alberto Arnús, fill d'Evarist
Arnús Moraleda) qui va frenar els diferents
projectes (club de tennis, pisos) que, durant
el mandat del sr.Antoja a l'alcaldia, existien
sobre la finca, conservant així, amb els cinc
restants germans i les seves dues cosines (Pilar
Arnús Fernández i Clara Arnús Fernández (les
dues filles d'Evarist Arnús Moraleda), el control
sobre la finca.
Baralles i Especulacions:
L'any 1.976 el Pla General Metropolità va fer
un planejament controvertit dividint la qualificació
dels terrenys en zones de verd públic (permeten
la seva expropiació pública) i zones de verd
privat (permeten l'edificació controlada), sense
tenir en compte el conjunt arquitectònic de
dins la finca. D'aquesta manera uns 34.000 mts.2.
del total de 40.000 de la branca familiar Arnús
Urruela passen a poder ser expropiats, mentre
que la branca Arnús Fernández (Pilar i Clara)
gaudeixen de bona part dels seus 40.000 mts.2
com a verd privat. El cap visible de la família
Arnús Fernández ha estat sempre Clara Arnús
protagonitzant sempre totes les accions. La
superfície verda expropiable total ascendeix
després de la requalificació a cinc hectàreas.
El 1.982 els Arnús Urruela es veuen obligats
per aquest últim motiu a vendre la major part
de les seves propietatats a la Corporació Metropolitana
de Barcelona (sembla ser però que no va ser
efectiu fins l'any 1996 TRI 27/MAI/98)  tot
contant amb el desacord de Juan Alberto (propietari
d'uns 5.700 mts.2) a l'oferta de compra, cosa
que el va portar a continuar lluitant per l'integritat
de la finca fins avui (octubre de 1998). Juan
Alberto és l'únic Arnús que ha continuat visquent
a la finca fins avui (OCT98) sobrevivint llogant
part de les seves propietats. L'any 1.984 després
d'inaugurar el Parc de Can Solei, La Corporació
Metropolitana de Barcelona es proposa l'adquisició
dels terrenys de Ca l'Arnús per unificar-los
i convertir-los en parc públic. El 1.988 arriben
des de Mexico dues cosines de Juan Alberto (Pilar
Arnús i Clara Arnús, filles d'Evarist Arnús
Moraleda), conegudes a Badalona com les "mexicanes",
reclamant els seus drets d'herència, exigint
d'aquesta manera la divisió de la finca entre
tots els hereus, amparant-se en els documents
del seu pare. El testament del pare d'en Juan
Alberto (Albert Arnús), en canvi, es ben clar
quan fixa com indivisa la propietat de la finca,
argument que defensen els sis fills d'Albert
Arnús Moraleda: Maria del Mar Arnús Urruela,
Mercedes Arnús Urruela, Evaristo Arnús Urruela,
Pablo Arnús Urruela, Gonzalo Arnús Urruela,
i Juan Alberto Arnús Urruela, amb la qual cosa
l'unica posibilitat d'elles sobre la finca passaria
per reclamar la seva part sense dividir la propietat.
Les baralles entre els familiars son constants
arrivant a l'agressió sobre Juan Alberto per
dos "goril×les" suposadament contractats per
les cosines, segons consta en una denúncia presentada
pel primer (08/10/88). S'han d'afegir baralles,
actuacions policials i perdigonades fins i tot.
Sembla ser que tot està motivat de la voluntat
de construir un restaurant vora el llac de la
finca per les "mexicanes" asociades al constructor
xilè (Patricio Chadwich), que amagant-ho sota
el projecte d'Equipament de Convencions (restaurant
més centre de convencions més hotel) volen especular
amb 3.000 mts.2 de terreny.
El Paper de l'Ajuntament:
El mes de Maig de 1.995 el batlle Joan Blanch
signa un decret d'alcaldia autoritzant obres
menors per a separar mitjançant un mur la finca
en dos parts, cosa que en principi i sempre
segons el testament seria a totes llums il×legal
per la imposibilitat de dividir la finca. Un
interdicte dels jutjats atura construcció del
mur. El parc es considerat d'interès públic
per l'alcaldia. L'Ajuntament sembla recolçar
Clara Arnús, i fa la vista grosa devant la destrucció
de canals de rec històrics, arbres centenaris
o del pont llevadís que donava entrada al petit
castell enmig de l'estany, amés de construir
un mur per dividir les dues parts de la finca.
La Mancomunitat de Municipis destina 950 milions
per ampliar el Parc de Can Solei amb els terrenys
de Ca l'Arnús (dels quals ja en poseeix una
part), pel que fa a les inversions previstes
durant el periode 1995-1999. L'Octubre de 1.995
quatre cinquenes parts de la finca son ja propietat
de l'Entitat Metropolitana.
L'any 1.996 Joan Blanch (batlle) aprova el projecte
de construcció d'un restaurant, d'un centre
de convencions i un aparcament als terrenys
dominats per Clara Arnús vora l'estany i el
jardí romàntic. A canvi Clara accedeix a vendre
a l'Ajuntament 12.121 mts.2 dels seus 40.000
a d'altres zones de la finca qualificades com
a verd public (expropiable), per un valor de
50 milions de pts. Amés l'ajuntament ha accedit
a requalificar els terrenys afectats (residencials)
com a culturals-recreatius amb restauració.
A aquest acord s'oposen de seguida tota la branca
Arnús Urruela i el grup municipal d'oposició
a l'Ajuntament d'IC-Els Verds. Per la seva banda
Juan Alberto no posa traves a l'ús públic de
la seva part de la finca sempre i quan conservi
l'usdefruit de la mateixa mentre visqui. L'alcaldia
socialista en canvi es mostra més disposat en
principi a donar suport al projecte de "les
mexicanes".
|
|
L'Ajuntament
de Badalona i l'Area Metropolitana de
Barcelona preveuen en principi convertir-los
també en parc públic, d'aquesta manera
quedarà novament unit, un conjunt especialment
entranyable per als badalonins, però pel
contrari recolça el projecte de les "mexicanes".
El Maig de 1.996 ja eren reconeixibles
tres bandols familiars que comprenen vuit
dels besnets del banquer Evarist Arnús,
amés de l'Ajuntament en la lluita pel
control de la finca, i Clara Arnús sembla
haver oferit la seva part al contructor
Chadwick, cosa que aprofiten els Arnús
Urruela per demanar els seu dret de tempteig
i retracte. Clara per la seva banda nega
haver venut els terrenys a Chadwick afirmant
que els hi ha atorgat en règim de lloguer
amb opció de compra. |
Per la seva banda el grup municipal d'IC-Els
Verds ha proposat l'Ajuntament que ofereixi
altres terrenys edificables dins la finca per
al projecte Clara-Chadwick (3.000 mts.2) i així
conservar la resta de la finca (la part més
valuosa des d'el punt de vista ecològic i patrimonial)
permentent crear un gran parc públic. Amés la
Comissió Tècnica de Patrimoni Arquitectònic
i Cultural de l'Ajuntament de Badalona va informar
negativament sobre el projecte Chadwich (El
Triangle 13/MAI/96).
S'embolica més l'assumpte quan Juan Alberto
Arnús presenta un document que podria demostrar
que la Corporació de Barcelona ja va comprar
(l'any 1.978) els 12.121 mts.2 propietat de
Clara Arnús, així com els restants fins 22.024
propietat de cinc dels germans Arnús Urruela
(no pas la part de Juan Alberto). Clara vol
vendre aquests terrenys corresponents a la finca
número 8. L'Ajuntament respon que aquest document
reflecteix l'acord d'una reunió, i no pas l'aprovació
definitiva de la proposta, i que en aquella
ocasió només es van comprar els terrenys que
corresponien a la propietat expropiable dels
seus cinc germans; mentre que Juan Alberto afirma
que li consta que els seus germans van cobrar
la transacció l'any 1978, i que en cas de cobrar
Clara, hauria de ser per la quantitat fixada
en la venda realitzada pel seu pare (Evarist
Arnús Moraleda) i no pas pels 50 milions que
ofereix l'Ajuntament (TRI 27/MAI/96).
Creació de la Plataforma
Ca l'Arnús Parc Públic:
Aquest mateix any 1.996 es crea la Plataforma
Ca l'Arnús Parc Públic, que tractarà des d'aleshores
de convertir aquesta finca privada juntament
amb Can Solei en un gran parc públic, oposant-se
al projecte privat del Centre de Convencions...
L'Ajuntament, mentrestant i en contra del que
semblava en inici la seva intenció, va donar
el seu vistiplau al projecte privat per a intal×lar-hi
un restaurant i un centre de convencions a la
part de més valor arquitectònic i botànic de
la finca.
El 1.997 la Plataforma continua els seus actes
reivindicatius, organitzant festes, actes culutrals
i trobades, com ara, una fideuà popular amb
jocs infantils i cant dins el recinte (25/JUN).
Aquest acte va servir per tancar la temporada
de la Plataforma fent un informe d'aquesta.
L'Ajuntament, per la seva banda, es mostra disposat
a comprar tota la finca, però mantenint la posibilitat
de realització del projecte privat.
El mes d'Abril de l'any 1.998 en un ple simbólic
la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona
(FAVB) (membre de la Plataforma Ca l'Arnús Parc
Públic) presenta una moció ficticia devant l'Ajuntament,
elaborada a finals de l'any 97, en favor de
que la totalitat de Ca l'Arnús sigui parc metropolità
mitjançant la qualificació de verd públic per
a tota la finca. El ple de l'Ajuntament s'havia
negat aquell mateix matí a debate la moció.
Uns 200 ciutadans hi voten a favor (29ABR).
Aquesta moció es concretava en: la cancel×lació
dels permisos que permetin l'activitat urbanitzadora
privada a la zona nord (centre de convencions),
engegar el procés de qualificació de jardí històric
per la Llei de Patrimoni Cultural Català, i
iniciar els tramits corresponents per permetre
en un futur convertir Ca l'Arnús en parc públic.
En aquest ple fictici hi participen Els Verds,
Unitat d'Esquerres (pas previ a Esquerra Unida
i Alternativa), Iniciativa per Catalunya i Esquerra
Republicana de Catalunya. El 10NOV la Plataforma
presenta als seus seguidors el recurs contenciòs
administratiu que pensa presentar a favor del
parc públic. Aquest mateix any els tràmits d'expropiació
de la propietat de Juan Alberto Arnús arriben
als tribunals els quals hauran de fixar la quantia
de la mateixa. L'Ajuntament decideix iniciar
el tràmits abans (NOV98) per accelerar el projecte.
L'Ajuntament, mitjançant inversió aprovada el
mes de Juliol, conta amb les partides presupostàries
de la Mancomunitat de Municipis aprovades per
a l'exercici 95-99, per tal de fer front als
pagaments de la compra dels 12.121 mts.2 de
Pilar i Clara Arnús, els 7.000 de cinc dels
germans Arnús Urruela, i els 5.700 de Juan Alberto
Arnús. Per altra banda també al Novembre d'aquest
any resta aturada la modificació necessaria
del PGM de la zona nord afectada pel projecte
privat, mentre la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
no doni la seva aprovació, encallada fins que
no es modifiqui la fitxa C-20 del catàleg. El
15NOV la Plataforma celebra un acte festiu-reivindicatiu
a la finca amb la participació dels Castellers
de Badalona, que són membres de la Plataforma
juntament amb una trentena d'entitats. L'acte
s'aprofita per continurar recollint signatures
a favor de que la totalitat de la finca sigui
parc públic.
La Lluita Continua:
El 27 de Gener de 1.999 la Coordinadora Ca l'Arnús
Parc Públic presenta una moció a l'Ajuntament
aprofitant el Ple Municipal, en la qual es demana
que es converteixi la finca en Parc Públic,
per preservar així uns dels espais de major
interès històric, artístic i natural de Badalona.La
Lluita per obrir aquest espai a la ciutat encara
dura.
|
| |
|
| |
| |
|
|
|
